“Gairebé tots els accidents mortals que hem tingut al Pirineu Oriental venen de canvis sobtats de temps que t’enganxen per sorpresa, siguis expert o inexpert.” Alfons Esterlich, veí de Montesquiu i sergent de la Unitat Tècnica del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, fa aquesta primera apreciació quan EL 9 NOU li pregunta per la mort de Xavier Collboni, el veí de Camprodon que va traspassar dilluns al vespre després d’un dia i mig desaparegut a Ulldeter. Els cossos d’emergència van poder confirmar sobre el terreny que no el va sepultar una allau, com se sospitava inicialment, sinó que el torb i la neu el van acabar colgant després que s’aturés a la zona de la Font d’en Xavier a causa d’algun motiu indeterminat: un accident, esgotament, desorientació, malestar físic… Collboni era un excursionista expert, anava ben equipat i es coneixia les muntanyes del Ripollès com el palmell de la mà, però “el torb és un fenomen de molta virulència, et quedes sense visibilitat i les ratxes de vent són tan fortes que no pots fer un pas endavant ni endarrere”, afirma el meteoròleg Jordi Cruz, autor del llibre publicat ara fa tres anys sobre la tragèdia del 2000 al Balandrau. Això demostra que “al Pirineu hi pot arribar a fer molt mal temps”, motiu pel qual és important consultar sempre les prediccions abans d’emprendre una excursió.
FRED, NEU I MOLT VENT
Les dades de radiació indiquen que el matí de diumenge va ser mitjanament assolellat a Ulldeter. Tot i això, el Servei Meteorològic de Catalunya havia advertit ja a mitja setmana passada que tant aquell dia com l’endemà les ratxes de vent superarien els 90 quilòmetres per hora, amb el torb aixecant la neu de principis de temporada. A Collboni li constava l’alerta, així ho confirma personal de l’estació d’esquí de Vallter 2000 amb qui va parlar, però malgrat ajustar la ruta possiblement es va veure sorprès per unes condicions meteorològiques altament adverses. Cruz detalla que a les 9 del matí de diumenge el termòmetre marcava 10 graus negatius a Ulldeter (2.400 metres d’altitud). De matinada es va arribar a -13, però la força del vent i la neu accentuaven la sensació de fred fins a -30. Dilluns al migdia, amb el camprodoní encara desaparegut, es va arribar a ratxes de 100 quilòmetres per hora. Quan el van trobar, a la tarda, “el temps havia millorat, i dimarts va ser un dia tranquil”.
AVÍS A PRIMERA HORA DE LA TARDA
Collboni va deixar el cotxe de bon matí a l’aparcament de Vallter. Les càmeres de l’estació d’esquí el van gravar pels volts de les 9 agafant el camí cap a la Portella de Mantet. Set hores més tard, la família avisava que no havia tornat a casa. Els efectius de rescat van haver de treballar en circumstàncies molt dures justament pel mal temps. “Va ser complicadíssim”, explica Esterlich, “poca visibilitat, fred i la molèstia constant de lluitar contra el vent… A part que t’has d’assegurar que tot l’equip que hi intervé no prengui mal”. A la recerca hi van participar els GRAE de muntanya, Bombers de Figueres, Girona i Camprodon, gossos especialitzats, Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i amics i familiars del desaparegut. Entre els punts que es van explorar d’entrada hi ha les Xemeneies, les Marmotes o el Coll de la Geganta.
EL SENYAL DEL SEU TELÈFON MÒBIL, CLAU
Els Mossos van desplaçar dilluns fins a Ulldeter la Unitat de Mitjans Tècnics, que va captar i triangular el senyal del telèfon mòbil de Collboni, la qual cosa va permetre acotar el radi d’acció. Poc abans de 2/4 de 4 de la tarda es feia públic que s’havia localitzat el camprodoní colgat sota 50 centímetres de neu a la zona de la Font d’en Xavier, menys de mig quilòmetre al nord de Vallter 2000, i en un indret que també havia marcat un dels gossos de venteig dels Bombers. Els cossos d’emergència el van traslladar en llitera i després amb moto de neu fins a l’estació d’esquí. Allà va rebre una primera atenció per part del Sistema d’Emergències Mèdiques –es trobava en estat crític, hipotèrmia de grau 4 sobre 5– i posteriorment se’l va evacuar amb l’helicòpter medicalitzat a l’Hospital Vall d’Hebron, on va morir el mateix dilluns.
EL RECORD DEL BALANDRAU
Al llibre 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, Jordi Cruz recull la història de 10 persones que van morir al voltant del Balandrau el 30 de desembre de 2000, també a causa d’una virulenta tempesta de torb. El cas té moltes similituds amb l’accident de Collboni. Ell era relativament a prop de les pistes de Vallter 2000 i part dels excursionistes extraviats fa 21 anys també van travessar sense adonar-se’n una pista forestal que els hauria portat al cotxe, aparcat a quatre quilòmetres, o al refugi de Tregurà, que era només a un. “Costa d’imaginar fins a quin punt cau la visibilitat amb el torb”, explica el meteoròleg, “hi ha gent que ha sobreviscut a aquesta mena d’episodis refugiant-se. Si no és possible trobar un lloc arrecerat, fent un forat a la neu, que aïlla molt, però és complicadíssim”. Això el porta a recuperar la idea de l’inici de l’article: “Les prediccions meteorològiques són cada vegada més precises. És vital consultar-les abans de sortir”.
Xavier Collboni i Sala / Boi
Consternació per la pèrdua d’un camprodoní activista
L’activisme no només polític sinó també associatiu i social de Xavier Collboni i Sala ha accentuat el sentiment de pèrdua en la comunitat camprodonina i de la seva vall. Des que dilluns al vespre es va saber el desenllaç de l’accident de muntanya on va estar involucrat, les mostres de condol i dolor van ser contínues, arribant no només del seu municipi i dels pobles més pròxims sinó de tota la comarca.
Collboni hauria fet 49 anys aquest divendres. Va ser regidor per Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Camprodon de 2003 a 2015. Durant aquests tres mandats va ser cap de llista dels republicans en dues ocasions, fins que va cedir aquest paper a Jordi Batchelli.
El conseller comarcal per ERC i portaveu adjunt d’aquest partit al Ripollès, Sergi Albrich, el qualifica com “un dels puntals de la transformació a Camprodon”, on va destacar en l’àmbit de les telecomunicacions. Alhora el defineix com un “defensor de Camprodon, de la Vall i del país”.
A més a més del seu paper polític, Collboni també va destacar per estar vinculat a agrupacions dedicades al muntanyisme, del qual era un gran aficionat, com ara el Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon i l’Ski Club Camprodon. Era enginyer de formació, treballava a l’empresa familiar Electricitat Collboni i actualment presidia l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Institut Germans Vila Riera de Camprodon.
L’Ajuntament del municipi va decretar dos dies de dol, i ha ajornat l’encesa de llums de Nadal fins a aquest divendres. El comiat a Xavier Collboni es va fer en l’acte d’enterrament que dijous a la tarda va reunir un nombrós gruix de familiars, amics i veïns a l’església de Santa Maria de Camprodon, amb molta gent que es va quedar a les portes, sense arribar a entrar. Durant tot el matí també hi havia hagut cues al tanatori.
{{ comment.text }}