L’odissea de les empreses per trobar treballadors

“Tancat per falta de personal. Negoci en traspàs”. És el rètol que es pot llegir a l’aparador del Carnívor, tancat des de fa unes setmanes. Es tracta del restaurant que Ca la Teresona va obrir ara fa un any al carrer de Sant Miquel dels Sants de Vic, en una reformulació de l’anterior DO Vic. “No em veig amb cor de tornar a formar un equip; la gent no vol treballar ni assumir responsabilitats”, lamenta Santi Masallera, sisena generació d’aquesta històrica xarcuteria, avui convertida en un petit grup gastronòmic familiar, informa Miquel Erra. El restaurant Carnívor el feien funcionar quatre persones, però mai va aconseguir mantenir un equip implicat i estable. Masallera, que actualment ja compagina la feina a l’obrador i al restaurant de Ca la Teresona amb la gestió de la sala La Blava i l’organització de càterings per a esdeveniments, ha optat per posar el local en traspàs. “No puc assumir més feina”, assegura, conscient que la dificultat de trobar personal resulta un fre per al sector de la restauració. https://youtu.be/kEeHwuEj1Og?si=YRGDgPnUh6EDOxJi Un problema que, segons ell, es va agreujar arran de la pandèmia. Amb l’aturada, personal de cuina i sala es van “reubicar” en d’altres sectors, “treballant de dilluns a divendres” i ja no han retornat als fogons. “Falta més cultura de l’esforç”, conclou. La problemàtica no és exclusiva de l’hostaleria. EL 9 NOU ha reunit els principals agents del mercat de treball osonenc i la falta de treballadors és el comú denominador en tots els àmbits i sectors. “Es constata amb el temps de cobertura de les vacants. Podem estar de mitjana fàcilment quatre mesos per cobrir un lloc de treball tècnic no excessivament qualificat. Tenim veritables problemes per trobar recursos i que siguin els adequats”, explica Dani Pérez, director de recursos humans de La Farga, que forma part del comitè executiu del Consell Empresarial d’Osona (CEdO). Coincideix amb Estíbaliz Pous, secretària d’Acció Social i Concertació de CCOO al Vallès Oriental, el Maresme i Osona. “Genera un conflicte intern perquè d’una banda hi ha la vacant però alhora necessites que el projecte tiri endavant o servir un client i la situació genera problemes de productivitat o sobrecàrregues de feina a la plantilla.” Mari Moyano, secretària general de la UGT a Osona, admet també que “hi ha demandes de feina a la comarca que no s’ocupen” i en èpoques estivals com la que deixem enrere moltes altes són d“estudiants i joves que no surten de l’atur”. L’escenari s’emmarca en una paradoxa. Osona fa més d’un any que registra xifres rècord d’ocupació (73.370 afiliacions a la Seguretat Social al juliol, més els 2.590 al Lluçanès, que l’Idescat separa des del mes de maig), però en canvi una dada d’atur registrat que es manté estable, no disminueix des de finals de 2021. Respecte al mes de juliol, a Osona i el Lluçanès, l’agost s’ha tancat amb 200 aturats més, una dada semblant a la de cada mes d’agost, quan s’acaben els contractes d’estiu. La xifra es mou a l’entorn dels 7.000 desocupats. La recuperació postpandèmica va tenir el seu punt culminant els mesos de maig i juny de l’any passat, quan es va registrar la dada més baixa, en valors absoluts, des de 2008 (6.782 desocupats). La taxa d’atur, a l’entorn del 8,3%, es considera estructural per les diferents veus. “En els últims quatre anys s’han incorporat al mercat laboral 3.000 persones a la comarca en edat de treballar. Si ho compares amb el creixement de l’ocupació, més o menys, es fan les paus. Per tant, qui no entra al mercat laboral és aquest atur estructural”, remarca Sandra Álamo, coordinadora de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. “L’augment d’ocupació es cobreix amb l’increment de població activa i no amb una reducció de l’atur”, apunta Pere Antentas, president de la Cambra d’Osona, que inclou en aquesta població activa els “joves que s’incorporen al mercat laboral després de finalitzar els estudis o persones que abans no treballaven i davant les perspectives de trobar feina tornen a estar actives”. Sandra Álamo i Núria Macià, directora de l’agència de desenvolupament Creacció, recorren a l’anàlisi sobre l’atur que van promoure abans de la pandèmia. Volien arribar al detall de quines realitats hi havia rere l’atur crònic i, conjuntament amb l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat), es van fer un miler d’enquestes presencials. Estem parlant de “persones de més de 55 anys, altres d’origen estranger que tenen més dificultats per qüestions formatives i de llengua o dones que per qüestions de conciliació o altres factors estan inscrites a l’atur però no amb la voluntat de treballar”. De fet, “aquesta dada de 7.000 aturats no és real. Si agafes la definició d’atur, de persones amb voluntat d’incorporar-se a un lloc de treball, d’entrada, la meitat se’n va fora. És una suma de factors”. I entre aquests factors s’hi amaguen realitats que no estan ben resoltes pel sistema. “La cronificació de l’atur acaba essent predictiu de problemes de salut”, apunta Macià. Rere les dades hi ha qui pot estar pendent d’una operacions o malalts crònics. “Aquest atur no baixarà”, diu Moyano, que afegeix que des del sindicat es treballa intensament amb el SOC per fer cursos per contribuir a la reinserció laboral. Una altra realitat és que “les empreses tampoc confiem en el servei de gestió del SOC per cobrir les nostres vacants”, segons Dani Pérez. “En tot cas s’han de dedicar a formar i reciclar perquè la resta les empreses ja ho tenim cobert. El que volem és que aquestes 7.000 persones puguin ser empleables”, afegeix. On hi ha hagut una millora en els últims anys és en l’ocupació dels més joves. “Han vingut molts diners d’Europa. La comarca ha passat de captar del SOC uns 7-8 milions anuals a 16 i bàsicament l’increment ha estat per projectes de formació i treball adreçats a joves”, diu Macià. Una de les iniciatives més evidents és l’Escola de Noves Oportunitats Albir. “S’ha posat l’objectiu en els joves perquè hi havia un problema que s’ha anat corregint i ara tocarà focalitzar-ho amb gent més gran. Part d’aquest atur estructural és de gent gran i tocarà abordar el seu reciclatge”, apunta Pous. També es palpen resultats en la formació professional i ocupacional dual. “Ha generat molts nous treballadors joves que durant la formació han fet les mil hores a l’empresa i automàticament molts passen a treballar, però una part important també continua estudiant graus universitaris”, explica Macià. “Ens els quedaríem a tots a les empreses”, afegeix Pérez. Ara bé, tot i que es va millorant, no sempre els currículums escolars s’adiuen amb les necessitats de l’empresa. “He estat provant de certificar els nostres oficis i m’he trobat amb moltes dificultats”, afegeix Pérez. “És la manera de prestigiar els nostres llocs de treball i donar-los valor.” Estíbaliz Pous considera un altre factor per entendre l’increment de la contractació: “Hi ha una part de la població activa que donat el tipus de feina que està fent es veu abocada a tenir més d’un contracte. Sí que hi ha contractacions reals, però una part són a temps parcial per poder compatibilitzar més d’una feina”. Totes les veus coincideixen que a partir de la reforma laboral de gener de l’any passat ha millorat la qualitat de l’ocupació. “Els contractes temporals han passat d’un 80% a un 50%”, diu Álamo. Ara bé, la lectura és diferent en funció del sector. “Les empreses estem contractant malgrat les dificultats i la rigidesa de la reforma laboral”, apunta Roger Noguer, gerent de Vic Comerç i president de Pimec Comerç a la Catalunya Central. “Tant a comerç com a hostaleria tenim un índex de contractació indefinida molt elevat i, per tant, estem oferint llocs de treball molt estables i de qualitat.” Un altre element a tenir en compte és allò que Angela Merkel va denominar “la guerra pel talent”. “Estem en un moment que el candidat està esperant a casa que li arribin ofertes i n’hi poden arribar dues o tres. I no en uns perfils concrets, en tots”, explica Pérez. I a l’hora d’escollir no només el salari és un factor clau. Cada cop es demana més conciliació i les empreses comencen a reaccionar. “Sempre estem pensant en la competitivitat basant-nos en el coneixement i la tecnologia i ens estem oblidant que el factor humà és el que genera més competitivitat.” Noguer afegeix que, passada la pandèmia, restauració i comerç busquen “un personal més qualificat i iniciat en el món tecnològic, però per altra banda hi ha més consciència de conciliació i costa més trobar gent per treballar en els nostres horaris”. Tot plegat està empenyent alguns sectors a la contractació en origen, apunta Macià. Un d’aquests, per exemple, és el del transport, que està recorrent a mà d’obra de l’Europa de l’Est i també femenina. Ara bé, aquí sovint es topa amb la llei d’estrangeria i això aboca una part dels potencials assalariats a l’economia submergida en àmbits com el de les cures o la llar. Arribats aquí, Macià recalca la importància de disposar d’una xarxa per no entrar en situacions de marginalitat. “Cada vegada que hi ha una crisi, la societat és més dual i això s’ha anat veient aquí a la comarca.”

L’odissea de les empreses per trobar treballadors

‘Discapaci…Què?’ trenca tabús parlant de la sexualitat en la discapacitat

Un jutge obliga a readmetre i indemnitzar un treballador sancionat a IQAP

El Club Futbol Voltregà commemora el centenari de la seva creació

El sector porcí reclama al govern espanyol una pròrroga de dos anys per a les plantes de tractament de purins

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona