“Només desitgem que s’acabi la pandèmia. Ens ha canviat la vida”

Fa gairebé deu mesos que convivim amb el coronavirus i durant tot aquest temps ha quedat demostrat que l’edat és un factor de risc a l’hora d’analitzar la mortalitat derivada de la Covid-19. Això explica que la gent gran sigui un dels col·lectius que més ha patit, ja que a banda de la malaltia s’han hagut de sobreposar a la soledat, la sensació de fragilitat i l’angoixa per la situació econòmica. A Manlleu, l’Associació de Veterans Antics Treballadors (ASVAT) disposa d’un local més cèntric impossible, però de moment no tenen data de reobertura i han hagut de renunciar tant a les trobades al bar com a les festes, les activitats setmanals o les tardes de billar. En parlem amb Juan Hernández, Dolors Mas, Maria Mercè Palou i Francisco Domènech, alguns dels integrants de la junta. Els casals de gent gran continuen tancats fins a nou avís. Vostès han pogut readaptar alguna activitat? No tenim permès obrir, però ens cuidem de regar, ventilar, recollir el correu i també hem fet obres de manteniment. Durant un mes i mig al local s’hi van posar les vacunes de la grip. No està de cap manera abandonat. Amb quants socis compten actualment? Uns 300, però pensem que quan tornem a obrir en seran menys, perquè durant aquests mesos alguns han marxat del tot. Ens costa molt captar gent de 60 a 65 anys, la que s’acaba de jubilar. Sempre ho teníem ple, i tothom content de venir, però ells encara es veuen massa joves i prefereixen el Casal Cívic Frederica Montseny. Què els diuen els socis? Troben a faltar l’ASVAT? Tots. Demanen quan obrirem, que tenen ganes de xerrar, que fa fred per trobar-se al carrer… A banda del contacte social, al local a l’hivern s’hi estava calent i a l’estiu, fresc. Des del mateix ajuntament s’animava la gent gran a venir, però de moment tot això s’ha acabat. La consigna dels últims mesos ha estat posar distància amb pares, mares, avis i àvies, per protegir-los. Com ho han viscut? Alguns de nosaltres tenim fills a l’estranger i durant les festes no els hem vist. Això ens angoixa molt més que no poder sortir a fora o a dinar. Altres hem passat els Reis o el dia de Nadal sols per primera vegada. Tot plegat és dolorós, costa molt d’entendre. Com a associació, una de les particularitats de l’ASVAT és que tenen el local a la plaça Fra Bernadí. Més cèntric, impossible. La situació és immillorable i l’espai l’hem anat arreglant molt. Seria un error deixar-lo perdre. L’edifici pertany a l’Ajuntament, però vostès s’ocupen de gestionar-lo. Estan contents d’aquesta fórmula? És important prendre les decisions des de la junta perquè la integrem persones que vivim el dia a dia de l’entitat, sabem què fa falta, què agradarà, què no… No és el mateix ser-hi permanentment que des d’un despatx. És un repte trobar socis que vulguin implicar-se en el funcionament del casal? Sí. A la nostra edat la gent vol estar tranquil·la, ja ha passat l’etapa de treballar i prefereixen no tenir feina ni responsabilitats. Els que som a la junta no guanyem cap diner, ho fem perquè ens agrada. Costa moure la gent de Manlleu? Amb la canalla i l’esport no tant, però en general tenim la sensació que sí. Si vas a concerts o a les conferències de l’Ajuntament, sempre veus les mateixes cares. Vic tira molt i ara, com que tothom té cotxe, els de 60 o 65 anys prefereixen voltar. Llavors hi ha els més grans, que busquen tranquil·litat i tampoc s’apunten a segons què. Com definirien la seva rutina abans de la pandèmia? Aquí som una gran família. Era molt gratificant arribar i veure la gent asseguda xerrant, menjant o jugant al dòmino, a dames, al rummy… Altres entraven i sortien per anar a taitxí, ioga, les reunions de la Creu Roja… Ara no hi ha aquest caliu, tothom està desconnectat i si es mor algú ni tan sols te n’assabentes. Ens ha canviat molt la vida. Veuen lluny la reobertura? Ben bé fins a mig estiu, o més enllà i tot. El nostre desig és que marxi d’una vegada la pandèmia i tornem a la normalitat com més aviat millor. Tenen previst algun canvi abans d’engegar de nou? El que és segur és que haurem de trobar gent bona i eixerida per portar el bar. Els nois que hi havia fins ara ho feien la mar de bé, però amb la pandèmia no han pogut aguantar i han decidit plegar. L’ideal seria fer millores a la cuina i que s’hi pogués cuinar calent. Faríem un gran servei a senyors i senyores que estan sols. També és important créixer en socis. Hi ha moltes famílies que havien tingut els pares o avis aquí. Parlem d’un lloc històric i ben situat i les animem a tornar perquè tot això no desaparegui.

“Només desitgem que s’acabi la pandèmia. Ens ha canviat la vida”

Tres empreses concentren un terç de la facturació de tot Osona

L’atur baixa fins els 6.850 desocupats a Osona

Manifestació de Sant Tomàs per reclamar més finançament pel sector de la discapacitat intel·lectual

Joan Boluda, el visionari “en procés de jubilar-me”

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”

A 215 per hora a l'Eix Transversal