L’Ajuntament de Vic va aprovar les ordenances fiscals per a l’exercici del proper any 2020 en el ple extraordinari celebrat el passat dijous 24 d’octubre, sense el suport de cap dels grups de l’oposició. Aquest ple és d’importància radical: s’hi determina com es recaptarà una bona part dels ingressos de l’Ajuntament. És el moment que fixa la contribució econòmica que cadascun dels vigatans aportarà l’any vinent per al funcionament de la nostra ciutat.
Les ordenances fiscals regulen tres tipus de contribucions: els impostos directes municipals com l’Impost de Béns Immobles (IBI) o l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, les taxes municipals com la del servei de recollida de residus o la de clavegueram, i els preus públics com les quotes de les escoles bressol o el preu del transport urbà. També descriuen les exempcions o les bonificacions (col·loquialment, els descomptes) que s’aplicaran en termes de diferents variables i condicions dels subjectes −propietaris, empreses, usuaris…– obligats a contribuir. La més important quant al volum total de recaptació és l’IBI, ja que suposa de mitjana un 40% dels ingressos tributaris dels ajuntaments, essent el segon gran impost directe que reben els contribuents després de l’Impost sobre la Renda. En conseqüència, aquest impost és determinant per als contribuents.
Durant la preparació del ple, les converses amb l’equip de govern han estat fluïdes i constants i hem trobat bona predisposició a escoltar els nostres posicionaments, basats principalment en dos grans eixos: les millores socials i la lluita contra el canvi climàtic. Les converses han propiciat la inclusió d’algunes de les nostres propostes al redactat final: una nova bonificació del 50% de la quota de l’IBI per als habitatges amb autoconsum amb energia solar fotovoltaica i un augment de la bonificació de l’IBI per a famílies nombroses fins al 50% de la quota (abans era del 20% i nosaltres proposàvem un 70%). Malgrat tot, no hem pogut arribar a un punt de trobada i consens amb l’equip de govern. Hi ha dos grans esculls: l’elevat augment del 7% de l’IBI i el desconeixement de la proposta de pressupostos per al 2020.
Amb les dades a la mà, el tipus impositiu de l’IBI a Vic era a la banda baixa dels municipis catalans. Els nostres càlculs demostren que la mitjana per rebut de l’IBI a Vic és inferior a la de Granollers, Igualada, Manresa, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú. Hi ha, per tant, un marge raonable per a l’augment, que nosaltres proposàvem de manera progressiva durant els quatre anys de la legislatura en funció de l’evolució de l’economia i començant per un 3% al 2020. L’equip de govern no ha volgut reduir l’important augment del 7% al·legant la necessitat immediata de recursos per dur a terme els projectes de ciutat que tenen previstos. I aquí es troba el segon punt de discòrdia: se’ns diu que governar és fer un exercici de responsabilitat i que cal augmentar els ingressos per continuar mantenint l’excel·lència de la nostra ciutat. És paradoxalment el nostre sentit de la responsabilitat allò que ens fa crítics amb l’hipotètic nivell d’excel·lència de la ciutat, i que no ens permet adoptar compromisos sense conèixer quins plans de futur hi ha. Ras i curt, si hem de dir al ciutadà què ha d’aportar al projecte de ciutat, ens cal saber exactament quin és aquest projecte, ens cal saber quina és la proposta de pressupostos, i no la coneixem.
És una llàstima que altres propostes hagin quedat al calaix. Volíem ampliar la tarificació social aplicada a les quotes de les escoles bressol augmentant el nombre de famílies que en gaudeixen i aplicar-la també a les quotes de menjador associades. Volíem aplicar aquesta mateixa tarificació social a l’Escola de Música de Vic, en la línia de pal·liar el que els experts assenyalen com un dels principals problemes socials: la impossibilitat d’accés a les activitats extraescolars augmenta la segregació social i fa invisible una part de la societat. Volíem una bonificació de l’Impost d’Activitats Econòmiques a les empreses amb un pla de transport d’empleats que redueixi l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. Volíem ajudar els qui substitueixen un cotxe contaminant per un de zero emissions. Volíem que l’Església catòlica (exempta de l’IBI) retorni a la ciutat una part del que ingressa per l’activitat econòmica als seus immobles, per exemple dotant de locals en condicions els tres grups d’escoltes i guies que treballen la cohesió social a la nostra ciutat. Ho volíem i ho volem, i no pararem de treballar per aconseguir-ho.
{{ comment.text }}