“No sé què van veure, però se’l van endur”. Això és el que recorda Cody del naixement del seu fill, en Uaili. Mitja hora després l’acompanyava en el trasllat en helicòpter des de Salinas –al comtat de Monterrey– fins a l’Hospital de la Universitat de Califòrnia (UCSF), a San Francisco. La mare, la vigatana Maria Ocaña, s’hi va desplaçar més tard perquè encara s’estava recuperant del part de 48 hores.
El motiu de la lluita en què es troba aquesta família des del moment que en Uaili va arribar al món el passat 31 de juliol té nom: dextrotransposició de les grans artèries (d-TGA). En aquest defecte de naixement, les dues artèries principals per on surt la sang del cor –la pulmonar principal i l’aorta– es troben invertides. És a dir, la sang provinent dels pulmons torna als pulmons sense oxigenar-se i, la que prové del cos, és bombejada de nou al cos també sense oxigenar. “El seu cor no repartia oxigen a la resta de l’organisme”, explica Ocaña. Per això, poc després de néixer, el cor d’en Uaili es va parar i va deixar de respirar. El van haver de reanimar i, un cop a UCSF, amb hores de vida, es va sotmetre a una operació d’emergència amb l’objectiu de mantenir obert un petit orifici entre les cavitats del cor, que era el que permetia que s’oxigenés una mica de sang.
Un cop intervingut, van haver d’esperar que el petit s’estabilitzés per fer front a la següent actuació: l’arterial switch operation. Aquesta cirurgia a cor obert pretén corregir la posició de les grans artèries, que en el cas d’en Uaili estaven invertides, i així aconseguir la circulació normal de la sang. Fa pocs dies, en Uaili va superar satisfactòriament la intervenció i, ara, s’està refent a l’hospital amb el suport incondicional dels seus pares, que se senten més units que mai.
“Merda”. Ocaña, que fa set anys que viu a Califòrnia, confessa que aquesta va ser la seva primera reacció davant la situació. Tot i no saber quin serà el cost total, tant ella com en Cody han tingut clara la seva posició pel que fa a la sanitat privada dels EUA: “Que facin el que hagin de fer i, si ens hem de declarar en bancarrota, ho fem”. Per ajudar la família, una amiga propera ha engegat una recaptació de fons via la plataforma GoFundMe.
Diuen que veuen la llum al final del túnel perquè, si l’evolució és la prevista, el 28 d’agost podran tornar a casa, tot i que hauran de visitar amb freqüència el cardiòleg. “Aquí se’m fa tot més gros”, diu Ocaña referint-se a l’hospital, malgrat que també “et fa agafar perspectiva”. De tot plegat, però, se n’emporten la força i la unió que han fet entre els tres. “Hem après molt”, diuen convençuts.
