Fins aquesta setmana, Fausto Revert era el notari de Manlleu, una plaça que ha ocupat durant els últims 14 anys. A partir de dilluns iniciarà una nova etapa a la ciutat valenciana d’Ontinyent, d’on és natural.
Anar a parar a Osona se li va fer estrany?
Gens. De fet, amb els pares havíem vingut moltes vegades de vacances a Catalunya i la zona m’era familiar. Crec que a l’hora de triar plaça, un cop superades les oposicions, la plaça de Manlleu va ser la primera que vaig indicar i és la que em va tocar.
Què li va sorprendre de Manlleu quan va arribar-hi?
Em va sorprendre el nivell de compromís amb la feina que mostren els manlleuencs, com s’impliquen en tot el que fan… i el fred que hi feia! A Ontinyent, i a València en general, el clima és més càlid i això influeix molt en la idiosincràsia de la gent i la seva manera de fer. Quan vaig obtenir la plaça i vaig venir primer al juliol per buscar una casa on viure, em vaig allotjar a la Fonda Torres i vaig demanar a la noia que hi havia a recepció on anava la gent quan acabava de treballar per prendre alguna cosa, i em va dir que aquí la gent marxava directament a casa. Quan mesos després hi vaig passar el primer hivern, amb temperatures sota zero a les 8 del matí, amb la boira i fent-se fosc de seguida a la tarda, ho vaig entendre tot.
I va decidir quedar-s’hi a viure.
Sempre m’ha agradat fer vida de poble, conèixer la gent i els comerços, i això Manlleu t’ho permet. Crec que la vam encertar amb la meva dona i hi hem estat molt a gust. De fet, els meus fills han nascut aquí, ens hem involucrat en associacions del municipi, gaudíem del Ter i del seu passeig… hi hem estat 14 anys i ens hi hauríem quedat més, perquè de fet a l’estiu vaig estar mirant altres espais a Manlleu per ampliar la notaria però no vaig trobar cap local que em fes el pes. No teníem previst marxar, la veritat, perquè sempre tens l’opció de fer-ho, però va sortir la plaça d’Ontinyent…
Només la seva ciutat natal l’ha convençut. Tornar als orígens tira molt?
Sí, ha pesat sobretot la possibilitat d’estar prop de la família, especialment ara que ja són més grans. Jo soc d’Ontinyent i la meva dona té la família a València, que està a una distància com d’aquí a Barcelona, però amb millor carretera que la C-17. Era una oportunitat immillorable, encara que també la vam haver de meditar per tots els canvis que suposava fer-ho.
Ara que marxa, Manlleu es queda sense notari?
A Manlleu hi ha dues notaries demarcades, però només una demanada, la meva. En tot cas, hi ha un procediment establert per normativa que permet deixar cobert el servei. Provisionalment, vindran dues notàries de Vic fins que se n’assigni definitivament un altre per concurs, que potser serà d’aquí a uns tres o quatre mesos. És una situació diferent a quan vaig venir, ja que aleshores va coincidir que en el mateix concurs en què jo vaig arribar marxava el notari que hi havia fins aleshores, Enrique Pérez Mencio. Així que aleshores no hi va haver cap període “d’interinatge”, per dir-ho d’alguna manera, sinó que va ser tot més directe. En tot cas, no cal patir, tota la documentació es queda aquí perquè puguin fer-ne ús els següents notaris.
Com valora la seva funció com a notari a Manlleu?
Penso que fer de notari a Manlleu suposa tenir una plaça molt afortunada, perquè aquí la documentació que fas com a notari és molt variada i et permet créixer molt professionalment. En algunes localitats de caràcter més rural gairebé només es firmen actes de caràcter personal, com testaments, herències o poders, però com que Manlleu té també molta empresa acabes signant un volum important de compravendes, ja no només d’immobles, sinó també de societats, ampliacions de capital o fins i tot de fusions. A més, en ser una ciutat petita, gairebé com un poble, també et trobes amb compres de terrenys rústics, excessos de cabuda… és una notaria molt completa des del punt de vista jurídic.
Això implica estar al cas d’un ordenament jurídic molt ampli.
Sí, i a més has d’estar constantment atent a qualsevol canvi de les lleis, per petit que sigui. Cal estar al corrent del BOE cada dia i actualitzar-se per estar al corrent de canvis jurídics, fiscals i també administratius, perquè sovint els requisits que es demanen per a molta documentació varien.
Com ha canviat la seva feina durant aquests anys?
Va evolucionant. S’han incorporat nous serveis, alguns molt ben valorats, com en el cas de les hipoteques, en què el client fa una visita prèvia amb el notari perquè li expliquem la documentació, com estipular la llei de crèdit immobiliari. O l’entrada de les noves tecnologies, per exemple. Des de l’any passat també es fan signatures per videoconferència i recentment també la digitalització de la documentació perquè el client la tingui accessible a través del Portal Notarial del Ciutadà.
Aquests últims dies han estat moguts?
Totalment, tothom es pot fer una idea del que suposa una mudança i les gestions diverses, però a això s’hi suma que hi ha moltes tramitacions i registres que has de deixar tancats en un termini de 15 dies hàbils, abans de marxar al nou emplaçament. A més, molta gent et té confiança, vol acabar signant la documentació amb tu i has d’intentar trobar temps per fer-ho. El 8 de gener, ja començo a Ontinyent.
Trobarà a faltar Manlleu?
Segur. M’hi he sentit molt estimat i m’hi han tractat molt bé, no només a la notaria, sinó també al carrer. No m’hi he sentit “com a casa”, sinó que era a casa.
