La Fundació Doctor Trueta està d’aniversari. Fa 30 anys que van començar a recollir medicaments en desús, fer cooperació internacional i donar feina a persones amb malaltia mental. Durant les tres dècades han passat moltes coses, algunes que han fet reconvertir una entitat que continua viva i buscant nous objectius. Així s’explica al documental de Xef Vila que es va estrenar divendres a l’ETC de Vic
“Quan fas documentals, hi ha històries que et venen a buscar i n’hi ha que te les trobes. Aquesta me la vaig trobar. Em vaig trobar en Tati al Gravat i em va dir que el 2023 la Trueta feia 30 anys i li vaig dir que en volia fer un documental.”
Així ho explicava el realitzador audiovisual Xef Vila divendres durant l’estrena de Fundació Dr. Trueta 30 anys, davant prop de 200 persones a l’ETC de Vic. És el documental que recull la història d’aquest projecte singular nascut de la iniciativa de l’aleshores metge de capçalera Carles Furriols, que buscava la manera de donar una segona vida a les medicines que els seus pacients acumulaven a casa. “Són 30 anys d’història d’una entitat que per mi ha estat vida”, afegia Vila.
Donant veu a les persones que, a llarg de les tres dècades, han viscut la Trueta en primera persona, ja siguin treballadors, voluntaris, usuaris o col·laboradors, el documental explica la història d’una entitat que va començar recollint medicaments per donar-los un nou ús enviant-los en països en vies de desenvolupament i alhora donar oportunitats laborals a persones amb malaltia mental, per a qui fins aleshores no hi havia massa opcions.
I sobre els eixos de la solidaritat, el reciclatge i la inserció social pivotava una entitat que es va veure amb la necessitat de reinventar-se en el moment que els van tallar l’aixeta de les subvencions, l’any 2005, d’una banda, i que la gestió dels medicaments en desús es va unificar a l’Estat espanyol a través del Sigre.
“Vam fer un pacte de bona amistat i cada mes ens donen 10 tones de medicaments per continuar donant feina a les persones amb malaltia mental”, explica Furriols al documental. A partir d’aquell moment és quan replantegen l’activitat i “comencem a cobrar pels serveis que ja oferíem a les empreses”, explica també a la cinta l’actual directora executiva de la Fundació, Núria Comarriu.
La Trueta fa serveis a empreses com la destrucció de documents confidencials. Una altra de les vies de negoci és el reciclatge de roba. “Hi ha un greu problema de sostenibilitat en relació amb el tèxtil. A Catalunya estem llençant nou quilos de roba cada any per persona. Això no és sostenible i, per tant, d’aquesta roba nosaltres en fem botigues de segona mà per vendre-la i fer reconversions, d’uns texans en podem fer bosses de mà”, explica Furriols al reportatge.
“I també es crea ocupació. Hem de fer córrer la imaginació constantment.” La cooperació internacional és una via que no volen deixar de banda, tot i les dificultats per exportar medicaments o ordinadors en desús reparats i posats a punt com s’havia fet durant una època de l’associació.
En aquesta línia, la Fundació Trueta ha apadrinat ara el naixement d’una nova entitat, For Gambia, amb la idea de fer pous i impulsar projectes d’agricultura i empoderament femení al país africà. “Això va amb la mirada de no donar les coses, sinó d’ensenyar a pescar.” Passat, present i futur queden recollits al documental. Els dos primers estan escrits i els seus autors els mostren amb orgull. La tercera pàgina es comença a escriure ara amb 30 anys d’experiència a la motxilla.
Els agraïments de Tati Furriols
Tot i els evidents efectes de la malaltia, Carles, Tati, Furriols no es volia perdre la presentació del documental que recull i commemora els 30 anys del projecte que va impulsar l’any 1993. Abans de la projecció va agafar el micròfon, sobretot, per agrair la feina feta a tanta gent que l’ha acompanyat en un viatge que l’ha portat a molts racons del món per fer “acció humanitària”.
“Els de la Trueta som una mica belluguets i ens hem fotut dins de Corea del Nord més d’una i més de dues vegades”, deia, amb el seu posat murri, entre satisfet per la feina feta i emocionat pel moment. Furriols va expressar la “gran satisfacció personal que siguem capaços de mobilitzar tanta gent”, divendres a la sala d’actes de l’ETC.
El primer agraïment va ser per a les 40 persones que actualment estan directament “vinculades a la Trueta”, una fundació que gestiona 10 tones de medicaments al mes, set tones de documents oficials i 400 quilos de roba.
De seguida, però, va tornar als orígens per agrair a la família de Josep Trueta, “un català universal”, haver-los permès adoptar el seu nom. “Fa 30 anys vam voler fer memòria històrica” per reconèixer el creador d’un mètode per al tractament de l’osteomielitis crònica i que es va haver d’exiliar a Londres després de la Guerra Civil espanyola.
El record per a treballadors i voluntaris de les tres dècades, el fet de ser pioners en el reciclatge de medicaments i l’acció humanitària no van faltar en un dis-curs que acabava amb un “deixo això per dat i beneït”, per donar pas al documental.
{{ comment.text }}