Debutava en política en un mandat que havia de ser tranquil: amb majoria absoluta i l’economia en creixement. La Covid-19 ho ha trasbalsat tot.
Ens havíem marcat reptes molt ambiciosos per a les meves regidories, però els moments convulsos actuals ens han obligat a afrontar les urgències que ha comportat la Covid-19. No obstant això, hem de tenir una mirada curta per gestionar el dia a dia, però també una altra de llarga perquè la ciutat continuï avançant.
El comerç i la restauració han patit l’embat directe de la crisi sanitària.
Quan va començar la pandèmia vam veure de seguida que aquests serien dels sectors que rebrien més fort l’impacte. Vam pensar a donar-los ajuts directes i, sobretot veient altres experiències al país, estem contents de com va funcionar. Tothom ha anat cobrant. Als bars i restaurants vam treure la taxa de les terrasses i també estem treballant la subvenció de la taxa de residus per donar una mica d’aire a uns negocis que han rebut un impacte tan fort.
“Tot i alguns tancaments el comerç de Vic està aguantant l’embat de la Covid”
N’hi va haver prou amb els 600.000 euros que s’hi van destinar, que representaven entre 500 i 800 euros per establiment?
Sí, entenem que són petits ajuts que pot fer l’administració. No és una quantitat molt elevada, però vam apostar perquè aquests diners arribessin directament als 800 establiments que complien els requisits. En total van acabar sent un miler, ja que també hi vam incloure petits autònoms i serveis com la fisioteràpia. Estem estudiant poder fer una segona tongada d’ajuts pels efectes d’aquesta segona onada.
Vic Comerç ha donat les primeres xifres a l’impacte de la crisi: durant l’últim any s’han perdut 29 establiments a la ciutat de Vic. Això és una pèrdua del 4%.
Estem en una situació molt delicada, que encara no ha acabat i per això som molt prudents. Les previsions que teníem no eren molt optimistes, però aquesta xifra del 4% no és alarmant en la situació actual. Hem de pensar que hi ha ciutats que estan parlant de xifres de prop del 25%. Hem d’estar satisfets que el teixit comercial de la ciutat està aguantant aquest embat i esperem que tingui la capacitat per resistir el que pugui venir. Hem apostat pel comerç de Vic perquè entenem que és un dels motors de la ciutat. Per nosaltres és una de les prioritats i ho hem demostrat fins ara i també dedicarem tots els esforços en la campanya de Nadal.
Vic té un teixit comercial potent, però també s’ha de dir que aquest es concentra molt al centre. A alguns barris hi ha moltes persianes abaixades.
És cert, i els locals tancats no agraden a ningú. Després de la campanya de Nadal tenim previst fer-ne una per detectar aquests locals buits, que nosaltres en volem anomenar locals vius, i casar-los amb emprenedors que també tenim localitzats. Potser no s’hi faran activitats comercials convencionals, però sí altres tipus d’activitats. És evident que el centre té un gran protagonisme a Vic i per això el comerç s’hi ha concentrat, però volem que n’hi hagi a tots els barris perquè, al final, el que hi acaba aportant és vida.
El carrer de la Riera, amb aquesta especialització amb artesans, és el model a seguir?
És un cas paradigmàtic i aquí hi han influït molts factors. No és només la feina de l’Ajuntament que va contractar unes persones per reactivar uns locals buits, la clau ha estat sobretot l’empenta dels artesans, dels que aixequen cada dia la persiana, i que han convertit el carrer en el setè punt d’interès artesanal. Aquest model s’ha copiat molt a la resta de Catalunya i m’ha vingut a veure molta gent per conèixer com s’ha fet. Tant de bo ho poguéssim fer a altres punts de la ciutat.
Comença una campanya de Nadal on molts comerciants s’hi juguen una part important dels ingressos de l’any. Com s’afronta?
Hi ha optimisme per part d’ells i això em satisfà molt. Des de l’inici de la pandèmia vam veure que a part de les ajudes al comerç calia que la campanya de Nadal fos molt potent. Si us hi fixeu, hem avançat l’encesa de l’enllumenat dels carrers, hem estrenat un anunci animant la gent a venir a comprar a Vic i mantindrem la fira d’artesans. Esperem que l’aixecament de les restriccions que vinguin per part de la Generalitat ens ajudin també que la campanya sigui un èxit.
Aquests dies hem sentit les alcaldesses de París i Barcelona, Anne Hidalgo i Ada Colau, demanant a la gent que no compri a Amazon. Què en pensa?
Crec que en lloc de fer-ho en negatiu, dient que no es compri a un lloc concret, el que cal és animar la gent a donar suport al comerç de proximitat i oferir-li eines perquè tiri endavant. Som conscients que els models de consum han canviat, jo mateixa tinc dues filles adolescents que tenen una dinàmica diferent de la nostra, i també hem d’educar-los en aquest sentit. Ara bé, tampoc podem anar en contra de la digitalització veient que la venda en línia ha crescut moltíssim. Per això hem de donar eines als nostres comerciants perquè també venguin a través d’internet: hem fet la campanya de portar la compra a domicili i els oferim formació en digitalització.
Quan es va decretar l’estat d’alarma, Vic va prendre la decisió de suspendre el mercat setmanal de la plaça. No devia ser fàcil, oi?
Ho recordo perfectament. Va ser el 13 de març i nosaltres teníem mercat l’endemà, el dissabte. Vaig tenir clar que no el podíem fer, el que se’ns demanava és que no hi hagués mobilitat i ens va semblar que era una imprudència fer el mercat tenint en compte que l’abastament alimentari a la ciutat estava cobert. Hi va haver pressions d’Unió de Pagesos i d’altres àmbits, alguns institucionals, però amb el suport que em va donar l’alcaldessa, tot i ser una decisió difícil, va ser l’adequada. Després de cinc setmanes vam anar obrint gradualment. El mercat és sens dubte un dels actius més importants que té Vic, ens ho diuen tots els estudis que s’han fet. Als paradistes sempre els explico que hem de fer un mercat prestigiat, emblemàtic i únic. Hi dediquem esforços perquè és un dels principals atractius de la ciutat.
“Oferirem parcel·les al polígon perquè vinguin empreses amb valor afegit”
El mercat municipal s’ha reivindicat durant la pandèmia com un equipament necessari per a la ciutat. Però la situació que viu no és l’òptima.
La del mercat municipal és una dels temes que vaig entomar des del principi que vaig entrar de regidora. Hi ha dos aspectes que cal diferenciar. A la part administrativa-jurídica jo no hi entro, hi ha un procés judicial entre la concessionària i les persones que els van posar una demanda, i que va acabar amb una subhasta. La meva feina ha estat anar a veure els paradistes, reunir-me amb ells i jo aquí els he donat tot el suport. S’han organitzat i fan molt bé la seva feina. Hem fet totes les campanyes que es fan pel comerç de la ciutat, com la del comerç sostenible o la de t’ho portem a casa, i per Nadal farem una iniciativa conjuntament amb l’Escola d’Art.
La taxa d’atur a Vic ha augmentat amb la pandèmia i actualment és de més del 13%, quan abans estava estabilitzada en el 10%. Com es combat aquesta situació des de l’Ajuntament?
És una situació que ens preocupa moltíssim. També és veritat que a Vic i a Osona, gràcies al pes que té la indústria agroalimentària, la destrucció de llocs de treball ha estat inferior a la resta de comarques de la província de Barcelona. Davant els problemes que té la gent per accedir als serveis de segons quines administracions, hem reorganitzat el servei local d’ocupació, que és el servei públic que oferim des de l’Ajuntament per a les persones que busquen feina i per a les empreses que cerquen treballadors. Entenem que és una prioritat atendre aquestes persones que s’han quedat sense feina i també és cert que hi ha empreses d’alguns sectors que no han estat tan afectats per la pandèmia i en aquests moments estan buscant treballadors, sigui per a la campanya de Nadal o per a més enllà. A més, hem donat ajuts a les empreses en dos sentits: perquè contractin gent nova –i els paguem durant set mesos el salari mínim interprofessional, que representen entre 3.000 i 5.000 euros– i una segona línia per a empreses que ho estan passant malament i no poden contractar a ningú més, però els donem l’ajut perquè aixequin l’ERTO a algun treballador que tenen afectat. Aquests ajuts han tingut molt èxit.
La realitat és que tanquen empreses: a finals de l’any passat n’hi havia 2.000 a Vic i ara en queden 1.836. N’han desaparegut més del 8%.
Cada cop que tanca una empresa sap molt greu. Hem detectat que en la majoria de casos eren molt petites, sobretot de la restauració, gent que no tenia relleu generacional i que potser no hauria tancat ara, hauria esperat un any, però que les circumstàncies han fet que se n’hagi avançat el tancament. Des de Creacció tenim el programa Reempresa per traspassar negocis actius i donem suport a emprenedors perquè en creïn de nous, sigui petits o mitjans. També treballem perquè s’implantin empreses grans. Volem, però, que siguin empreses de valor afegit. Les dades ens diuen que el perfil de persones ocupades a Osona és diferent del de les comarques veïnes, ja sigui pel pes de la indústria agroalimentària o pel que sigui, però creiem que hem de generar una ocupació de valor afegit. Precisament, la setmana que ve tinc una reunió amb la Generalitat per oferir parcel·les que tenim al polígon, que tenen unes característiques susceptibles perquè s’implantin empreses de fora. Per a una empresa alemanya o francesa que vol implantar-se a Barcelona, tant li és fer-ho a Vic com a la capital. Entrarem en aquesta cartera de la Generalitat oferint aquestes parcel·les a empreses de valor afegit que es vulguin instal·lar a Catalunya.
Van dir que anirien a buscar talent osonenc que treballa fora perquè torni. La Covid ho ha frenat?
No. És una feina que es fa des de Creacció i ja s’han detectat unes 200 persones i n’hi ha que estan disposats a tornar. La Covid ha provocat un interès per anar a viure fora de les grans ciutats i això pot ajudar perquè apostin per tornar a Vic o altres pobles d’Osona. El talent l’hem de retenir tant sí com no. No pot ser que els formem a la universitat o a les empreses d’aquí i després hagin de marxar. Per això cal crear aquesta ocupació que deia de valor afegit.
Anava la llista d’Anna Erra però com a independent. Encara ho és?
Hauria continuat com a independent si no s’hagués creat Junts. Crec que és una eina molt útil pels objectius que tenim plantejats i per això m’he afiliat a Junts. Crec en el lideratge del president Puigdemont i la gent que ha entrat a Junts té un caràcter molt transversal. N’hi ha que fins i tot, com podria ser el meu cas, venen d’altres opcions polítiques. Aquest nou partit és una eina que pot ser útil per millorar el benestar de les persones i l’única manera que tenim ara és amb la creació d’un estat propi per tenir les eines per poder-nos gestionar.
Aquest cap de setmana han de triar qui serà el candidat. Ho té clar?
No m’he posicionat públicament, però hi ha una de les candidates que la conec personalment de quan ella era directora de la Institució de les Lletres Catalanes i jo, per la meva feina, hi tenia molta relació i la conec moltíssim.
Queda molt clar.
