Molts països i regions arreu d’Europa i el món ja comencen a veure com una necessitat imperiosa el fet de comptar amb organismes que gestionin i controlin la naturalesa i la massa forestal arreu del territori. A Catalunya, els temes referents al medi ambient i al sector primari sempre han nedat entre aigües de diferents conselleries, i ara, des de la Generalitat, es pretén unificar totes aquestes decisions i gestió en un sol ens: l’Agència Catalana de la Natura, una “vella aspiració”, com la defineix Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat. Aquesta proposta, formulada pels grups polítics de JxCat, ERC, el PSC i els Comuns, està previst que entri a votació el pròxim dia 17, però quan falten dues setmanes per a la data de votació al Parlament molts propietaris forestals i ens locals han aixecat la veu en contra de la proposta.
“Ho han impulsat tot a les nostres esquenes i no ens han informat en cap moment de res”, afirma Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau, un dels diversos consistoris que han mostrat la seva disconformitat. “No ens oposem directament a l’agència, però no volem que se’ns imposi així com així, ja que el 80% del terreny forestal té propietari i hi tenim alguna cosa a dir”, diu. “Sempre rebem els mateixos, els que vivim en el món rural, que se’ns castiga per tot, i sempre que l’administració ve cap aquí és per manegar-nos”, afirma Josep Anglada, alcalde de Vidrà i president de l’Associació de Defensa Forestal del Bisaura, “aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el vas, ja que no es pot tirar endavant sense comptar amb nosaltres”, diu. També s’han fet públiques crítiques a través dels mitjans, com el cas de la carta oberta adreçada al president Quim Torra publicada a La Vanguardia i firmada per l’exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, president de l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, on també critica durament la falta de comunicació amb les entitats d’arreu del territori.
A les queixes també s’hi afegeixen alguns dubtes, com el cas del consistori de Setcases, que sotmetrà al ple municipal el posicionament davant d’aquesta iniciativa. “La gestió no ha estat precisament transparent, i creiem que n’hem de parlar entre tots i s’ha de replantejar”, afirma Anna Vila, alcaldessa del municipi, “espero que no sigui un ens que ho compliqui tot, ja que si no ens deixen treure ni una bardissa del medi, tot això serà un polvorí”, diu. També és el cas de Marc Ordeix, coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, que afirma que “haurem de veure com funciona aquesta entitat, ja que ha d’aprendre dels errors que ha comès l’Agència Catalana de l’Aigua, per exemple, però crec que se li ha de donar un vot de confiança”.
Però no tot són veus contràries, ja que moltes persones i entitats es mostren a favor que l’agència tiri endavant. Entre totes les veus a favor, la Xarxa per a la Conservació de la Natura ha reclamat que s’aprovi la creació de l’agència, corroborant-ho amb 250 entitats i més de 2.000 persones que s’hi mostren favorables. “Ens trobem davant d’una crisi de sostenibilitat i diversitat que ens portarà moltes sorpreses negatives en el futur”, afirma Jordi Pietx, consultor ambiental independent que ha col·laborat en l’elaboració dels documents tècnics. “Aquesta agència no pretén modificar res, sinó agilitzar els processos, ja que recollirà les competències que ja existeixen i les ubicarà per assessorar els propietaris i les persones que estiguin per tot el terreny. No és una eina per controlar a ningú, és per gestionar activament el medi”, diu.
En aquesta línia, i en resposta a les crítiques per la poca presència de representants del territori en el gabinet de direcció de l’agència, el conseller Calvet és clar: “Venim d’un òrgan, la Direcció General de Polítiques Ambientals, on la representació territorial és nul·la, i ara volem fer el pas cap a una entitat participada i amb representació de tots els implicats”. I és que, malgrat que la presència governamental serà majoritària, Calvet afegeix en declaracions a EL 9 NOU que “arran de les últimes reunions traslladaré als diputats la possibilitat d’incrementar la representació i passar dels tres representants del sector primari i de l’entorn municipal a quatre per fer que sigui més representativa encara”.
La problemàtica relacionada amb el descens de la biodiversitat i del canvi climàtic és una realitat a què s’ha de fer front. “L’ideal és poder-ho treballar entre tots de manera consensuada, però ara per ara les respostes que ens donen no ens satisfan”, afirma Riera. “Hem de tenir en compte que és una entitat que encara no ha nascut i que ha de madurar, així que no canviarà tot de cop, però hem de buscar solucions centrades en la natura, que ara és el moment de cuidar-la”, diu Pietx. I, actualment, tal com està gestionat tot, sembla impossible fer-ho. “No es duplicarà cap gestió, sinó que se substituirà el que tenim i ho modernitzarà tot, que ja toca, i ho farà de manera conjunta amb tots els implicats”, conclou Calvet.
