Finalment, la demanda posada pel veí de Sant Pere de Torelló Ramon Cubí ha donat els fruits que buscava. Les cinc cases adossades dels números 31, 33, 35, 37 i 39 de l’avinguda Atlàntida hauran d’anar a terra definitivament. La data límit fixada pel jutge és el 31 de gener. En cas que no es complís la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el mateix jutjat contractaria les obres d’enderroc. D’aquesta manera s’arriba a l’últim capítol d’una història que es va iniciar el 2001 quan l’Ajuntament de Sant Pere va atorgar la llicència per construir les cinc cases. Contra aquesta llicència, el demandant, que viu just al darrere, hi va presentar un recurs contenciós administratiu. Més de 10 anys després, les cases, venudes el 2003, aniran a terra.
Tant les famílies com l’alcalde de Sant Pere, Jordi Fàbrega, s’han resignat a l’inevitable. Ara, entre tots es busca una solució per a les cinc famílies que hi viuen. Inevitablement, els diners són el gran problema. Fàbrega, que es mostra molt caut “perquè encara estem negociant com afrontem les indemnitzacions per als afectats”, diu que l’Ajuntament intentarà per tots els mitjans possibles que el cost no repercuteixi a tots els veïns del poble. De fet, el que menys preocupa són les despeses de l’enderroc, uns 25.000 euros. El que costarà molts diners seran les indemnitzacions a les cinc famílies. L’alcalde assegura, però, que “l’Ajuntament no haurà de demanar cap préstec”.
La intenció és fer-ho repercutir a les asseguradores i també a la Generalitat, perquè quan el demandant va presentar el recurs, l’Ajuntament va fer aturar les obres i va fer una consulta a la Generalitat per saber si la llicència s’ajustava a la normativa. La resposta va ser que sí i, per tant, es van reprendre les obres. A més a més, segons Fàbrega, es compta amb una subvenció d’algun altre organisme públic del qual, per ara, prefereix no donar-ne el nom.
L’alcalde, que qualifica la situació de “drama humà”, assegura que “les cinc famílies estan anímicament molt tocades”, però que ara el gran objectiu és indemnitzar-les “i que comencin una nova vida”. Tot i el daltabaix que suposa l’execució de la sentència, Fàbrega, que en el seu moment va dir que estava disposat a plegar si això servís perquè no s’executés, diu que “em sembla que ens n’haurem pogut sortir bastant bé”. Una de les coses que més valora l’alcalde és “que la pau social del poble no s’ha trencat i no s’ha criminalitzat ningú”.
El procés per arribar fins aquí ha estat llarg i en alguns moments contradictori. El 2001 es va concedir la llicència a Promocions Levicavi XXI. Cubí va presentar el recurs el mateix any. L’Ajuntament va fer parar les obres però la Generalitat va dir que la llicència era correcta. El 2003 la promotora va vendre les cases. El desembre d’aquell any, el jutjat va sentenciar que la llicència incomplia la normativa i que s’havien d’aterrar les cases. L’Ajuntament va demanar que només se n’hagués d’aterrar una i el jutjat va acceptar la petició. Però el demandant va presentar un altre recurs perquè s’aterressin totes cinc. El 2007, el TSJC li va donar la raó. El febrer del 2008 va entrar en vigor el nou POUM que, en teoria, legalitzava les cinc cases. El jutjat va acceptar-ho el juliol del 2009 i va substituir l’enderroc per una indemnització al demandant Ramon Cubí, però aquest va tornar a anar al TSJC, que va sentenciar que, efectivament, les cases havien d’anar a terra.
A molts ha sorprès que Ramon Cubí no acceptés cap indemnització i que insistís sempre que s’enderroquessin les cinc cases. De fet, segons les normes subsidiàries vigents quan es van fer les cases, en aquella parcel·la només n’hi podien construir quatre. Actualment, només l’última casa, la del número 39, tapa la de Cubí. Un cop s’hagin enderrocat les cases, el solar que hi quedi serà propietat de l’Ajuntament.
“Hi he viscut 10 anys i sap greu”
Un dels veïns que es queda sense casa explica la seva situació
Aquest dimecres al matí, tranquil·litat completa a l’avinguda Atlàntida de Sant Pere de Torelló. El cementiri és a prop. Les cinc cases adossades que hauran d’enderrocar per una sentència del TSJC encara continuen dempeus. El periodista voldria parlar amb algun veí que hi visqui. Una dona passa pel carrer i explica la situació. “Si vol parlar amb algú, ha de ser amb el del número 31, perquè a dues cases ara no hi són, a l’altra hi viu un matrimoni gran i a l’última, el propietari està dormint perquè treballa de nits”. Aquesta veïna diu que la majoria “estem en contra que les enderroquin; pobra gent, no hi ha dret!”. Diu que l’alcalde està destrossat i que està sorpresa per tanta obcecació del demandant, Ramon Cubí. “És molt de missa”, explica, “però a vegades, quan el capellà diu allò de ‘doneu-vos la mà’, alguns no la hi donen”.
Al número 31 hi viu l’Àngel. La casa la va comprar el seu pare “i hi vam anar a viure quan jo tenia 20 anys”, diu. “N’hi he viscut 10 i sap greu haver-la d’abandonar”. Actualment, l’Àngel hi viu amb la seva dona i dos fills.
Està resignat i és conscient que no hi ha volta de full. “Han estat quatre o cinc anys de patiment. Ara ja m’he fet a la idea i estic força tranquil”. De fet, la sensació que fa és que, efectivament, ja ha superat el mal tràngol. L’Àngel és de Sant Pere de tota la vida i encara no sap ben bé què farà. “M’he plantejat anar a viure amb els pares, però no és la solució que m’agra
