Oriol Guixà: “Aquest mandat a la Cambra s’han fet errors econòmics de passerells”

Des de 2006, Oriol Guixà ha sigut el president de la territorial d’Osona de la Cambra de Comerç, ha format part del comitè executiu i coordinava les delegacions territorials. Fa quatre anys, però, va quedar fora del ple. Què l’empeny ara a tornar-hi?Crec que en el plantejament d’aquest darrer mandat, amb certes coses, hi estic d’acord, però hi ha una cosa que per mi és fonamental, que és que el distanciament que hi ha hagut entre tot el teixit empresarial global de Catalunya i la Cambra de Comerç no ha sigut bo. No estic dient que sigui culpa d’Eines de País, però crec que això és molt dolent. Per tant, en el moment en què hi ha hagut noves eleccions, he intentat aconseguir una candidatura que comptés amb un cert vistiplau del conjunt de tot el món empresarial i crec que s’ha aconseguit. Entenem, per tant, que les dues candidatures representen coses diferents?No, però crec que Eines de País és una candidatura molt focalitzada en el fet que la institució Cambra pot servir de trampolí per plantejar qüestions polítiques, clarament. Per mi del que es tracta és de desenvolupar el món empresarial de tot Catalunya i la qüestió política hem de ser capaços d’aparcar-la. Però sí que s’han vist avenços al llarg d’aquests quatre anys.Per mi, aquests quatre anys de la Cambra han sigut positius. Ara bé, rectificaria una sèrie de coses. Hi ha dues qüestions bàsiques que són potents i no són bones. La Cambra, com a tal, participa en moltíssimes institucions i molt potents i està en els òrgans de govern d’aquestes institucions. I durant aquests quatre anys a això no se li ha donat la importància que tenia. Per exemple, Fira de Barcelona és un tema fonamental. Un altre: ja sé que no agrada, però a la Cambra d’Espanya, el vicepresident sempre havia sigut el president de la Cambra de Barcelona. Com que fa repelús, ho han deixat córrer, però hi ha decisions que es prenen allà, que són importants pel teixit empresarial que no s’han tingut en compte. Hi ha més coses que no li hagin agradat?Sí, durant aquests quatre anys s’han comès errors econòmics que jo, amb tota la bona fe, dic de passerells. Per exemple, la remodelació de l’edifici de la Cambra de Barcelona, que no hi tinc res en contra, s’hauria d’haver plantejat a través d’un crèdit i no gastar-se tota la tresoreria. No siguem tan novells! Quan van entrar a la Cambra tenien de l’ordre de 12 milions d’euros en cash i resulta que ara no tenim res. Tampoc ha estat massa ben gestionada la qüestió dels recursos humans. S’ha passat d’una plantilla de 105 treballadors a una de 180 o 190 i crec que no calia. I des del punt de vista de la governança, i ja avanço que penso que tant Joan Canadell com Mònica Roca han sigut bons presidents i bons gestors, s’ha optat per un plantejament assembleari que ha tret força a la capacitat de decisió. Passades les eleccions, s’imagina un ple de consens o dividit?Jo intentaria que hi hagi consensos. De fet, he intentat aproximacions ara, vaig intentar-ho el 2019… Si Eines de País guanya, no tinc clar que ens hi vulgui. Ara bé, si arribem a guanyar nosaltres, intentaré que al comitè executiu hi hagi membres d’Eines. Fa quatre anys no va aconseguir entrar al ple. Ha canviat d’estratègia per revertir-ho aquest cop?M’hi he dedicat però les eleccions són molt complicades. Aconseguir que la gent conegui la Cambra, que sàpiguen com votar, els epígrafs… La gent no entén res i et desgastes moltíssim explicant-ho. El vot electrònic ho fa més senzill, però dos dies de vot electrònic coincideixen en cap de setmana… Quins són els reptes del sector que representa?N’hi ha molts. El sector del meu epígraf, el 2.1, és molt industrial. Un dels grans handicaps és que de món industrial a Espanya n’hi ha aquí, al País Basc i para de comptar. Per tant, el legislador es dedica a legislar per a altres tipus d’empreses i la influència que té el món industrial és molt petita. Per tant, el gran repte que tenim des de la Cambra és burxar el legislador. Per exemple, els Next Generation havien d’anar adreçats en molta part al món industrial. I el món industrial ha rebut xavalla. I en aquesta croada, tenen suport el govern català per anar a fer front a Madrid?El teixit empresarial català requereix de suport en tots els àmbits, però, per exemple, la manca d’infraestructures que tenim, això perjudica el teixit empresarial. El port, l’aeroport, la Fira, tot el que està passant amb les energies sostenibles aquí a Catalunya és de jutjat de guàrdia. I això és un problema del govern d’aquí. Aquesta pressió empresarial s’hauria de fer des de la Cambra. La internacionalització surt a tots els programes…Hi ha una dada de la qual estic molt orgullós. De tota l’exportació catalana, l’1% som nosaltres, La Farga. Per tant, pot aportar-hi molt en aquest àmbit.El teixit cameral té molta capacitat de força amb l’exportació. El que passa és que hi ha hagut una lluita equivocada, entre Acció i les cambres. No s’ha plantejat bé. El món polític ha volgut crear la seva entitat internacional i s’ha aparcat molt a la Cambra. S’hauria d’haver anat enllaçats. A La Farga, darrerament, han patit les crisis de matèries primeres i dels costos energètics.La crisi que ens ha angoixat molt ha sigut l’energètica. Va haver-hi un moment que vam haver d’apujar preus i fins i tot trencar contractes de llarg termini. Ha estat un sotrac, però ho vam fer bé. Vam ser el suficient arriscats per apujar preus i dir si el sector ho vol, bé, i si no, produirem menys, vendrem menys, però qui vulgui coure l’ha de pagar.

Oriol Guixà: “Aquest mandat a la Cambra s’han fet errors econòmics de passerells”

Guixà, Soldevila, Camprubí i Carol seran al ple de la Cambra de Barcelona

Joan Font: “El govern de la Cambra d’aquests quatre anys ha sigut molt millor que els anteriors”

Guillem Soldevila: “No es pot dir que s’ha polititzat la Cambra. La feina s’ha fet”

Els dos últims presidents de la Cambra, Mònica Roca i Joan Canadell, amb els candidats osonencs

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu