Núria Roca es va estrenar com a alcaldessa de Sant Martí de Centelles el 2019, al capdavant d’un grup d’independents. El 2023 va revalidar el càrrec amb majoria absoluta –sis dels nou regidors del consistori–, mentre que a l’oposició hi ha tres electes de Gent de Sant Martí de Centelles-AM. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, avança que la intenció és tornar-se a presentar.
Segon mandat. Li ha passat ràpid o a poc a poc?
Estem a la recta final, i la veritat és que molt ràpid. Hem fet moltes coses, en tenim moltes d’engegades i, si tot va bé, encara en voldrem tirar més endavant.
Al poble hi ha obres per tot arreu. No es queixen els veïns?
Som conscients que fer tantes obres, i moltes al nucli urbà, genera molèsties. Sobretot les de la plaça de l’Abella: afecten el carrer Nou, que és sense sortida, la qual cosa complica molt el trànsit. Però crec que la gent entén que són a fi de bé. Havíem de posar al dia tots els serveis, i quan acabem a Sant Martí n’estarem contents.
Ara, més que una plaça, era un encreuament de carrers…
Sí, la idea sempre havia sigut fer-la més còmoda per a les persones. El que passa és que, amb el carrer Nou sense sortida, no pot ser completament de vianants. Tenim clar que hi han de continuar passant cotxes, però es farà de plataforma única, sense aparcaments, amb jardineres, bancs… Un espai per poder-s’hi estar.
En aquesta mateixa plaça hi van comprar una casa amb la idea de convertir-la en un centre cívic i cultural. Ara per ara és impossible?
N’hem fet l’avantprojecte, i hem aconseguit una subvenció de patrimoni que ens permetrà assegurar la teulada i alguns elements estructurals bàsics, perquè la casa no es deteriori més. El projecte gros de convertir-la en centre cívic l’emplacem al mandat que ve, segur que ens farà molt servei.
Equipaments públics com aquest són una assignatura pendent a Sant Martí.
Ara mateix som regidors i un equip tècnic amb moltes ganes de tirar coses endavant. Ja es veu tot el que s’està fent i ho continuarem aprofitant.
El consultori mèdic sortirà de l’edifici de l’ajuntament?
Sí. Vam poder comprar una casa al mateix carrer, que és on anirà. Des de Salut ja ens hi han donat el vistiplau. A més a més, també hem comprat una altra propietat a la mateixa persona per ampliar la nau de la brigada. Tot això ho tenim sobre la taula de cara al pròxim mandat.
Per com ho diu, donem per fet que es tornarà a presentar el 2027?
És la idea. Tenim moltes coses engegades, n’hem parlat amb tot l’equip i hi ha ganes de continuar. Penso que també ens mereixem acabar els projectes que hem començat i veure com en gaudeixen els veïns i veïnes.
El moment actual és també transcendent a Sant Martí pel tancament de l’escola Valldeneu quan s’acabi el curs. Ha sigut un gerro d’aigua freda? Entenen la decisió?
Una mica totes dues coses. Com a alcaldessa i com a equip de govern, a ningú li agrada haver de tancar una escola, però també entenem els arguments d’Educació. Passarem a formar una única zona educativa amb Aiguafreda, i això vol dir que es potenciarà la llar d’infants de Sant Martí, pensant en nens i nenes de tots dos pobles, i l’escola La Muntanya d’Aiguafreda per a les etapes d’Infantil i Primària. Penso que a la llarga hi sortirem tots guanyant, perquè tal com estava l’escola ara no anava bé. Hi ha una vintena llarga d’alumnes i amb aquest 6è en marxaran molts. El creixement demogràfic tampoc ens ajuda.
Aquest és un dels arguments d’Educació, però no s’entén. Sant Martí creix en habitants.
Sí, és veritat, però també hi ha molta volatilitat de padró. I s’ha de tenir en compte que amb l’entrada d’Aiguafreda a Osona i als Serveis Territorials de la Catalunya Central, es va valorar que ens queda molt a prop, a un quart d’hora caminant, un centre amb excel·lents condicions. El dia que ens ho van dir, nosaltres anàvem a Educació a oferir uns terrenys on construir l’escola nova. Va ser llavors que ens van informar que no es prioritzava, perquè n’hi ha d’altres amb necessitats més urgents, i que fins i tot s’estaven plantejant el tancament, arran d’un nivell cada cop més alt de segregació escolar. Els passos es van fer bé, però sí que és veritat que tot va anar molt ràpid. Em quedo amb el fet que en el fons la voluntat és bona.
No hi ha la recança que no ho hagin batallat prou?
Jo em vaig quedar molt parada, insisteixo que vam anar al Departament per oferir uns terrenys. Que no es prioritzés la nostra escola per qüestió de ràtios, perquè no hi ha problemes d’aluminosi, perquè no està en zona inundable… m’ho podia esperar, però que et posin sobre la taula el tancament és una altra cosa. L’Ajuntament tampoc hem pogut escollir. No ens hi vam posar en contra, però sí que vam demanar que es fes i que es comuniqués bé i que es treballés amb tothom.
L’escola haurà passat tota la seva història, 18 anys, en barracons. No fa mal com a alcaldessa?
Sí, perquè temps enrere nosaltres ja havíem cedit uns terrenys al Departament per a l’edifici definitiu. Però quan no és perquè hi ha pressupostos prorrogats, és perquè tenen molts altres municipis amb més urgència. T’exposen la realitat i no tens més remei que entomar-la.
Amb Aiguafreda ara seran zona educativa única, però també comparteixen molts serveis. S’imaginen en un sol municipi?
No, cadascú ha de mantenir la seva independència. Des d’aquesta base, però, és molt bo sumar recursos sempre que es pugui. Compartim el punt jove, el casal d’avis, activitats com la cavalcada de Reis o el Carnestoltes… I a més hi ha molta família i relació entre gent de tots dos pobles. Interactuem constantment i només ens separa un pont, que, ara per cert, també hem arreglat.
Hem parlat de la plaça de l’Abella. Per quines altres obres en marxa vol continuar?
La depuradora de les Comes, una altra d’important: hi ha molts habitatges de la urbanització que encara van amb fosses sèptiques. Ens l’està fent el Consorci del Besòs, i si tot va bé cap al setembre ja es podrà connectar. També a l’Oller estem endegant el torrent i posant al dia una urbanització que al seu moment va néixer amb poquíssima planificació.
És per aquí per on ha de créixer Sant Martí?
Fins ara s’havia edificat molt al nucli urbà, amb blocs de pisos, però ja no hi ha gaire marge. A l’Oller, que és més urbanització, seran sobretot cases i xalets. Ja hem pogut aixecar les llicències suspeses. Hi ha gent que ho esperava amb molta il·lusió.
Segons l’Idescat, a Sant Martí de Centelles hi viuen actualment 1.261 persones, gairebé el doble que fa 50 anys. És una bona notícia? Fins quan es veuen creixent?
No ho sé, anem pam a pam. Ara hem desencallat aquesta urbanització, que era un tema etern. També s’estan venent parcel·les a la de Sant Miquel Sesperxes. Tenim espai i possibles plans d’actuació, però en tot cas els anirem impulsant amb cap.
Un altre focus d’obres és el clavegueram.
Sí, als carrers Piborrell i Tagamanent hi havia problemes importants, i moltes fuites d’aigua. Els hem hagut d’aixecar. Feia molta falta, hi havia veïns que ens ho demanaven de fa temps. Si tot va com està previst, tant aquestes com les altres obres haurien d’estar acabades pel setembre. També estem arreglant una esllavissada al camí de la Cinglera.
Un camí que entre les pluges i algun acte vandàlic porta mala ratxa…
Sí, el pas i la titularitat dels camins és un gran repte. Ho estem treballant i parlant amb els veïns, però no sempre és fàcil.
Van ser pioners a aprovar un itinerari de camins. Teòricament havia de ser una eina d’endreça, però no ha servit.
La intenció era bona, però potser no es va tenir prou en compte els propietaris de les finques. Es fan les coses a fi de bé, però a ells els hauria agradat d’una altra manera. Ara ho tenim una mica aturat, per escoltar-los i intentar arribar a acords.
Quines altres prioritats tenen abans de les eleccions del 2027?
Acabar totes aquestes obres, sobretot, i també la instal·lació de pèrgoles amb plaques solars a l’aparcament de la sortida de la C-17 i a la teulada de l’ajuntament. Per això tenim demanada una subvenció. Al nou aparcament també s’hi executaran en breu unes escales de baixada cap al carrer Major. Les idees no s’acaben.
Aquest cap de setmana a Sant Martí hi ha dissabte una cursa d’orientació i diumenge, amb Aiguafreda, la caminada del lupus. Hi participarà?
[Riu] Som un municipi petit en habitants, però molt gran en extensió, i això permet fer moltes coses. L’orientació ho vaig provar un cop i no és el meu fort, però hi seré. I a la caminada ja hi estic apuntada.
