L’aprovació de les ordenances fiscals dels ajuntaments, que representen una part molt important dels ingressos de l’administració local, ha coincidit aquestes setmanes amb una sentència del Tribunal Constitucional que suposa una estocada a la plusvàlua. Després de l’IBI, aquest impost, que regula el que cobren els ajuntaments per la venda, donació o herència d’un habitatge, és el segon que més diners genera a les hisendes locals. I més després d’un any amb l’elevada mortalitat del darrer exercici. Amb la incertesa encara de l’impacte que tindrà la decisió del tribunal d’anul·lar el mètode de càlcul de la plusvàlua, la majoria d’ajuntaments d’Osona i el Ripollès han passat o passaran per ple els propers dies les ordenances per al 2022. L’any passat, enmig de la pandèmia, molts van optar per congelar-les, però ara hi ha una tendència a l’increment.
VIC
A Vic, on les ordenances representen el 58% dels ingressos de l’Ajuntament, el ple ha aprovat un augment de l’impost de béns immobles (IBI) del 3,87%. Això fa que el tipus impositiu, que l’any passat es va congelar per la pandèmia però que l’anterior havia augmentat un 7%, passi del 0,626 al 0,650. La regidora d’Economia, Núria Homs, destaca que tot i aquest increment l’IBI de la ciutat està molt per sota del d’altres municipis veïns, posant com a exemple Manlleu, Torelló, Ripoll, Granollers, Manresa i Olot. Aquest augment del 3,87% pot representar, segons Homs, una puja del rebut anual que varia dels 5 euros per a un pis petit dels Habitatges Montseny fins a 37 euros en una casa del barri de Sant Llàtzer. També pugen un percentatge semblant l’IBI industrial i comercial, i el rústic. La taxa de residus creix un 8,5% i el 2022 es pagaran a Vic 158,9 euros que Homs justifica per l’augment dels costos de tractament i les millores previstes en el servei. La resta de taxes es mantenen, així com la majoria de bonificacions: per a famílies nombroses (de fins al 50% de l’IBI), per a famílies monoparentals (20%) o per a jubilats i desocupats (d’entre el 20% i el 90%). També es bonifica la instal·lació de plaques solars per a autoconsum o l’impost de vehicles pels cotxes elèctrics (fins al 75%) i els híbrids (25%). Les ordenances van tirar endavant al ple d’aquest dijous amb la majoria absoluta de l’equip de govern de JxCat. ERC, Capgirem i el PSC hi van votar en contra. Per part dels republicans, Josep Lluís Garcia lamentava que “es continuï dilatant” l’aplicació de tarifació social a l’Escola de Música, i que de moment no es procuri per l’ús de bosses compostables al mercat dels dissabtes o al dels Sentits del diumenge al passeig de la Generalitat. Capgirem, per la seva banda, es va desmarcar d’unes ordenances que, segons Roger Cumeras, “no contribueixen a millorar la situació de desigualtat social a la ciutat i s’alineen amb els grans empresaris i una classe benestant molt concreta”. És en aquest sentit que el grup criticava que JxCat no hagi abraçat les seves propostes, entre les quals augmentar el tipus de l’IBI fins a l’1% en els immobles de major valor cadastral o preveure bonificacions pels que estan per sota la mitjana. La socialista Carme Tena va justificar la seva negativa argumentant que el context de crisi i pandèmia no és l’adequat per augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans: “Congelar les taxes i impostos hauria estat d’ajuda”.
MANLLEU
Després d’un any amb les ordenances de calat congelades, l’Ajuntament de Manlleu ha aprovat un increment dels impostos i taxes que més fan gratar la butxaca als ciutadans. En el cas de l’IBI, el tipus de gravamen general passa del 0,720% al 0,755%, una pujada del 4,86% que incrementarà el rebut mitjà en uns 20 euros. També es revisa a l’alça el d’oficines, indústries, comerços i magatzems. En el cas de les escombraries, la quota per passar a recollir, transportar i tractar les domèstiques creixerà de 135 a 142 euros el 2022, però el preu del rebut es congela en la resta de sectors. Les modificacions de les altres ordenances són majoritàriament tècniques i de redactat, tot i que també val a destacar que s’augmenta la bonificació de la plusvàlua en transmissions mortis causa del 55% al 95%, el límit que estableix la normativa. El regidor d’Hisenda, Eduard Robles (ERC-JfM), i l’alcalde, Àlex Garrido (ERC-JfM), van justificar la pujada dels impostos citant l’increment de la despesa corrent, en part per l’actualització del sou dels funcionaris; la tendència a l’alça de la recollida i el tractament dels residus, i el fet que diversos serveis són deficitaris: “També hi ha reptes de futur en promoció social, seguretat ciutadana, medi ambient i educació que es veuran reflectits al proper pressupost i als quals hem de destinar més recursos a causa de la crisi que estem vivint”. El regidor no adscrit, Francisco Zambrana, va votar al costat del govern en tots els punts, però ERC-JfM i JxCat també van aconseguir el concurs de la CUP en la majoria. “Compartim que Manlleu necessita més ingressos pels serveis que presta i una manera d’aconseguir-los és incrementant la recaptació”, va dir Maira Costa, “però també cal millorar la gestió de la despesa, que sigui eficient i ben planificada. Amb els diferents projectes frustrats de la nova comissaria de la Policia Local, el municipi haurà perdut vora 40.000 euros”. El grup agraïa al govern haver recollit el guant de la progressivitat fiscal a l’hora de cobrar l’IBI, però l’instava a anar encara més enllà. El PSC es va postular totalment en contra dels increments tenint en compte el context de crisi a causa de la Covid-19. Segons va explicar el regidor Antoni Poyato, els socialistes haurien apostat per congelar l’IBI i, en el cas de les escombraries, sufragar l’increment de costos buscant alternatives, sense tocar la butxaca dels ciutadans: “L’equip de govern ha renunciat a fer política. Castiga una societat ja castigada”. Poyato també va lamentar que dos anys després d’haver aprovat el recàrrec del 50% de l’IBI en els habitatges desocupats encara no s’hagi arribat a cobrar.
TORELLÓ
El ple de Torelló va aprovar per unanimitat les ordenances per al 2022 amb la premissa de “no incrementar la pressió fiscal”, explicava la regidora de Serveis Econòmics, Elisabet Viñas (ERC-JpT). És el que van acordar a la Comissió de fiscalitat sostenible i progressiva, de la qual formen part tots els grups polítics. Va afegir que és un any “d’impàs pel que fa als models de serveis com l’aigua, deixalles o l’escola municipal de música”, ja que per exemple en el darrer cas es preveu implantar la tarifació social el següent curs. El consistori hi va afegir petits canvis, com la gratuïtat de la deixalleria per a particulars que hi portin restes vegetals, la gratuïtat dels horts socials als usuaris amb ingressos inferiors al salari mínim, una adaptació al cost del viver d’empreses en què es rebaixa l’import, s’adapta la taxa de la teleassistència a la nova concessió i s’activarà la taxa d’ocupació de via pública de terrasses dels bars. Cesc Manrique (CUP) va dir que s’hi reflecteix l’aposta per la tarifació social, que anirà a més. Des de Junts el nou portaveu, Jordi Rosell, va explicar que hi donaven suport malgrat que els acords havien estat amb dos exregidors seus, i Joan Carmona (PSC), que estaven contents del treball conjunt.
TONA
A Tona, el 2022 serà un any de pujada d’impostos i taxes. De fet, tal com va explicar la regidora de Finances Municipals, Judit Sardà, després de dos exercicis marcats per la pandèmia i on s’ha incidit “en el control de la despesa”, ara la intenció “és actualitzar els ingressos perquè no quedin desfasats”. Entrant al detall de les ordenances que afecten a més volum de població, el tipus de gravamen de l’IBI passa del 0,874 al 0,892 pel que fa als béns urbans, i del 0,74 al 0,755 pels rústics. La crescuda és del 2%. En el cas de la taxa de recollida de deixalles, hi ha un nou augment de 10 euros dos anys després, passant dels 135 als 145 euros. Per primera vegada s’estableix una taxa de 40 euros per als habitatges disseminats, que fins ara no pagaven res. Les ordenances es van aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern –Aixequem i Esquerra–, l’abstenció del regidor del PSC, “perquè ens ha faltat temps per analitzar un tema molt complex”, i la negativa de Junts per Tona. El portaveu Marc Poveda va remarcar que enguany “pugen els impostos, pugen les taxes però disminueixen les bonificacions”, i que això demostra una falta de previsió “ja que l’any passat no es va voler tocar res i ara es fa tot de cop”.
RODA DE TER
L’equip de govern de Roda va aprovar les ordenances, en què s’inclou una puja de l’1,64% de l’IBI, la qual cosa suposarà un increment d’uns 6 euros de mitjana per als rodencs. L’alcalde, Roger Corominas (ERC), va dir que “estem tocant el mínim del tipus impositiu” i admetia que “els augments no són mai agradables d’aplicar”. En la taxa d’escombraries també hi ha un increment de 4 euros per rebut, de 106 a 110 euros a les cases. Tot i això, Corominas hi afegia que la xifra que pagaran els veïns està “molt per sota” dels municipis més grans d’Osona. S’hi inclouen bonificacions del 50% per als majors de 60 anys i els menors de 29 que compleixin certs requisits, com ara viure sols, i d’un 25% per a les famílies nombroses i monoparentals. També es bonifica persones amb un 33% de discapacitat, les que tenen dificultats econòmiques amb l’aval d’un informe dels serveis socials o si es fa compostatge. Des d’IPR consideren que no se’ls ha tingut en compte perquè no s’ha convocat la taula de treball i perquè no han aplicat fiscalitat progressiva. Marc Verdaguer, ara no adscrit, va dir que amb l’augment del gasoil o l’electricitat no tocava apujar impostos, mentre que Albert Aguilar, regidor de Junts a l’oposició, també hi va votar en contra malgrat estar d’acord amb algunes mesures.
PRATS DE LLUÇANÈS
Seguint l’estela de municipis com Torelló, Prats ha decidit congelar les ordenances. L’alcalde, Jordi Bruch (Junts), va defensar al ple de dimarts que es tracta d’una decisió valenta i realista per “ajudar la ciutadania a fer front al moment que estem vivint”. Les úniques modificacions que incorporen són la regulació per fer ús puntual de l’espai de coworking i la gratuïtat de les parades de Sant Jordi i el TastaQmarca. La proposta va tirar endavant amb els vots a favor de l’equip de govern (Junts i Movem Prats). ERC s’hi va postular en contra, al·legant que les ordenances fiscals són l’eina per contribuir a dinamitzar el poble econòmicament i social. Montse Boladeres demanava, per exemple, que les botigues paguin un preu simbòlic quan fan ús de la via pública. Queta Bosch, de RAP Prats, es va abstenir: “Cal prioritzar la gent i estar al seu costat en uns anys que estan sent molt difícils”.
SANT QUIRZE DE B.
Sant Quirze va aprovar per unanimitat la modificació de les ordenances dimarts. L’IBI es congela i la de gestió de residus s’apuja un 5% per l’augment que els ha comunicat el Consell Comarcal d’Osona en la prestació del servei, a més que al cànon del Consorci de Residus Urbans s’hi haurà d’aplicar l’IVA, que suposa un augment del 10%, segons l’alcalde, David Solà (CUP). Aquest fet s’aplica a la primera tarifa domèstica, és inferior en les altres i no es toca en l’àmbit comercial. Entre d’altres canvis, també van incorporar bonificacions del 95% en les instal·lacions solars tèrmiques i fotovoltaiques en habitatges familiars i una del 50% per instal·lar sistemes per a l’aprofitament elèctric de l’energia en immobles situats en sòl industrial. També bonificaran al 100% l’impost de circulació en el cas dels clàssics sense matrícula històrica.
{{ comment.text }}