ERC, actualment representada per tres regidors a l’oposició a l’Ajuntament de Calldetenes, portava al ple de dilluns una moció per retirar abans de dos mesos el monòlit franquista que hi ha al costat de la carretera cap a Sant Julià, a l’altura de Sant Martí de Riudeperes.
La proposta no va tirar endavant perquè l’equip de govern que conformen Junts i Compromís hi va votar en contra, però sí que va generar debat en un ple llarg –tres hores– i intens des del punt de vista polític, ja que en el transcurs de la sessió es va tocar des de l’obertura del carrer Gran malgrat no estar acabades les obres fins a la natalitat i l’habitatge al poble, quina mena d’escola ha de tenir o quan es posarà en servei el casal d’avis.
En el cas del monument franquista, que es remunta al novembre de 1941 i forma part de la finca de Santa Margarita, la republicana Mireia Escobar va defensar la conveniència d’instar la propietat a retirar-lo del costat de la carretera.
“És inadmissible que continuïn existint aquesta mena de simbologies de culte al que significà la barbàrie del feixisme nacional-catòlic”, apuntava la moció, “més encara tenint en compte que el nostre municipi s’ha caracteritzat per un abast consens republicà i independentista, valors completament contraposats al que representava el règim dictatorial de Franco”.
Per part de l’equip de govern, va prendre inicialment la paraula el regidor Marc Verdaguer (Junts), que va explicar que s’està treballant amb la Diputació de Barcelona per dur a terme una “resignificació” del monòlit, és a dir, que continuï al mateix lloc però modificat, recordant totes les víctimes de la guerra sense fer distincions de bàndol.
Segons l’ara exalcalde, la propietat “hi està d’acord” i això permetria mantenir un element que està protegit com a patrimoni, ja que va anar càrrec del mestre d’obres Miquel Pallàs, també pare del parc de les Set Fonts o Ca l’Anglada de Sant Julià.
Tot i parlar-ne estona i reforçar els arguments en un i altre sentit, Esquerra es va mantenir ferma en la petició de votar la moció i retirar el monument, perquè “tothom sap què vol dir i, si té valor, es podria preservar fins i tot millor del vandalisme en un altre punt de la finca”.
“On és ara no ens neguem que hi hagi senyalització”, hi afegia Escobar, “però es podria preparar una placa o un element menys polititzat i de reconeixement a les víctimes de tots els bàndols”.
Tal com recollia EL 9 NOU del 2 de setembre de 2022, quan al monòlit s’hi va col·locar un explosiu que va fer caure alguns dels carreus de la creu llatina, el monument el va encarregar Ignasi Pascual Pons, propietari de Santa Margarita, en record de religiosos morts durant els primers compassos de la Guerra Civil.
Els assassinats s’haurien produït a tocar de l’església de Sant Martí de Riudeperes entre l’agost i el setembre de 1936.
Accessible a peu a 25 metres de la carretera, l’escultura porta la inscripció “A los mártires caídos por Dios y por España” i a sota s’hi reprodueix en castellà el nom de la desena de religiosos, entre els quals un rector, un canonge o una monja carmelita del monestir de les Davallades de Vic.
{{ comment.text }}