Des de dues de les finestres de la sala d’actes del Mas Pratdesaba de Malla es veuen dos grans camps on una empresa vol instal·lar horts solars. Aquesta, la dels horts solars, és la nova amenaça per al sòl agrícola de la comarca, una de les que en té més de la província de Barcelona. Aquesta sala va acollir dimarts la darrera taula rodona organitzada pel col·lectiu Per una Plana Viva, que agrupa més de 30 entitats de la comarca. Amb el títol “Osona, comarca agroramadera. Què en queda de la pagesia?” es va debatre sobre el model econòmic actual del sector i la possibilitat de revertir-lo. Hi van participar, davant una vintena de persones, Rosa Binimelis, de la càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic i membre de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central; Lluís Muntal, pagès i membre d’Unió de Pagesos, i Gemma Francès, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Binimelis va posar sobre la taula les darreres dades que hi ha sobre la situació agrícola i ramadera a Osona destacant que aquesta està “molt pensada per alimentar animals i fer-ne producció que està molt orientada a l’exportació” i fent esment dels estudis de la Diputació de Barcelona que han calculat quin sòl agrícola té cada comarca en relació amb fa 60 anys (vegeu l’edició del passat 1 d’abril) i quina capacitat d’alimentar la seva població té la comarca (vegeu l’edició del passat 24 de maig). Binimelis va voler destacar que “Malla és de les poblacions de la comarca on menys conreus s’han perdut”, però també que la comarca té molt poca producció agrícola ecològica tot i que creix a tot Catalunya. Per ella, l’alimentació “és també una qüestió política alhora que un dret fonamental” i per tant cal donar un gir a tot plegat per, com es va dir durant el debat, no trobar-nos “d’aquí a 30 anys que no hi ha sòl per a l’alimentació”.
I és que la manera de fer a pagès ha canviat molt en 120 anys, com va voler explicar Muntal per posar a debat si calia un creixement tan gran que “ens està deixant, per exemple, uns grans escorxadors alhora que les finques van quedant en poques mans, sovint d’empresaris del sector ramader amb una mena d’ambició que no s’entén”. Muntal, que també havia estat alcalde de Malla, va fer una sintetitzada història de com han canviat les cases de pagès: des del 1900 quan es dividien en masoveries i hi vivien una quinzena de persones en una “economia de subsistència” fins a la “primera revolució als anys 50 i 60 amb l’entrada del tractor”, l’aprimament de les famílies o els anys 70 i 80, que és quan “hi ha un gran desplegament de la producció, estabulant ja els animals fora de la casa i la lliça”. Muntal va treure a debat l’opció que hi hagués un banc de terres per a la gent jove que volia fer de pagès i “no tenen propietat ni accés a la terra”. Una idea que sembla que es podria desplegar en el reglament de la llei d’espais agraris “aprofitant terres abandonades”, o com ell també va dir “potser rescatant terres dels vorals de la plana, al bosc”.
Gemma Francès va fer una exposició de com funciona el Parc Agrari del Baix Llobregat, una zona envoltada de ciutats i polígons industrials que es defensa per continuar sent un lloc on treballen 250 pagesos conreant horta i fruita, en menor mesura. Francès va parlar de la pressió des de diferents entorns: l’urbanístic, tot i que blindat per l’administració, i el de la gent urbanita que ho utilitza com un lloc d’oci-recreatiu “sense respectar que és una zona agrícola”, o pendents ara de l’ampliació de la zona ZEPA (d’especial protecció per a les aus) que els pot afectar “arran de l’ampliació futura de l’aeroport”.
Respondre què en queda de la pagesia és difícil, perquè també va de models de funcionament. Hi ha avantatges: el creixement de productors artesanals, la consciència de consumir de prop o l’interès dels joves. I va quedar clar que la pagesia té “una clara vocació alimentària” i que cal preservar la terra fèrtil, ja que com va dir un pagès de Malla a Muntal “la terra no és mai vella. Si la cuidem bé sempre dona els seus fruits generosament”.
{{ comment.text }}