“No cal la Seat a tot arreu, però al món rural hi ha d’haver indústria”

Vostè és com la matèria: no desapareix, es transforma. D’una manera o altra sempre hi és.El meu és el món rural: els boscos, la ramaderia… Lluito perquè tingui el seu lloc. En aquest espai sempre m’hi he mogut. A la política, en canvi, hi he estat més a temporades. Per què accepta posar-se al davant de País Rural?Durant el confinament va haver-hi una iniciativa parlamentària per promoure la creació de l’Agència de la Natura sense tenir en compte que hi participessin els afectats ni els municipis. Davant d’això, cent municipis van fer un manifest, al qual es van sumar entitats i gent a títol personal, perquè s’aturés la llei, es consensués i se’n compartís la governança. El rebuig a aquest projecte és l’espurna, perquè el malestar ve de lluny: els municipis perden governança davant el centralisme de la Generalitat. A la política diu que hi ha estat vinculat de forma circumstancial, però, tal com ho explica, això també és fer política.A la vida sempre fem política. Quan ens fiquem en temes que no l’afecten a un personalment fem política: a les entitats culturals, socials… Això és fer política des de la porta de darrere? Si volen incidir també haurien pogut constituir un partit.Però tenim un projecte de país, no de pensament polític. Volem donar veu als municipis i a la gent que viu al món rural perquè intervinguin en la presa de decisions. En això hi pot haver gent de tots els partits: que no marxi la gent dels pobles, que els que hi vivim tinguem sortida personal, que els que van a estudiar a fora puguin tornar, que hi hagi els mateixos serveis i les mateixes atencions i possibilitats a tot arreu… Això és transversal. Parlar d’un país rural vol dir que hi ha més d’un país? És un principi del catalanisme parlar d’un sol país.Hi ha un país metropolità, amb molta norma: semàfors, passos de zebra, direccions prohibides… i un país rural amb unes condicions diferents que saben entendre les normes i els senyals del que es pot fer i el que no es pot fer. Un país i un altre, tots dos, conformen la gran Catalunya. Un no pot prescindir de l’altre. El país rural vol fer el pacte ciutat-món rural. Els partits l’escolten?La majoria sí. Necessitem que ens ajudin des del món urbà. Volem convèncer i no imposar. Coneixem perfectament el nostre país, ens hi gastem els quartos i volem que fills i nets hi continuïn vivint. Per això hem d’entendre que el paisatge si es deixa a l’evolució natural arriba al col·lapse. El paisatge ha d’estar humanitzat i hem de tenir consciència sobre la biodiversitat, que ha d’augmentar i no disminuir. Als boscos de Catalunya està augmentant. A l’agricultura extensiva, també; a la intensiva hi ha més problemes. Doncs busquem com resoldre’ls. Si no ho fem hi haurà canvi climàtic, grans incendis… grans problemes. Li deia si els partits l’escoltaven perquè, amb les eleccions molt a prop, és un moment en què els partits escolten més.[Riu] Després de les eleccions costa més, sí. Però ens escolten. I alguns, molt: el PDeCAT, el PNC, el PSC i ERC també. Demanaran el vot?No, perquè volem ser transversals i que tothom s’hi senti a gust. A Itàlia, després de la Segona Guerra Mundial, es va crear un lobby de país rural i col·loquen gent a les candidatures dels partits. Tenen diputats que defensen les seves tesis. Això pots fer-ho quan ets madur i tens força. Ara és impensable. Parla de petits municipis i ja existeix l’associació de micropobles. No tindria sentit aquesta eina?Sí, amb ells, i altres, com la Pimec, hem d’anar colze a colze perquè hem d’abordar temes diversos que ens afecten: al món rural hi ha d’haver indústria perquè hi hagi feina. No cal que hi hagi la Seat a tot arreu, però si una persona vol fer un obrador per sacrificar un vedell, tres porcs i fer quatre llonganisses li demanen que sigui en sòl industrial. No pot ser. Hem d’aglutinar forces i, en definitiva, canviar lleis. Canviar lleis es fa al Parlament.Sí, per això farem propostes i anirem al Parlament. Una referència, per a aquestes propostes, és l’agenda francesa, una llei marc que diu, per exemple, que al país rural està prohibit tancar una escola. Si no hi ha cap nen no funciona, però no la tanquen perquè pot tornar a obrir. És important que els nens estudiïn al seu poble. Però també donen subvencions per obrir bars perquè n’hi ha d’haver un a menys de 20 quilòmetres de tots els nuclis. Són indrets de socialització. Volem fer propostes molt concretes a tots els partits per igual. N’està desenganyat, dels partits?Molt. Per què?Perquè no he aconseguit res del que volia. O molt poc. M’hi he dedicat molt, a la política sectorial del món rural, però el resultat ha estat molt minso. A defensar el país rural som minoria. Per això hem de fer el pacte i convèncer per compartir la governança. En municipis com Vidrà, el Brull o Vilanova de Sau, amb termes extensos i atractiu natural, pateixen la dificultat d’equilibrar el dret a l’accés al medi natural amb el respecte a les propietats i al medi.És un dels problemes que treballarem. Volem que es creï l’Estatut del país rural, una llei marc que digui els mínims perquè siguin viables els municipis rurals. I l’ús social de la natura: la recollida de bolets o la circulació. Amb la neu, aquests jeeps immensos han fet destrosses, fan malbé els camins i el pagès i els alcaldes els han d’arreglar. La solució és multar?Multar no sé si cal, però s’ha d’educar perquè es respecti l’entorn. Això s’ha de regular. Aquí es regula des de la Generalitat. No. La competència l’ha de tenir el municipi. Per això demanem una llei marc i, després, que cadascú decideixi. Per què un ajuntament petit no pot decidir el seu futur? Ara mateix Vidrà té terrenys per fer unes cases de protecció oficial per mantenir població de gent jove: per què no les pot fer? La Comissió d’Urbanisme de Girona li ha dit que no, que no pot créixer, perquè té una previsió de creixement en un altre indret i que, si de cas, s’hauria d’eliminar. Per què no pot tenir la competència per fer cinc cases de protecció oficial? La Generalitat que ho supervisi, però Vidrà s’ha de preocupar de si ha de créixer, que s’hi quedi la gent, que hi vagi el metge… I decidir si cal pagar per anar a buscar bolets o cobrar una taxa, com fa l’Esquirol a la Foradada o Campdevànol al Torrent de la Cabana?Sí, igual que pago quan vaig al cine, al teatre… Això és impopular.També ho és pagar el pàrquing de Barcelona. És clar que s’ha de pagar. I hi ha d’haver numerus clausus. Quan tallo bosc a Vidrà tinc unes normes de biodiversitat que he de respectar i que respecto de gust: perquè hi ha llúdrigues, insectes, fongs o uns ocells en unes èpoques concretes. I després vindran persones a cents? I què faran les llúdrigues? Això s’ha de poder reglamentar i, per tant, s’ha de pagar sí. A canvi ens dona paisatge, lleure, aigua, oxigen… Parla de paisatge i, ara, precisament, a Osona hi ha interès d’instal·lar grans parcs solars. Els alcaldes de Manlleu, l’Esquirol i Torelló ja han dit que d’aquestes dimensions no.Els alcaldes, els ajuntaments i els seus habitants han de poder dir-hi la seva. Han de tenir la força, però tal com està plantejat les elèctriques amb un permís de Madrid poden fer-ho. La fotovoltaica és essencial. A favor d’aquesta energia, però amb el consens de la gent. Pensar en 450 hectàrees és una barbaritat. Això no pot ser. Però per què no anem a terrenys erms o a antigues feixes i busquem llocs conjuntament amb l’obligació, això sí, de buscar-los? Això s’ha d’estudiar i consensuar, però en aquest cas tenen raó els alcaldes. N’han parlat com a País Rural amb els alcaldes?N’hem parlat amb alcaldes del Pallars, on també hi ha una proposta, amb la idea que aquests parcs s’han de fer repartits, petits i amb l’acceptació del municipi. La Generalitat no té capacitat d’anar a tot el país. Des del principi de la democràcia tot l’ordenament jurídic ha anat a centralitzar. Hi ha una pèrdua de qualitat de país. Es viu pitjor a Osona ara que deu anys enrere?No, però hi ha menys gent. A Osona, no.A les capitals no, però als pobles petits sí. Es com al Ripollès. Diuen: “El Ripollès no perd població”. Ripoll, no però els pobles, sí. I algun tota. I en un altre queden dues fondes. Necessitem tot el país viu i humanitzat, amb activitat de pastura que manté espais oberts, amb agricultura ben feta… I hem d’arreglar els problemes que hi hagi, com el dels purins, però no per això acabar amb aquestes activitats. Hi ha tecnologia i coneixement per resoldre-ho. Sap qui el podria ajudar? L’alcaldessa de Vic.Sí, suposo que sí. Hi parla?No hi he parlat encara. Això és molt recent. Ho tinc pendent. L’he d’anar a veure. Li dic l’alcaldessa perquè és diputada i anirà ben situada a la llista de JxCat. Potser és una via…Sí, anem parlant amb tots perquè s’hi incorporin i amb l’alcaldessa hi aniré a parlar i espero que Vic s’hi apunti. Vull fer-li dir alguna cosa de Vic…Els que hem estat alcaldes hem de deixar que els de darrere facin el seu projecte. He estat escrupolós i no n’he volgut parlar mai. Anna Erra ha de fer el seu projecte amb el seu equip. I ho ha fet bé, perquè ha guanyat sobradament. Jo quan acabo una feina passo a una altra i me n’oblido. Ara em dedico a uns altres àmbits. És bo. Però sí: ja dèiem que Vic era la capital de la muntanya. Vic té personalitat de país rural, com altres ciutats de Catalunya i estaria bé que hi fos. Des que no és alcalde Vic se la mira de lluny?Visc entre Sant Joan del Galí, a la Guixa, i Vidrà, i vaig més pels pobles que per la ciutat. A Vic hi vinc per assessors, gestories, bancs… Li demanen consell de l’Ajuntament? Ja no dic els polítics, però algú de l’Ajuntament,No, no passa mai això… Ho dic perquè vostè va accedir a l’alcaldia el 2007, i després hi va haver la crisi financera, i ara també hi ha una gran crisi. Un cert paral·lelisme amb l’actualitat hi és.Al cap de tres o quatre o cinc mesos de ser alcalde em va agradar molt anar a dinar amb el meu antecessor, Jacint Codina. No va ser fàcil, perquè ell no estava d’acord amb la meva candidatura, però al cap d’uns mesos vam anar a Ca l’U. És un home que sempre me l’he estimat molt i, després, quan era alcalde el visitava de tant en tant. Però amb mi no, però és normal. El que té el projecte té els seus problemes i els d’abans som els d’abans. I està bé que sigui així. Se sent descuidat?No, no. Però al final l’alcaldessa actual formava part del seu equip, era la número 2. Té la sensació que es fa una línia i vostè diu: “No existeixo, no compten amb mi, no interessa el que jo digui?”.No, perquè jo ja tenia ganes de deixar-ho. Vaig deixar-ho per voluntat pròpia. Sí que va ser una mica dur al principi, perquè aquest s’ha acabat va ser molt rígid. A les eleccions no vaig fer campanya. Però per què no l’hi van demanar?No m’ho van demanar, però és igual. Això està passat. No té importància. En vaig fer a Manlleu, per ERC, perquè eren amics meus… Potser tampoc se li va posar bé això a Convergència.Però també en vaig fer per Carles Puigdemont a Girona perquè m’ho va demanar i altres llocs que m’ho van demanar. Però no té importància. La política a vegades és ingrata i és dura. Un ho ha de saber i les sortides són complexes. Però no em sento maltractat ni malament i m’agrada més així: no tinc per què opinar perquè he estat al davant i, ara, n’hi ha un altre. A la política hi ha fet més amics que enemics?D’enemics sempre te’n guanyes. I qui no té enemics és perquè no ha fet res. Hi ha gent que no em saluda, però també tinc amics. A vegades algú em diu: “Josep Maria, de la teva època en tinc bon record”. És un gran premi. Però ara estic al projecte de País Rural i em preocupa que el meu net pugui seguir gestionant el Cavaller de Vidrà. Jo soc la 25a generació que la gestiona; la meva filla, la 26a, i el meu net, la 27a. Això em preocupa perquè amb les normes que tenim avui no seria viable. Els pobles han de ser vius. Encara respecte a Vic, vostè volia tallar el trànsit al Passeig. La reducció de carrils a la ronda Camprodon pensa que va en aquesta línia?Dèiem de fer una ciutat amable, pels infants i per la gent gran. Per passejar i per anar a comprar i per anar al teatre, al cine, als restaurants i a les terrasses. Ara això ja ho diu Barcelona. Vic també ho farà, per força. Ja ho està fent. Felicito l’Ajuntament per fer aquesta acció. Vic com més zona per a vianants tingui més atractiu comercial tindrà. Perquè això sigui així el Passeig, i el centre, ha de ser per a vianants. Quan vam convertir en zona de vianants el carrer Manlleu va haver-hi gran oposició i avui ningú ho tiraria enrere. Sempre ha sigut molt difícil fer zones de vianants, com l’Eixample Morató. És lent, però anirà agafant. El tornarem a veure a la política municipal?No, segur que no. Això no ho diuen mai els polítics. No ha tret el manual.La política és un acte de servei. Se n’ha de fer un temps només i tornar a la vida d’abans. No pot ser tota la vida.

“No cal la Seat a tot arreu, però al món rural hi ha d’haver indústria”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimarts, 24 de març?

El testimoni d’una família de Gaza clou el cicle de cinema ‘Des del riu fins al mar’

Lluna Jiménez debuta amb un gran segon lloc a la Copa d’Espanya júnior

Aquest dimarts torna el derbi femení d’hoquei

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l'Eix Transversal a Gurb

Detenen un home per sis robatoris amb força en domicilis de Vic

Docents d'Osona i el Lluçanès passen la nit a l’institut Jaume Callís

Un robatori de coure provoca la interrupció de la circulació de trens entre Centelles i la Garriga