No és la mida, és el preu

Fa un any, alguns ramaders del sector lleter es van trobar que les empreses industrials no els volien recollir la llet perquè ja en tenien prou. Era una de les primeres conseqüències dels canvis al sector, que van deixar de tenir quotes lleteres l’abril de 2015 i s’han vist abocats a dependre dels contractes any a any que fa la indústria. El preu continua sent el gran cavall de batalla. Unió de Pagesos, però, proposa a l’administració que limiti el nombre d’animals a 300 per cada granja amb l’ànim d’aturar la pèrdua constant d’explotacions tradicionals i evitar que s’imposin les macrogranges. Actualment, i segons dades del DARP a Catalunya, hi ha 485 granges amb 77.886 vaques. Però el març de 2015, quan van desaparèixer les quotes, n’hi havia 635. Això vol dir que en tres anys s’ha reduït el nombre de granges al voltant del 24%. Per UP, no s’hi val a demanar macrogranges basant-se en un dèficit de producció de llet perquè en pleguen, perquè alhora “la indústria deixa de recollir llet a les granges catalanes que han multiplicat la producció per ser competitives”. Aquesta proposta, però, no és “la solució” per a altres representants del mateix sector, com Vaquers d’Osona o la Cooperativa Plana de Vic. Alguns ramaders com Eduard Vila, de Can Barrina, una de les explotacions més premiades per la seva eficiència, considera que “no pot haver-hi una norma per a tothom. Si creixent pots aconseguir un cèntim més per litre de llet, benvingut sigui en un moment en què es paga la llet per sota del preu de cost”. I del mateix parer és Agustí Prat, un altre pioner en la millora de la seva explotació de Manlleu: “Aquest no és un país homogeni com pot ser Holanda o Dinamarca, on tot és pla i hi ha granges més o menys a la mateixa distància i de la mateixa mida. Aquí hi ha llocs com Osona on no es pot créixer en terres o Lleida, amb terres de regadiu i àmplies”. També Montse Espona, responsable de la comercialització de la Cooperativa Plana de Vic, ho veu una mesura complexa: “El tipus d’explotació de Lleida o Girona ja és diferent de la d’aquí. I no es pot demanar que actualment una família no tingui ni un dia de descans a la setmana perquè no pot tenir treballadors. És un model caducat”, diu. Per a tots ells, trobar l’equilibri passa més que per posar limitacions en la mida posar-les en el preu. A França no es permet vendre la llet al supermercat per menys de 0,80 cèntims el litre i en canvi als supermercats catalans i espanyols se’n troba per menys de 0,60. “Només ens queda respirar”, diu Prat per il·lustrar el que vol dir intentar negociar el preu amb la indústria. A Catalunya només recullen majoritàriament tres empreses: Pascual, Lactalis i Lactia Alimentaria i “per tant no hi ha competència”, diu Espona. Des de cooperatives o agrupacions de ramaders s’ha intentat en més d’una ocasió gestionar-se directament l’envasat de la llet, però no ha acabat quallant. I és que els números canten. D’una banda, Osona és la comarca amb més explotacions: en té 98 i 15.069 vaques (Vegeu requadre amb els primers deu llocs per comarques). La seva mitjana és de 154 exemplars per granja, però hi ha de tot. N’hi ha que en tenen cap a 800 o superen les 400 clarament, però encara n’hi ha que en tenen una cinquantena, tot i que són les primeres a desaparèixer. En comarques com la Noguera, amb menys vaques totals, en tenen de mitjana 468. Això exemplifica també les diferències en el territori. Per això, ningú vol dir que sigui “positiu o negatiu posar aquest límit”. El que sí pot passar, segons Prat, és que “d’aquí a cinc anys si continuem a aquest ritme a Osona quedaran 25 o 30 explotacions de vaques de llet. Al Ripollès en queden 9, i 34 exemplars de mitjana . Nou de 12 anys amb pèrdues Com es pot veure al quadre adjunt, des de l’any 2006 els ramaders han tancat nou anys amb pèrdues. En alguns casos, entre els anys 2009 i 2012, les pèrdues van ser importants, entre el 3,5 i el 5,06 cèntims per litre. I és que el preu de la llet és el mateix des de fa 35 anys, diu Prat. A 30 cèntims el litre de llet és el que es paga mentre que a països com Finlàndia, “que també és Europa”, els el paguen a 50 cèntims. Ara bé, amb 36 o 37 cèntims, com passa a França, ja farien les paus. Els anys amb beneficis, en canvi, han estat d’entre l’1,33 (el 2017) i el 2,32 (en un llunyà 2007) cèntims per litre. El cost total mitjà de producció d’un litre de llet és de 39,22 cèntims per litre. Més eficients però mana el mercat Les granges de vaques actuals, com ha passat en altres sectors, són més eficients. Si als anys 80 es produïen 5.000 litres de llet per vaca i any, actualment aquesta xifra es mou entre els 10.000 i els 11.000 litres. També s’ha reduït el nombre de quilos de pinso que calen per produir un quilo de carn, s’ha millorat en el benestar animal, en l’automatització... i “les normes continuen arribant. Però per bé que ho facis, el preu de la llet no puja”. Els grans distribuïdors i la indústria, diuen, marquen preus barats de la llet per atraure clients “als seus supermercats”. “No en sortirem”, conclouen, si no se’n regula el preu.

No és la mida, és el preu

Una ‘performance’ per conscienciar sobre les violències masclistes

“A la consulta interna d’ERC vaig votar “no” a la investidura d’Illa”

L’evolució dels estudis d’Infermeria a Vic, en un llibre

‘Per una Plana Viva’ es mobilitza per demanar que no es faci el polígon entre Folgueroles i Vic

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter