“No volem macroparcs, però sí que haurem de sacrificar alguna cosa per fer la transició energètica”

El Consell Comarcal d’Osona aborda aquest mandat la posada en marxa de l’empresa d’aigua en baixa i una nova etapa pel que fa a la recollida de residus. En parla en aquesta entrevista el president, Joan Carles Rodríguez (ERC), que és també l’alcalde de Sant Julià. Al juliol va fer dos anys que és president del Consell Comarcal. Li han passat ràpid o a poc a poc? Han passat estranys. La pandèmia fa que tots estiguem una mica descol·locats. En què ha canviat la seva visió d’Osona des que ocupa el càrrec? En moltes coses. M’he acabat de convèncer que som una comarca emprenedora, cohesionada, i on en l’àmbit polític sempre hi ha ganes de teixir consensos per arribar a acords i prestar serveis. Aquest mandat és transcendent perquè han de posar en marxa l’empresa d’aigua en baixa i licitar la recollida de residus. Són dos regals enverinats? El Consell Comarcal potser hauria d’haver començat a treballar aquests temes en mandats anteriors, per deixar-los més preparats, però els hem entomat amb ganes i il·lusió. Tant en un com en l’altre estem posant les bases perquè el Consell continuï sent un bon prestador de serveis. Amb l’empresa d’aigua van optar per la via pública. Que tres anys després encara no estigui operativa vol dir que es van equivocar? No. A l’administració pública, com en qualsevol organització, fa falta temps per tirar endavant nous projectes. I més quan es tracta de donar servei a ajuntaments molt diferents, des de Torelló fins al Brull, amb la intenció que després se n’hi puguin incorporar d’altres. Tampoc ens enganyarem: hem hagut de respondre les impugnacions de Sorea i Aigües de Barcelona. Això ens ha dificultat el camí. Ara treballen amb la fita del febrer de 2022. El principal entrebanc han sigut els contenciosos o bastir administrativament l’empresa? Bastir-la ha costat, però les impugnacions i estar sempre pendent de la línia judicial són bastons a les rodes. Insisteixo que nosaltres tenim ganes de prestar un bon servei als municipis, però sense ànim d’interferir en els que ja estan satisfets amb les seves companyies i concessions. Mai hem fet una política agressiva d’anar a buscar ajuntaments. Hi ha determinades tasques que les hauran de continuar subcontractant a la privada. No és enganyós parlar d’una empresa 100% pública? En absolut, perquè la governança serà pública. Onaigua tindrà personal adscrit, tècnics del Consell Comarcal que vetllaran per les directrius i per assessorar gradualment els municipis en tots els canvis i innovacions. Això no és cap raresa: als ajuntaments sempre hi ha certs serveis que els vas a buscar a empreses especialitzades, no tot es fa per prestació directa. En el cas de les escombraries, han de treure la recollida a concurs després que s’hagi extingit l’empresa mixta participada pel Consell i Cepsa. La filosofia de fons serà la mateixa que amb l’aigua? Semblant, en el sentit que l’àrea de residus del Consell Comarcal es dotarà tècnicament: els interlocutors amb els municipis volem ser nosaltres. Determinats serveis es trauran a licitació, però sempre amb la visió i les directrius d’aquesta governança pública. El debat sobre les fórmules pot semblar jurídic, però a darrere hi ha una visió política. La comparteixen tots tres socis de govern? Sí, hi ha coincidència. Al final el que ens uneix és la voluntat de prestar serveis adaptats a la realitat de cada municipi, eficients i amb la màxima transparència i bona governança. Penso que el govern de coalició anem a l’una. A la desena de municipis que ja fan porta a porta s’hi sumaran Gurb, Sant Hipòlit, les Masies de Voltregà, Montesquiu i Sant Quirze. És mèrit del Consell Comarcal? S’ha fet una aposta important per adaptar-nos a les necessitats de cada municipi, i això segur que explica, ni que sigui en part, la bona selecció de residus que es porta a terme a Osona. Som i volem continuar sent de les comarques capdavanteres en reciclatge. Que Vic també s’hagi compromès a implantar aquest model el 2025 era una condició sine qua non? No, perquè com a Consell Comarcal ens toca donar resposta a tots els municipis. Si Vic no s’hi hagués sumat, hi hauríem continuat sent per a la resta que ens deleguen el servei. A la gran majoria la recollida no seria viable sense mancomunar-la. Per tant, respecte total per l’autonomia municipal, però també molt contents que l’Ajuntament de Vic confiï en el Consell. Això ens dona més múscul com a comarca i per efecte d’economia d’escala tenim l’oportunitat de prestar més serveis. Contents que hi hagi Vic, però decebuts amb Manlleu, que anirà per compte propi? Hi havia una subvenció europea molt important que entenem que Manlleu no es podia deixar perdre. Desacord polític no n’hi ha hagut? En absolut. El Feder era una molt bona oportunitat i és lògic que Manlleu la volgués aprofitar. També estan redefinint la recollida d’animals abandonats. Per quina via optaran? Volem ser més curosos i oferir servei 24 hores. Els ajuntaments tindran el Consell Comarcal sempre a disposició, tant a efectes pràctics com d’assessorament. L’objectiu és que el servei s’adapti millor a les necessitats del municipis, per això vam impulsar una comissió a l’hora de redefinir-lo. També ens farà falta l’empresa privada, però amb la governança a les nostres mans. On posaria vostè les plaques solars que calen perquè la comarca pugui fer realment la transició energètica? En això el Consell Comarcal també ha estat emetent. La crisi climàtica ens fa molt respecte a tots, perquè condiciona el futur del planeta. Tal com expliquem al pla, cada municipi ha de veure a quins llocs es podrien ubicar parcs solars, però creiem que han de ser reduïts, de màxim 10 hectàrees, i amb una governança comunitària. Des del Consell estem promovent la creació de comunitats energètiques, pensant a treure profit de les teulades amb la gent associada en forma de cooperativa. Ja en tenim exemples a Sant Pere, Balenyà, Sant Julià... No volem macroparcs, però també hem d’acceptar que ens calen instal·lacions per fer la transició, i que alguna cosa haurem de sacrificar. Un paisatge que ara veiem d’una determinada manera potser demà haurà de ser diferent. En termes de mobilitat, pel Consell Comarcal és prioritari el carril bici entre Vic i Manlleu? Són infraestructures que fomenten una mobilitat sostenible. Hem aprovat el pla comarcal de la bicicleta, marcant itineraris, i amb la feina que ha portat a terme el gabinet tècnic queda clar que té molt sentit complementar les carreteres existents amb aquesta mena de carrils. Hi hem de treballar, encara som massa dependents del vehicle privat. En el cas del tren, el fet d’haver crear una taula de mobilitat i una oficina tècnica a Osona els posa pressió perquè a curt termini es concretin actuacions a la línia R3? Ens obliga a obtenir resultats, segur, seguríssim, però tinc clar que els que sembrem no els recollirem aquest mandat. El tema de l’R3 no és ara un problema de diners, sinó tècnic: els projectes necessaris per avançar en el desdoblament de manera decidida no estan redactats. Des del Consell Comarcal hem de marcar l’Estat, com en un partit de futbol. Se’ns va dir que al setembre d’aquest any sortiria l’estudi informatiu del traçat Vic-Centelles. No s’ha complert. La nostra pressió s’ha de concentrar ara en aquest pas. El desdoblament de la línia va molt a llarg termini, però almenys hem d’assegurar els treballs tècnics perquè després ni això ni el finançament siguin l’excusa. El projecte de la pota sud de Vic està enterrat? El mandat passat hi va haver moviments. Ara mateix no és un dels temes sobre els quals s’està parlant. L’aposta en mobilitat no ha de passar pel vehicle privat, sinó sobretot pel transport públic, més bicicleta, millores que facin que la ciutadania confiï en el tren. Amb això està dient que pel Consell Comarcal no és prioritària. Per desenvolupar-la caldria consens territorial, se n’hauria de parlar. Ara mateix a l’agenda comarcal hi ha altres temes que passen per davant. Tot i això, si els municipis volen anar estudiant traçat ens tindran a disposició per dibuixar-lo. De retruc de la pandèmia han augmentat les aglomeracions de gent al pantà de Sau, Collformic, el Collsacabra o la riera de Merlès. Cada municipi s’ha acabat buscant la seva pròpia solució. Tot i que en turisme tenen engegats diversos projectes, alguns amb fons Feder, ha faltat múscul del Consell per frenar la massificació? És un tema difícil de regular. Hi ha implicats molts actors, des dels municipis fins a la Diputació, la Generalitat, efectius policials, Protecció Civil... Des del Consell hem creat una comissió que aglutina els diferents agents i vol servir per compartir solucions. No ens hem quedat de braços plegats. La tardor de fa dos anys van viure una crisi pel procés de selecció del nou gerent. Quin record en té? Aquesta és una política que el Consell Comarcal va començar a aplicar ja el 2015, i que ha arribat per quedar-se. Quan la ciutadania confia en nosaltres ens demana que els càrrecs de responsabilitat els ocupin les persones amb les millors competències. Hem optat per processos de selecció similars en la gerència de depuradores d’Osona, o amb l’empresa d’aigua en baixa. Necessitem gent molt potent per desenvolupar els projectes de comarca. La tria del gerent, però, va ser més complicada, amb discrepàncies dins mateix d’Esquerra Republicana. Vostè es va plantejar dimitir? La veritat és que no, tenia la tranquil·litat d’haver actuat correctament. En aquell moment vam revisar que el procés s’hagués fet com tocava, els socis ho van poder comprovar, i que s’emmarcava a buscar els candidats amb les millors competències i aptituds. A dins del grup comarcal d’ERC hi ha mala maror? La setmana passada Josep Maria Freixanet deixava el càrrec de conseller comarcal, després d’aquesta crisi es va donar de baixa l’exalcalde de Manlleu Pere Prat... Ara mateix Esquerra Republicana tenim una àmplia representació a la comarca. Formem part de diverses institucions i al Consell Comarcal, per exemple, hi hem impulsat polítiques progressistes, d’atenció a la ciutadania i desenvolupament dels serveis socials. En això els que pertanyem a la mateixa família política ens entenem. No només ha plegat el conseller Freixanet, hi ha hagut altres canvis. S’emmarquen en un pacte de l’executiva comarcal que fixa relleus cada dos anys. Però no és cap secret que amb Josep Maria Freixanet vostè hi va tenir discrepàncies… Amb ell hi va haver un procés intern de partit sobre el qual jo tampoc em pronunciaré. Ha fet declaracions als mitjans de comunicació que no comparteixo, però igual que amb tots els càrrecs electes em quedo amb les coses bones i la voluntat de deixar al Consell Comarcal el millor que tenim. Ja han engegat la maquinària electoral pensant en l’horitzó del 2023? Ha sigut un mandat complicat i mostro el meu reconeixement a totes les alcaldies de la comarca, independentment del color polític. Els ajuntaments hem superat una situació difícil i s’ha de fer extensiu l’agraïment i respecte als equips de govern. No m’ha respost. Com a formació política és evident que ERC dona suport a cadascun dels grups i que es prepara per la contesa electoral, sí. Tornarà a ser cap de llista a Sant Julià? És un tema que no hem posat sobre la taula. Tenim tanta feina a tirar projectes endavant que no n’hem parlat. Li agradaria, però? Ganes en tinc sempre. Ser alcalde del teu poble i president del Consell Comarcal és un honor, sobretot pel que podem anar desenvolupant. També s’ha de dir que porto tres mandats i està bé posar-ho tot en una balança. Al seu moment farem la reflexió com a grup, però de moment no en parlem. Arribem al final de l’entrevista i no li he pogut preguntar per Sant Julià… Si em tornen a citar estaré encantat de respondre el que calgui. Sobre la Font d’en Titus també? O per vostès ja és una carpeta tancada? Tancada, no. La Generalitat ha d’acabar d’executar el decret de divisió de termes. Han passat més de 20 anys... No va fer bé aquella modificació de límits, i això a qui ha perjudicat ha estat sobretot a Sant Julià.

“No volem macroparcs, però sí que haurem de sacrificar alguna cosa per fer la transició energètica”

Renfe inicia la renovació de les dues escales mecàniques a l’estació de tren de Vic

El segon tall de l’R3 començarà després de Sant Joan i durarà un any

La plataforma d’usuaris de l’R3 demana al Parlament “compromís i unitat d’acció” per revertir “dècades de mala gestió”

Centelles es perfila com a punt d’intercanvi tren-autobús quan es reprenguin els talls a l’R3

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Dos ferits lleus en un accident a la C-17 a les Masies de Voltregà

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Despengen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Vic

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia