A la casa d’en Mohamed són cinc. Ell, que té 18 anys, els seus pares i dos germans més petits, de 10 i 2 anys. Fa 3 anys “vam decidir provar sort”, explica el fill gran, i deixar el país natal, el Marroc, per “venir a buscar una altra vida: al nostre país teníem menys drets, no teníem cap pis i tampoc feina” i la possibilitat d’estudiar, comenta el jove, era difícil. Van fer els visats i van anar a Vic perquè hi coneixien gent. Però l’estada a Catalunya no està sent gens fàcil, assegura el noi, tant pel que fa a tenir un plat calent a taula cada dia com per disposar d’un sostre per dormir cada nit.
Ells són una de les moltes famílies usuàries de Càritas, on van començar a ser-ne usuaris a través del banc d’aliments. Des de l’entitat els donen suport, també perquè el fill gran pugui estudiar un cicle formatiu de Cuina i Gastronomia a Ripoll, ja que s’hi van posar en contacte per poder obtenir una de les beques de la Fundació Impulsa i fer uns estudis que li agraden molt, comenta.
Però trobar habitatge és el més complicat, per la qual cosa fa tres anys es van veure obligats a ocupar un pis a Vic perquè “no teníem on anar”. Ho van fer després que algú els digués que “podria obrir la porta” del lloc que ara és la seva llar. Amb els pocs ingressos que tenen a través de feines sense contracte no es podien permetre llogar un pis, encara que ara volen negociar un lloguer social amb la propietat de l’immoble on viu tota la família i intentar pagar-lo amb els pocs ingressos que aconsegueix el fill amb petites feines de cap de setmana. No tenir els papers en regla és un impediment per trobar feina. Una roda de la qual els costa sortir.
