Jana Armengou “Conservo tot això perquè m’agrada tenir-ho.” Així és com explica Santi Jucglà la col·lecció d’objectes que té a casa seva dels Jocs Olímpics de Barcelona del juliol de 1992. Jucglà va ser voluntari treballant als Jocs Olímpics a Vic, a banda de ser col·leccionista. Es va assabentar que necessitaven voluntaris durant el mes de maig de 1992 i es va apuntar a una llista que va anar al Patronat d’Esports de Vic. Així, va decidir col·laborar amb l’hoquei “perquè es necessitava gent”, però sobretot per la seva “passió per l’esport i l’hoquei”, una passió que li va inculcar el seu pare, que era soci del Club Patí Vic “i va voler que jo també ho fos”.
Jucglà explica que “no tothom volia fer-ho” perquè implicava “no cobrar i invertir temps i cèntims”. Va dedicar entre cinc i sis hores diàries, després de la feina, a dur a terme la tasca de voluntari que comportava tenir controlada la gent que accedia als recintes, vendre tiquets de sorteigs o estar a taules d’informació per als visitants. Entre les coses que ha anat comprant amb el pas dels anys i les que donaven durant els Jocs Olímpics, Jucglà conserva part de la vestimenta que els van donar el primer dia, “tot i que falta la gorra i la ronyonera”, a més de revistes, ventalls, pins i dues fites del pal de la torxa “que diria que eren de la zona de Malla”. Un dels objectes que té major valor és la medalla de voluntariat, “perquè és el reconeixement per haver participat de manera gratuïta i voluntària”.
Jucglà assegura que tothom que té aquest objecte a casa seva “l’ha de guardar amb molt d’afecte” i “en un bon racó de la casa”. Quan es van acabar els Jocs, l’organització va oferir a tots els participants i voluntaris comprar material que s’havia utilitzat: “Jo em vaig quedar amb un televisor.” Hi va haver voluntaris que fins i tot es van arribar a comprar algun dels cotxes que es van utilitzar durant l’esdeveniment.
