Què poden fer els catalanoparlants per salvar la llengua? Aquesta és la pregunta que el periodista Gerard López, de Torelló, intenta respondre a l’assaig Treu la galleda (El català s’enfonsa, però tu el pots salvar), editat per Més Llibres. El relat és fruit de la seva experiència en el món del periodisme i la militància lingüística, després de veure que la situació “està cardada, però no perduda del tot”. L’assaig s’endinsa en la qualitat de salut del català i les accions individuals que poden ajudar a preservar-lo. Un llibre que, segons López, “va a favor del català i no en contra del castellà”.
La portada està il·lustrada amb la imatge del Titanic a punt d’enfonsar-se. Es tracta d’un símil que reflecteix la situació de la llengua catalana. En una entrevista al programa Quatre paraules d’EL 9 TV, explicava que “el vaixell del català, en comparació amb el Titanic, encara té molta gent. I si tota aquesta gent agafa una galleda i cadascú comença a treure aigua de manera individual, pot arribar a contrarestar tota l’aigua que està entrant”. Segons López, és tota aquesta quantitat de gent el “bri d’esperança” perquè l’estat de la llengua millori. Malgrat això, assegura que “no anem bé perquè el català està perdent pistonada a tots els nivells” i que la qüestió és “ser conscient que la cosa està cardada”.
El llibre mostra una divisió dels ciutadans en quatre grans grups: els que parlen el català; la gran massa bilingüe, és a dir, aquells que el coneixen perfectament, però no l’acaben de potenciar; els que no el parlen, però l’entenen, i finalment els que no l’entenen ni el parlen, on en menor mesura hi ha els ciutadans que no hi mostren interès. Tot plegat fa que López arribi a la conclusió que el català no només el salvarà la gent que el té com a primera llengua, sinó “també qui el té com a segona”. Es mostra crític amb els governs de Catalunya, que “no han fet prou campanyes per conscienciar la gent”, i no creu en la “llei del legislador per fer obligada una llengua, crec en la llei del carrer per fer-la útil”. A més, esmenta que hi ha cinc factors que hi juguen en contra: la demografia, les llengües veïnes, les pantalles, el prestigi del català i “un estat que ens va en contra”.
“Els governs no han fet prou campanyes per conscienciar la gent”
El relat està acompanyat d’un reguitzell d’exemples i experiències personals que evidencien la problemàtica. Des d’anècdotes de l’etapa universitària en què professors asseguraven fer les classes bilingües i “de català només hi havia el ‘bona tarda’ fins a la majoria de clients d’un bar xinès de Barcelona que es dirigien als propietaris en castellà, tot i que entenien el català i “els fills el parlaven”. Una de les experiències té lloc a Osona, a Sant Pere de Torelló, l’any 1996. López i la periodista Bet Soldevila, del setmanari Torelló, van visitar un rodatge d’un anunci de menjar per a gossos. En el moment de l’entrevista amb el director, que era polonès, l’encarregada de producció els va dir que l’entrevista havia de ser en anglès. “No la farem en català?”, va preguntar en to irònic Soldevila. Segons López, “la de producció no s’ho va agafar gaire bé i va mirar al cel i va dir: ‘Quin mal ha fet l’escola de Jordi Pujol”, en referència a l’adoctrinament. “Però va quedar fora de lloc quan Soldevila, que havia viscut a Polònia, va començar a parlar amb el director en polonès”, assegura. Treu la galleda no és només un assaig banyat de reflexions, sinó també “una invitació a l’acció”, conclou López.
