Diverses personalitats del món de la investigació i la recerca en l’àmbit de la salut amb lligams a la comarca d’Osona treballen a dia d’avui amb l’objectiu de frenar el SARS-CoV-2. És el cas de Julià Blanco, resident a Vic des de fa més de vint anys i un dels principals investigadors de malalties infeccioses a l’Institut Germans Trias i Pujol i l’IrsiCaixa.
Des de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) treballen per trobar una manera de frenar el SARS-CoV-2. Expliqui’m el projecte.
És un projecte a tres bandes. Des de l’IRTA-CReSA tenen els recursos i els laboratoris per infectar i tractar models animals. L’altra part és el Barcelona Supercomputing Center, un dels supercomputadors més grans d’Europa que s’ha posat al servei d’aquesta recerca per generar càlculs d’estructures de proteïnes. Per últim hi ha l’IrsiCaixa. Fa molts anys que ens centrem en la lluita contra el VIH i altres malalties infeccioses, i donada la nostra experiència en aquest àmbit i en el desenvolupament de vacunes ens hem posat a treballar molt seriosament en un projecte per frenar el SARS-CoV-2.
I quin és l’objectiu?
Hi ha tres àmbits força clars: la identificació de fàrmacs ja existents que puguin ser útils contra el nou coronavirus. Aquest àmbit ens podria oferir una línia d’acció contra la Covid-19 molt ràpida. Si identifiquem els fàrmacs que ja tenim a les farmàcies dels hospitals i que són útils contra el SARS-CoV-2 podríem tractar d’una manera més eficient la gent infectada i salvar vides que ara estem perdent. El segon és el desenvolupament d’anticossos resistents a aquest virus, que són unes molècules més complexes i que necessitem més temps per desenvolupar, però que si les aconseguim serien molt eficaces per tractar persones infectades. I el tercer àmbit, amb un horitzó temporal més llunyà, és la recerca de la vacuna. Al final és el gran objectiu del projecte però tenim clar que per aconseguir-ho, que sigui eficaç i pugui arribar al gran públic ens farà falta com a mínim un any i mig. A dia d’avui no hi ha cap indici que ens indiqui que serà molt complex generar la vacuna protectora contra el SARS-CoV-2, però no la tindrem ni de manera immediata ni per frenar l’onada que ens està afectant a dia d’avui.
“Estem pagant l’error de no haver invertit en una vacuna contra el SARS”
Així doncs, la prioritat immediata és trobar els fàrmacs per tractar les persones ja infectades i així salvar vides a curt termini?
La prioritat és desenvolupar els tres àmbits de manera conjunta, perquè només la combinació de tots tres ens permetrà frenar i acabar amb aquest nou coronavirus. Si només en treballéssim una part o ens centréssim en els antivirals, l’any que ve, quan és possible que torni a aparèixer, encara no tindríem la vacuna. Per tant, podríem tornar-nos a trobar en una situació com l’actual, i, a més, poden aparèixer nous casos de coronavirus que salten dels animals a les persones que ens farien començar de nou. Amb la vacuna o alguns anticossos el que volem és no només aturar el SARS-CoV-2 sinó també fer front a futurs coronavirus que puguin atacar els humans.
Ja hi va haver dos anteriors coronavirus, el SARS i el MERS. En aquests dos casos no es va fer aquesta recerca d’una vacuna i d’antivirals efectius?
Es va treballar en una vacuna contra aquests dos virus, però ara estem pagant els errors que es van cometre en aquell moment. Pel SARS, per exemple, es van desenvolupar diferents prototips de vacuna, ja que va tenir un impacte molt fort durant un temps, però després la seva afectació va decaure molt perquè no es transmetia tan ràpidament entre els humans com el SARS-CoV-2, l’actual. Això va fer que els diners que es dedicaven a la recerca d’aquella vacuna també s’anessin reduint fins al punt que el projecte no es va finalitzar mai. Si s’hagués completat la vacuna en aquell moment, probablement ara no estaríem en la situació que estem. Sabem que persones infectades amb el SARS van generar uns anticossos que parcialment els podrien protegir contra l’actual virus.
“No sembla que el virus tingui una taxa de mutació alta com per exemple el VIH”
Estem davant d’un virus complicat de tractar?
Virològicament no ho sembla. Hi ha molta informació sobre el SARS-CoV-2 en aquests moments i la mobilització científica és enorme. Hi ha moltes seqüències publicades i no sembla que el virus tingui una taxa de mutació tan alta com per exemple el VIH. Això ja és una garantia que ens apunta que virològicament el virus serà més fàcil de combatre. Hi ha un altre aspecte important en la lluita contra un virus i és la resposta immunològica. Comencem a saber com es comporta i quina és aquesta resposta del cos davant de la infecció. Si la resposta immune natural ja és suficient per combatre el virus, i ens protegeix contra reinfeccions, voldrà dir que generar la vacuna no ha de ser molt complicat. Un exemple és el xarampió: només el passes un cop perquè la resposta natural del cos et deixa immunitzat. Si aquest és el cas del nou coronavirus serà una bona notícia a l’hora de buscar la vacuna.
Es parla molt del concepte càrrega vírica. Què vol dir? És una variable important a l’hora de parlar del SARS-CoV-2?
La càrrega vírica és la concentració de partícules virals que hi ha al nas o a la gola de les persones infectades. Com més partícules virals hi hagi, més contagiosa serà aquesta persona. És un concepte molt important. Una persona amb símptomes molt lleugers tindrà una càrrega vírica baixa, i per tant la capacitat per transmetre el virus serà inferior. Una persona amb càrrega vírica elevada podrà infectar molt més. La càrrega vírica és clau en l’expansió gairebé imparable fins al moment d’aquest coronavirus.
“El concepte ‘Una sola salut’ és relativament nou però té una gran importància”
Els virus són la principal amenaça per a l’espècie humana?
No sé si els virus són la principal amenaça per a l’espècie humana, però crec que no hem de separar els virus de la resta de factors que poden afectar els humans. Hi ha un concepte relativament recent però que és molt important que és la idea del One Health, ‘Una sola salut’, en català. Aquest concepte ens diu que no podem pensar només en la salut humana sense pensar, per exemple, en salut animal. O en salut ambiental. Són conceptes que van molt lligats. Qualsevol canvi ambiental, com pot ser el canvi climàtic, provocarà canvis en la vegetació, que alhora comportarà variacions en els hàbits dels humans i dels animals. Això generarà moviments de població i nous contactes amb animals i virus que provocaran un estrès en la nostra salut. Si avui tenim aquest nou coronavirus aquí és perquè hi ha hagut un salt del virus des d’una espècie animal indeterminada cap a l’ésser humà en algun punt del planeta, probablement la Xina, però si no tinguéssim ciutats d’11 milions d’habitants o la mobilitat a escala mundial no fos tan elevada com és ara doncs segur que no s’hauria dispersat tan ràpidament. Tot plegat ens demostra una cosa, i és que els salts de virus entre espècies probablement han ocorregut durant els milers d’anys de la nostra història, però fins ara cap ha aconseguit establir una infecció activa en els humans perquè s’ha trobat una solució abans que es dispersés per tot el món. Actualment, donada la densitat de població i l’elevada mobilitat qualsevol salt d’un virus o bacteri d’una espècie animal cap als humans és realment un perill molt important.
Coneixem prou a fons el sistema immunològic?
El coneixem bé, però també desconeixem molts dels seus mecanismes de funcionament i aquest és un dels problemes a l’hora de dissenyar vacunes. A l’hora de crear vacunes el que es fa generalment és agafar una part del virus, l’inactivem i creem la vacuna perquè el sistema immune generi els anticossos. És un procés que arrosseguem des de fa 200 anys. Ara estem començant a trencar amb aquesta rutina. La tecnologia ens permet estudiar molt més a fons la resposta immune del cos quan busquem noves vacunes. Estem al principi de la revolució immunològica, una revolució que ens ha de fer més eficaços a l’hora de dissenyar vacunes de cara al futur.
