Ara sí: els militants del PDeCAT ja han ratificat Albert Pérez com a candidat pel 26-M. Vostè es va estrenar al capdavant de la llista el 2015. Per què no repeteix?
Prendre la decisió ha estat difícil i trist. Quan un planta una llavor, vol veure créixer l’arbre durant anys. La voluntat era continuar, però la meva situació professional no m’ho permet. He de dedicar molt temps al repte laboral que vaig assumir fa un any i mig, estar al capdavant de l’àrea de Sistemes Intel·ligents de Transport de COMSA. Arrencar aquest nou departament requereix viatjar i això s’ha traduït en un dilema professional, personal i polític que m’ha portat a no repetir com a cap de llista.
L’executiva l’ha pressionat perquè es tornes a presentar?
Sí, la local i fins i tot la comarcal. Quan ens vam asseure per primer cop a l’octubre volien que repetís, però han anat entenent la situació i m’han donat la possibilitat de buscar una alternativa.
El nom d’Albert Pérez és una aposta personal de Benjamí Nieto? És un candidat que s’ha treballat vostè?
No tenim una relació d’amistat, però és una persona a qui conec i que ha estat vinculada a diferents àmbits de Manlleu. Aposto per ell perquè té moltes aptituds. Ara toca que camini i pugui complementar el projecte que vam iniciar nosaltres el 2015.
Amb Pérez com a candidat en comptes de Nieto, el PDeCAT hi guanya en algun sentit?
Hi guanyarà, segur, perquè la imatge que donem és de transversalitat. Quan un equip inicia un projecte, és bo que hi entrin cares noves amb ganes d’empènyer. Ja fa quatre anys que vaig assumir el repte d’aconseguir l’alcaldia de Manlleu pel PDeCAT. Les noves incorporacions fan que el desgast sigui mínim i ens aporten l’energia necessària per obtenir-la.
Hem parlat del número 1, però no de la resta de la llista. Vostè hi serà?
M’he posat a disposició del candidat. Des de l’executiva tenen la voluntat que continuï a la llista, perquè així reforcem la idea que el projecte tira endavant. Ara bé, els noms dependran d’Albert Pérez. Si fos per la direcció jo seria el número 1, però no puc ser-ho i tenim al davant un nou candidat que tindrà tota la llibertat.
Parla del que vol la direcció, però vostè té ganes de repetir?
He de ser responsable. Crec que la meva família agrairia que no ho fes, que no dediqués el meu temps personal a la política, però em vaig presentar el 2015 i ara em torno a posar a disposició del cap de llista pel que pugui requerir. Repeteixo que l’hem de deixar fer i configurar la seva llista. De les voluntats que hi pugui haver a nivell intern ja se’n parlarà.
Amb quina marca concorreran a les eleccions?
No ho tenim decidit. Segons he pogut llegir a la premsa local, l’aliança d’ERC i MES es presentarà amb el nom d’ERC-Junts Fem Manlleu…
Amb això vol dir que si vostès optessin per Junts per Manlleu, opció que hi havia damunt la taula, hi podria haver conflicte de noms.
Hem de buscar una alternativa que eviti equivocacions de butlleta. També és cert que moltes persones el que fan és mirar els noms, i veient Garrido o Pérez, quedarà clar qui és qui.
La teoria diu que en unes eleccions municipals les sigles no són importants. Pel que apunta, però, entenc que es presentaran amb un nom que no serà el de PDeCAT. Creuen que així aconseguiran més vots?
No, les sigles són el de menys. Si mires el nom, quants n’hem tingut com a grup polític? Molts. I variats. La realitat és que hem guanyat moltes eleccions a Manlleu, independentment de presentar-nos amb les sigles de Junts per Catalunya, Convergència i Unió o Democràcia i Llibertat… En eleccions al Parlament o al Congrés hem tingut la majoria absoluta en l’àmbit manlleuenc i això vol dir que alguna cosa hem fet bé. No podem perdre de vista que darrere de les llistes hi ha persones.
Ara deia que a Manlleu han guanyat moltes eleccions, però les municipals se’ls resisteixen. Fa quatre mandats que governa Esquerra Republicana.
Quan ens vam postular per optar al canvi, veníem d’una situació molt complicada. Les estadístiques ens donaven un o dos regidors i en vam treure cinc. Hem d’estar contents d’aquests resultats, perquè ens van separar 350 vots d’ERC quan veníem de 1.200. Ara mateix tenim una situació molt bona perquè el canvi a l’alcaldia es faci efectiu. Àlex Garrido es torna a presentar, però els ciutadans ja coneixen el seu tarannà, la seva gestió del dia a dia a l’Ajuntament. No passarà el mateix que fa quatre anys, quan segur que molts dels vots que va obtenir ERC eren de confiança en [l’exalcalde] Pere Prat. El 2015 nosaltres vam començar des de zero, vam plantar una llavor que ha generat un projecte il·lusionant, engrescador, que ha recollit les necessitats del municipi i ha intentat donar-hi resposta.
ERC és l’adversari a batre el 26 de maig?
Com a Junts per Manlleu o Junts per Catalunya, sens dubte el rival és qui vagi en contra de la democràcia. Tenim un panorama que no és normal, amb presos polítics, l’Estat espanyol aplicant de facto l’article 155… No volem batre Àlex Garrido ni ERC, sinó la situació política actual i la concreta de Manlleu. Hem de definir línies estratègiques perquè el nostre municipi millori. Com que no hi haurà majories, està clar que ens haurem de complementar amb altres grups polítics. Manlleu necessita musculatura per garantir una estabilitat econòmica i social que va minvant.
Ara li faré una afirmació que no és cap secret: aquest mandat, al PDeCAT li hauria agradat entrar a l’equip de govern.
Més que entrar al govern, treballar per Manlleu.
Vol dir que no ho han fet?
Aquest últim any, molt. Els tres primers va ser difícil, perquè el govern tenia majoria i el nostre posicionament quedava diluït. El 2018, en canvi, hem ajudat a aprovar els pressupostos, amb diferents punts que consideràvem prioritaris i molt urgents.
L’oposició ha carregat contra el PDeCAT precisament per haver facilitat l’aprovació de l’últim pressupost. Com deia vostè, la contrapartida van ser una sèrie de mesures que van pactar amb ERC, però no totes s’han complert. Se senten enganyats?
Nosaltres treballem per Manlleu. Primer de tot hem de generar confiança i exposar la nostra visió perquè es portin a terme polítiques actives. A diferència del govern, no tenim l’estructura de l’Ajuntament a la nostra disposició. Amb el pressupost vam aprovar una sèrie de punts que ens semblaven prioritaris. N’hi ha que no es van complir el 2018, però que estan tirant endavant aquest 2019, com l’ampliació de la carretera de la Miranda, la tercera pista del pavelló… Sense la pressió del PDeCAT hi ha temes que no s’haurien desencallat. La pregunta, per tant, l’hauríem de fer al revés: no són ells que s’han enredat a si mateixos acceptant un acord que després han incomplert?
Una de les obres importants d’aquest mandat ha estat l’ampliació del pont, però a l’acte d’inauguració només hi va assistir un regidor del PDeCAT. No era un dia que tocava ser-hi?
Repeteixo que hem de ser responsables. És cert que només hi va assistir una regidora, però els altres no hi vam anar perquè ningú entendria que participéssim en la celebració d’un projecte que hem criticat. En el cas del pont, pensàvem que hi havia prioritats més importants, sobretot els accessos per la Gleva i la Miranda. S’ha començat la casa per la teulada. Ampliar el pont no millora en res la mobilitat a la trama urbana, els camions continuen passant per dins la ciutat. Amb el tema de vianants sí que estic d’acord que s’ha guanyat en seguretat.
El Planejament d’Ordenació Urbanística (POUM) ja ha superat l’aprovació inicial. Estan satisfets de com ha quedat?
Molt satisfets. Recull totes les nostres propostes. Tantes, que fins i tot el pont abans previst per Vilamirosa s’ha eliminat i surt projectat pel carrer de Josep Serra Sió, una aportació que només fèiem nosaltres. Altres propostes que teníem han anat en consonància amb les de la resta de grups. Reivindico tot el que s’ha treballat, perquè darrere del POUM hi ha moltes persones que han fet feina de formiguetes. Entre tots hem aconseguit un planejament urbanístic de futur, no de present ni de passat.
