“No treballem per guanyar la Vaca d’Or, ho fem per ser més eficients, rendibles i sostenibles”

La granja Can Barrina, de Santa Cecília de Voltregà, ha estat reconeguda amb el Premi Vaca d’Or 2024, el guardó que reconeix la millor explotació lletera catalana a partir de quatre índexs establerts per la Fefric (Federació Frisona de Catalunya). “L’explotació en el seu dia a dia no treballa per aconseguir la Vaca d’Or. Ho fa per ser més eficients, rendibles i, en conseqüència, també més sostenibles ambientalment parlant”, explica el responsable de l’explotació, Eduard Vila, que continua una nissaga de pagesos que fa tres generacions que són a Can Barrina. Aquesta granja fins ara havia ocupat llocs honorífics al rànquing dels Premis Vaca d’Or, però és la primera vegada que puja al graó més alt del podi. En aquesta edició dels Premis Vaca d’Or, com ja va passar l’any passat, la Fefric ha considerat un altre element a ponderar per obtenir la classificació final. Es tracta del que defineixen com l’eficiència vitalícia, que calcula quina ha estat la vida productiva d’una vaca un cop deixa l’explotació. Aquest barem puntua un 10% a la nota final i és un dels aspectes on Can Barrina ha obtingut la millor nota. Amb les dades de Conafe de 2023, Can Barrina també ha estat la millor en producció, l’element que més puntua amb el 50% en la ponderació, a partir de l’índex tècnic econòmic que estableix la Fefric amb les dades de control lleter de cada explotació. Els altres dos són genètica (30%) i morfologia (10%). Quan Vila parla de vaques eficients es refereix a treure’n el màxim rendiment possible pel que fa a producció de llet, però sempre a partir d’una bona salut dels animals en tot el seu cicle de vida, obtenint el genotip ja des del moment de néixer els vedells. És aquí on Eduard Vila atura el seu relat per incidir en el capítol d’agraïments que, a més dels treballadors de l’explotació (set en règim fix, a banda d’estudiants en pràctiques i suports puntuals de cap de setmana), vol destacar la bona feina del servei tècnic veterinari de boví de la Cooperativa Plana de Vic. “Com més eficient és un animal, més sostenible és l’explotació, perquè l’índex de dejeccions per litre de llet produït és menor”, explica Vila, que en aquest aspecte també destaca la millor puntuació en eficiència vitalícia. Pel ramader voltreganès, premis com els Vaca d’Or, que enguany arriben a la dinovena edició i s’han lliurat a Campllong (Gironès), permeten treballar en la millora de la raça i del producte final. Can Barrina és una explotació lletera amb 230 vaques en producció i que també té porcí en cicle tancat. Treballa principalment per a Leche Pascual. Després de tres anys patint els efectes de la sequera, que no els ha permès recollir el farratge necessari per alimentar el bestiar i l’han hagut de complementar comprant-ne a fora, la pluja d’aquest 2024 els fa ser més optimistes. “D’una escala de l’1 al 10 estem a 4 o 5 perquè l’aigua va arribar tard i va començar a créixer més tard del que tocava.” Això fa que aquest estiu es plantegi encara comprar blat de moro per ensitjar i assegurar l’hivern perquè amb les calorades dels últims estius “hem orientat l’explotació per refiar-nos més del que collim a la primavera que a l’estiu”, explica Vila. El podi d’aquesta edició dels Premis Vaca d’Or l’han completat la lleidatana Ramaderia Anibal i la gironina Can Thos. Fins a vuit explotacions més de l’Associació Frisona d’Osona (AFO) formen part del Top 20. Són Mas Montells de Malla (a la 4a posició), Mas Isern de Vic (7a), el Murucuc de Gurb (10a), Vilatortella de Vic (11a), Granja Serra de Santa Eulàlia de Riuprimer (14a), la Coromina de Gurb (15a), la Cavalleria de Manlleu (18a) i Mas Palou - Caramatxel de Gurb (20a). El preu continua baixant Els increments de costos de matèries primeres i energia, així com la situació de sequera que va provocar que els ramaders no poguessin obtenir tot l’aliment a les seves terres, va fer que els anys 2022 i 2023 el preu que la indústria paga al ramader es disparés de l’entorn dels 40 cèntims a gairebé 60. També hi va contribuir la pressió social després de les reiterades denúncies del sector alertant que treballaven per sota del llindar de rendibilitat. Ara, però, el preu torna a anar a la baixa. Unió de Pagesos va fer una protesta fa dues setmanes a Girona després d’anunciar que el preu per litre se situava en els 47 cèntims. Segons el sindicat, “la baixada dels costos de producció que al·lega la indústria no justifiquen la baixada de preus” perquè la sequera comporta “rendiments menors” i “no es pot tolerar treballar per sota dels costos de producció i perpetuar la precarietat”. En aquest moment de l’any s’està assolint el màxim de producció, tal com es recorda des de la Llotja de Vic, que des del desembre referencia la llet spot, la que es ven en contractes de curt termini per satisfer puntes de demanda o excessos de producció. Actualment, a més, entra llet de països com França i l’última cotització se situa entre 35 i 38 cèntims.

“No treballem per guanyar la Vaca d’Or, ho fem per ser més eficients, rendibles i sostenibles”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimecres, 21 gener?

Els trens Rodalies segueixen sense circular a primera hora del matí i Renfe recomana utilitzar transport alternatiu

Els busos alternatius de l’R3 s’han mantingut tot i la suspensió de tots els trens de Rodalies, aquest dimecres

Centelles presenta el seu 28è Cau de Bruixes i el 45è Carnaval

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Restablerta la circulació a l'R3 entre Torelló i Sant Quirze de Besora per la topada entre un tren i un tractor

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals