Per què la Plana de Vic pateix tant, estiu rere estiu, la contaminació d’ozó?
Estem en una zona molt complexa pel que fa a la qualitat de l’aire, i l’ozó és el contaminant més complex. És el que es coneix com a contaminant secundari, ja que no l’emet cap tub d’escapament ni cap xemeneia, sinó que es produeix a partir d’altres gasos, formant-se a l’atmosfera quan interaccionen els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils i la radiació solar. El que ens trobem a Osona és que la marinada que arriba del mar ja ve contaminada per la pol·lució dels polígons industrials de Marsella, Tarragona o Barcelona. Aquesta massa d’aire entra i s’emporta tot l’òxid de nitrogen del Barcelonès i dels Vallesos, es canalitza pel Montseny cap al congost i arriba a la Plana de Vic al migdia, quan hi ha els pics més alts coincidint amb les hores de més sol i calor. Llavors, cap a les 4 o les 5 de la tarda, la radiació solar baixa, la marinada continua i arriba al Prepirineu, on els vents de nord i nord-oest se l’emporten cap al mar una altra vegada, tancant un cicle.
Veient els nivells de contaminació per ozó a la Plana de Vic, de moment han caigut dràsticament respecte a l’estiu passat. Què provoca aquest fet?
És una cosa totalment desconeguda, ja que hem tingut un juny molt plujós. Quan a la primavera plou molt, els boscos a l’estiu creixen més i hi ha més arbust i herba, fet que genera més emissió de compostos orgànics volàtils. Hi ha un estudi fet als Estats Units que demostra que als anys de sequera hi ha menys ozó, ja que els arbres emeten menys compostos orgànics volàtils, però aquí ens passa al revés, i quan fa més calor i hi ha més radiació es genera més ozó. Aquest any, però, han baixat les emissions d’òxid de nitrogen i ja hem pogut veure els efectes a estacions com la de Tona, que suma els registres més baixos dels últims quatre anys. Tot i això, hem de veure com evoluciona el juliol.
Malgrat la bona situació actual, si arriba una onada de calor aquest estiu, tornarem a viure períodes de gran contaminació per ozó?
Efectivament. Si tenim una onada de calor i li sumem una generació elèctrica important de les quatre-centrals tèrmiques, la pol·lució de la cimentera que es troba a mig camí, tot el trànsit i la indústria de l’Àrea Metropolitana, els episodis tornaran.
“La gent es pensa que es tracta d’un tema ecològic, però és qüestió de salut pública”
L’OMS diu que els nivells recomanables d’ozó al qual ha d’estar exposada la població no haurien de superar els 100 micrograms per metre cúbic, però la mitjana a les hores de més calor els últims anys superava amb escreix aquesta xifra. Quina afectació té a la llarga l’exposició a aquest contaminant?
Jo no soc epidemiòleg, però si l’OMS diu que no s’ha de sobrepassar aquest nivell és perquè té un efecte en la salut. No és tan greu com les partícules en suspensió, que segons l’Agència Europea del Medi Ambient produeixen 374.000 morts prematures a Europa, però en el cas de l’ozó estem parlant de 14.500 morts. És inferior, però té un impacte. És un tema que també afecta la vegetació, ja que estem parlant d’unes pèrdues anuals de 100 milions d’euros per la baixa producció del blat atribuïble a l’ozó i 7 milions d’euros més pel tomàquet, entre d’altres. No es tracta d’un tema ecològic, sinó de producció agrícola i, sobretot, de salut pública, per això hi pren cartes l’OMS. La gent encara es pensa que es tracta d’un tema d’ecologisme, però no. És una qüestió de salut pública i d’uns costos associats que són importants.
Quin és el camí a seguir per combatre la contaminació a Osona, un dels punts d’Europa amb uns nivells més alts?
Parlant com a investigador científic i des del punt de vista tècnic, hem de reduir les emissions d’òxids de nitrogen i de compostos orgànics volàtils. Durant molts anys s’ha dit que les mesures que es fan pel trànsit serviran per disminuir l’ozó de Vic, però això no és cert. Primer de tot, els nivells d’òxid de nitrogen no han baixat el que esperàvem, fet que demostra que les mesures no han funcionat. A aquest fet se li ha de sumar que, dins de Barcelona, el 70% de l’òxid de nitrogen prové del trànsit rodat, però el que afecta la Plana de Vic no només és el dels cotxes, ja que també hi ha les quatre centrals tèrmiques, la indústria, el port… per reduir les emissions hem d’incloure-ho tot.
I com creu que s’ha de regular aquesta reducció?
Si tenim els episodis entre el maig i l’agost, en els mesos de juny i juliol s’haurien de prendre mesures extraordinàries. Unes mesures sobre les emissions d’òxid de nitrogen produïdes al mes de febrer tenen un impacte només a Barcelona, on ja tenen mesures pel trànsit, però no impacta a la Plana com passa durant els mesos de juny i juliol. Per tant, crec que el sector industrial i les centrals energètiques haurien de tenir el sistema preparat per emetre menys gasos de juny i juliol, a més de reduir el trànsit a la ciutat especialment durant aquests mesos. Tal com es declara un episodi de contaminació a Barcelona per la presència d’un anticicló i s’entén que el trànsit s’ha de reduir, també s’hauria de fer quan hi hagi episodis a la Plana de Vic. A part dels òxids, però, també s’han de tenir en compte els compostos orgànics volàtils. En els que emeten els boscos no hi podem fer res, ja que el bosc el que ha de fer és créixer, però hem de reduir els que s’escapen de les benzineres o els causats per la utilització i fabricació de pintures i resines, entre d’altres. S’hauria de regular i disminuir aquests compostos, i potser aplicar-ho a la nit i no a ple dia durant l’estiu, quan hi ha més radiació solar.
Creu que els nivells elevats d’ozó es tracta d’un fenomen que anirà a més en els anys que venen, o s’estancarà en els nivells en què ens trobem?
Depèn de com evolucioni el clima. El que és evident és que quan tenim onades de calor l’ozó puja. Si tenim una freqüència més elevada d’onades, tindrem més ozó. Però això no vol dir que no puguem actuar. El 2003, quan va haver-hi l’onada més calorosa que hem tingut, les emissions eren elevades i vam tenir una quantitat increïble de superacions, però en la segona onada més calorosa més important, l’any 2015, l’ozó es va reduir una desena part, perquè les emissions eren molt més baixes. Independentment de com funciona el clima, la nostra obligació és reduir els precursors d’aquest gas.
I des d’Osona es pot fer alguna cosa per combatre la contaminació, o tot depèn de les grans ciutats?
Hi ha dos aspectes en els quals la Plana té responsabilitat. Tot i que la major part de l’ozó li arriba de fora, l’amoníac a l’atmosfera que s’origina de la producció i utilització de purins té molt a veure. Com es va publicar en un article a la revista Nature l’any 2018, la Plana de Vic és un dels punts més contaminats per amoníac a Europa, i aquest compost ha provocat que el nivell de partícules no hagi baixat tant a Catalunya com en altres llocs durant el confinament. També hi ha la crema de biomassa. Nosaltres hi estem molt a favor, ja que neteja els boscos i redueix la dependència de combustibles fòssils, però al Tirol o a la Llombardia, on també aposten per biomassa, han catalogat les calderes de biomassa i només deixen fer servir les de baixes emissions. Aquí no és el cas, i també hi juga la certificació de l’origen local i natural de la biomassa, que ja hauria de ser obligatori. Hi ha hagut casos a la Plana de Vic on es cremava fusta reciclada, fet que feia que els nivells de metalls fossin molt elevats. Així que realment, sí que es pot fer quelcom des de la Plana de Vic per evitar que el núvol de contaminació es faci encara més gros.
