“No veia obstacles tan insalvables com perquè pleguessin cinc regidors”

En el seu primer mandat com a alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer, Txevi Rovira ha hagut de fer front a diversos moments de certa complexitat: des de l’esclat de la pandèmia fins a la dimissió de cinc dels nou regidors del seu equip de govern. En aquest extracte de l’entrevista al programa d’EL 9 TV Angle obert fa balanç dels darrers tres anys a l’Ajuntament. Fa dos anys de l’esclat de la pandèmia del coronavirus que va colpejar durament Santa Eulàlia de Riuprimer, i en especial el casal d’avis. Com ha cicatritzat aquell dolor? Certament ha sigut molt dur per tothom. No només per la gent gran, que eren els usuaris principals del casal. Ens va tocar molt el rebre i ens va marcar molt fort. També va condicionar molts mesos de l’acció de govern. Crec que vam fer tot el que vam poder i més, i en l’àmbit de poble es va generar una resposta ciutadana fantàstica. Un cop superat, vam poder homenatjar a tots els col·lectius de voluntaris que es van implicar en la gestió de la situació d’emergència. Ho vam poder fer en el marc del pregó de l’última festa major d’estiu, i va ser un acte que arribava al cor. A part d’això, ara que ha fet aquests dos anys hem començat a preparar un homenatge adreçat a les persones que van perdre la vida a causa de la pandèmia. Saben data? No, ho estem començant a preparar. La pandèmia ha condicionat el pla de govern? En els grans projectes d’obres, no massa. Però, és clar, quan passa una cosa així, pel que fa a acció de govern se centren molts esforços i hores a intentar mitigar les conseqüències i fer la vida més fàcil a la gent del poble. De fet, també hem extret coses positives de la pandèmia. Per exemple, en comunicació: el canal informatiu del WhatsApp municipal no tenia massa usuaris, i aleshores, com que era important estar ben informat, s’hi va apuntar un munt de gent. Ara, qualsevol cosa que l’Ajuntament ha de comunicar de seguida arriba a la població. També ha servit per potenciar el comerç local. Dins la gran desgràcia que hem viscut són algunes coses positives. Un altre fet que ha marcat la política municipal de Santa Eulàlia els últims mesos va ser la dimissió en bloc de cinc dels nou regidors del seu equip de govern. En va treure alguna conclusió, del que va passar? És complicat explicar aquesta situació. Jo no m’ho esperava. Aquestes cinc persones feien una molt bona feina pel municipi. I tots ens vam arremangar durant la pandèmia i vam fer coses que fins i tot no ens pertocaven. Vam anar més enllà amb un compromís molt gran cap a l’Ajuntament. No entraré a valorar les seves raons. Ells van explicar el que els va semblar que havien d’explicar. Hi ha gent al poble que ha trobat insuficients aquestes explicacions. Quan em vaig trobar amb aquesta situació, vaig intentar reconduir-ho. No va ser possible perquè deien que volien plegar. També vaig posar sobre la taula el meu càrrec. Perquè si el problema era jo o alguna cosa relacionada amb l’acció de govern que jo havia liderat, la marxa de cinc persones podia ser motiu per plegar. Li va plegar la majoria del govern. Vaig dir que faria un pas al costat per si alguna persona volia agafar l’alcaldia. Però tots cinc em van dir que no. Que no es tractava d’una moció de censura, ni em volien fer fora de l’Ajuntament. Simplement hi havia coses que per ells no acabaven de funcionar. Sense concretar. Davant d’aquesta situació, vam haver de buscar relleu a cinc persones de cop, i per sort vam trobar candidats competents per fer-hi front. Li va costar trobar relleu? Vaig parlar amb molta gent. I no és fàcil entrar a mig mandat. I s’havia d’explicar bé què havia passat. Perquè era fàcil pensar “ostres, aquest alcalde és un corrupte” o “ha fet coses que no havia de fer”. Et pots imaginar que ha passat alguna cosa grossa perquè pleguin cinc persones de cop. I realment no va passar cap cosa grossa. Doncs quin va ser el detonant perquè pleguessin cinc persones? Et pots imaginar una cosa grossa quan es parteix el grup d’aquesta manera. Però no va passar res gros. Crec que la pandèmia ha fet molt mal, l’Ajuntament porta molta feina i estic segur que hi va haver gent que va plegar per motius estrictament personals i d’altres perquè la manera de treballar o la cohesió interna del grup no era com esperaven. Jo no ho vaig detectar. No veia que hi hagués obstacles tan insalvables com per plantejar la sortida de cinc persones de cop. No tinc cap problema que ho hagin fet d’aquesta manera, però hi ha gent del poble que em comenta que no ho ha acabat d’entendre. I jo tampoc ho he acabat de copsar. Li fa pensar que d’aquesta trencadissa en sortirà part d’una nova llista electoral de cara a les municipals del 2023? D’aquestes persones que van dimitir en principi diria que no. Si no, ho haurien exposat. Hi havia prou confiança per fer-ho. I d’algun altre sector, com Junts, el més normal seria que hi hagi llista. Perquè en gairebé tots els mandats hi han sigut presents, ja fos amb el nom de Convergència, PDeCAT o Junts. Crec que és bastant probable que hi hagi una llista de Junts. I no creu que s’hi incloguin aquestes persones que van sortir del seu grup? Ho desconec, però m’estranyaria. I vostè es tornarà a presentar? Encara tenim uns mesos i de moment no està decidit. No ho ajornarem gaire més, però a dia d’avui no està decidit. "Seria normal intentar repetir en el proper mandat, però no està decidit" I de què té ganes vostè? M’ho haig d’acabar de plantejar, perquè també les circumstàncies d’aquest mandat han sigut molt especials. I hi ha un tema familiar que s’ha de parlar a casa. La meva intenció inicial era fer dos mandats en posició d’arribar a fer d’alcalde. Crec que seria el normal intentar repetir. De fet, estic a favor dels mandats més llargs, de cinc o sis anys. Crec que aniríem més bé. De moment, però, la decisió no està presa. En aquest mandat també hi ha hagut tot el procés de recuperar l’activitat industrial a les naus de Llaudet. En quin punt es troba tot plegat? Ja s’hi han començat a fer obres per adequar les naus. És un espai que estava força deteriorat, i caldrà rehabilitar teulades, terres, etc. L’últim cop que vaig parlar amb els propietaris em van comentar que es feien pagues d’acabar la rehabilitació en uns mesos i traslladar-hi l’activitat de cara a l’estiu del 2023. S’hi desplaçarà l’empresa manlleuenca Plastin. Saben el retorn que pot tenir per al municipi la recuperació de l’activitat industrial a les naus de Llaudet? Hi haurà un retorn per al poble. Hem parlat amb la propietat, i ens ofereixen alguns patrocinis en activitats culturals o que es fan al municipi. Tenen constància que arriben a un poble amb una identitat molt marcada, i hi volen entrar amb bon peu. Per tant, col·laboraran en aquest aspecte i, a més a més, se cedirà un espai de la nau per a ús municipal. En concret, la zona més propera al carrer del Sol. S’ha pactat una cessió per 25 anys amb opció a prorrogar-ho. Ens va molt bé perquè el magatzem de la brigada se’ns ha fet petit i necessitem més espai. Pel que fa als llocs de treball, no es pot concretar l’afectació al municipi perquè podria no ser legal. Sí que hi ha la voluntat que si fa falta ampliar la plantilla i el perfil que busquen encaixa amb persones de Santa Eulàlia doncs hi haurà aquesta prioritat. Un altre projecte que sempre surt quan parlem de Santa Eulàlia de Riuprimer és la construcció del nou edifici de l’escola. Quines són les últimes notícies que els arriben sobre aquest equipament? En aquest àmbit podem estar contents perquè ho hem lluitat molt durant tot el mandat. I estem a la pole position. Som escola amb prioritat màxima de tot Catalunya pel que fa a nova construcció. I aquesta mateixa setmana ens ho han confirmat. D’aquí a unes setmanes segurament es farà públic els diners que la Generalitat destina a la construcció de noves escoles. Nosaltres, si no hi ha cap novetat que ho refredi ni cap impediment seriós, creiem que amb el temps que es necessita per desenvolupar aquest tipus de projectes podríem inaugurar el nou edifici de l’escola de cara al 2026. I amb quina fórmula de finançament es faria? Tota pagada per Educació o caldrà recórrer a un conveni perquè l’Ajuntament avanci els diners? No, no. És que nosaltres no podem fer aquest conveni. Ja ens ho van oferir en el seu moment. I no ens hi vam acollir perquè financerament és inviable i impossible. Per tant, la fórmula serà la normal i la que ha de ser, en el fons: el Departament d’Educació té l’obligació de construir les escoles. I el cost de la construcció l’assumirà Educació. En paral·lel hi ha una comissió de treball on participa tota la comunitat educativa, i que ens ha de permetre analitzar les possibles millores al projecte que ens faci arribar el departament. Millores que ens poden permetre adaptar-nos a la singularitat del model educatiu que tenim al poble. En funció d’aquesta anàlisi potser es requerirà algun esforç que, si Educació planteja unes determinades característiques i des de la comunitat educativa volem algunes coses diferents, si tenim els recursos els hi aportarem per adequar-se al projecte pedagògic. Però tot això ja es veurà. La llar d’infants es gestiona directament des de les famílies. Aquesta fórmula està en un moment de replanteig? Sí, ha de canviar. Nosaltres com a Ajuntament tenim una concessió del servei municipal de la llar d’infants, i el concessionari és la mateixa Associació de Famílies (AFA) del Roure Xic. Aquesta AFA s’ha trobat amb diverses dificultats: primer, que la concessió és antiga, parlem que es va fer l’any 2003 o 2004. I recordem que cap al 2010 la Generalitat va deixar de pagar els diners que havia d’aportar per cada plaça de llar d’infants. Ara es van recuperant aquests diners, però han aparegut altres dificultats com la pandèmia. Durant la pandèmia ja vam fer una aportació extraordinària des de l’Ajuntament. I sempre hem mirat d’estar al costat de l’AFA. Ara bé, ells tenien un seguit de reivindicacions i es trobaven sovint amb l’aigua al coll, perquè la gestió a través d’aquesta concessió és dificultosa. Ara hem acordat fer un nou plec de condicions per fer una nova concessió que estigui més ben dimensionada econòmicament. En el pressupost d’aquest 2022 ja es va preveure tot això i esperem tenir-ho a punt al més aviat possible. "Si no hi ha cap impediment seriós podríem inaugurar l'escola el 2026" S’han resignat a haver-se d’aturar a Sentfores-La Guixa a causa del pas alternatiu per pacificar el trànsit del carrer Major? M’he queixat molt que en aquest tipus d’intervencions hi hauria d’haver la intermediació d’una administració superior, i no només valgués la decisió de l’Ajuntament interessat, en aquest cas Vic. A ells els va semblar que havien de fer aquesta prova pilot, es van posar d’acord amb la Diputació i ho van fer. I fa la sensació que la Diputació no va tenir en compte que l’actuació afectava els veïns de Santa Eulàlia i Muntanyola. Aquesta setmana vam parlar amb el diputat responsable, el senyor Pere Pons. Li vam recordar que si era una prova pilot calia fer l’avaluació de com havia funcionat tot aquest temps. Va reconèixer que cal fer aquesta anàlisi i em va assegurar que quan es faci es comptarà amb l’opinió de Santa Eulàlia i Muntanyola. En paral·lel, nosaltres tenim un grup de treball en l’àmbit tècnic per tal de fer propostes. No ens resignem a fer cua al semàfor. S’han explorat altres opcions, i quan es faci l’avaluació les posarem sobre la taula. Una que no és cara i és simple és que el carrer Major sigui d’un sentit i el de les escoles d’un altre. O fer un petit vial que voregi Sentfores-La Guixa. El que no volem és circular sempre com si hi haguessin obres permanents: ara passen els d’un cantó, i ara passen els de l’altre.

“No veia obstacles tan insalvables com perquè pleguessin cinc regidors”

El Ministeri d’Agricultura anuncia dos nous senglars morts per pesta porcina africana i eleva el total a 29

Premi de 53.000 euros de la Bonoloto a Prats

El país ja té els primers refugiats climàtics

Nyandú retorna amb el seu concert de Nadal després de sis anys

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda