El fill petit, en Mustafà, de 7 anys, té fibrosi quística i les humitats que tenien al pis on vivien anteriorment no li anaven massa bé per a la salut. A més, les seves dues germanes, de 9 i 4 anys, que eren al Marroc, van arribar a Torelló i ser cinc en l’espai que tenien en una planta baixa del carrer Nou, on mai hi tocava el sol, també era complicat. Això va empènyer els torellonencs Boumadien Bouyich i Hanane Bourdime a buscar una alternativa que ha fet que acabessin formant part d’una prova pilot de masoveria urbana al municipi, que els beneficia a ells en el preu del lloguer i també al propietari, Eudald Vila, que ha donat sortida a un pis del qual no feia ús.
Vila explica que va comprar el pis per fer-ne ús però al final “no va fer falta” i va demanar a l’Ajuntament per entrar a la borsa de lloguer social. Des de l’Oficina d’Habitatge de Torelló, com recordava la responsable, Marta Carcassona, dimecres al Consell Comarcal, els van dir que volien posar en marxa un projecte de masoveria urbana amb la idea de vincular el llogater amb les reformes per acabar de condicionar els habitatges. Aquesta idea, comenta Vila, ja se l’havien plantejat amb la seva companya i, de fet, afegia, “ja havíem redactat un projecte semblant”. “Ens hi vam trobar una mica sense voler”, assegura el propietari. I a partir d’aquí es va iniciar tot el procés de bracet amb l’Ajuntament. Segons Vila, és una bona opció ja que “hi ha molt habitatge buit, altres són de bancs i no té sentit que ho estiguin” i afegeix que “si és per tema econòmic, els propietaris poden posar-los a lloguer amb aquest sistema” de masoveria.
“No va ser fàcil trobar un masover que volgués implicar-se a fer-hi alguna feina, la gent està acostumada que els entreguin un pis nou de trinca i les claus en mà”, remarca Vila. Finalment, la família de Bouyich hi va estar disposada. Ells no tenen coneixements de paleta, llauneria ni electricitat, ja que provenen del món de la ramaderia, però “amb algun familiar podien adequar el pis, fer neteja a fons o pintar-lo” i fer aquestes feines ha repercutit en el preu del lloguer, que ja era social i que s’ha reduït encara més.
Vila i Bouyich expliquen que el pis estava cremat. El propietari ja el va adquirir així: “Als antics llogaters se’ls va encendre i al propietari anterior se li va quedar una entitat bancària”. Tot i la zona cremada, “necessitava poca reforma i amb poques empentes podia ser habitable”, assegura Vila. Hi va fer els canvis “mínims per viure” i la resta ha anat a càrrec de la família que hi viu, que ara disposa d’un pis de més de 70 metres quadrats, amb tres habitacions, un bany, cuina, menjador i terrassa, per un preu assequible. El propietari, assegura, té “tranquil·litat i un mediador des del minut zero” i bona relació amb els masovers –tenien l’opció de tenir-hi tractes i van dir que sí–. Al febrer farà dos anys que hi viuen i la família n’està molt contenta: “Aquí hi estem molt bé”, a l’altre pis “el nen no hi podia viure”, i de fet- han notat millores de salut, assegura la mare. Vila ho recomana a altres propietaris i afegeix que “és una manera d’ajudar gent que té dificultats per disposar d’un habitatge”.
