“Volem ser el lloc del món on es produeixi carn de la forma més sostenible”

Tot i néixer a Vic el 14 de març de 1978 –aquest divendres fa 47 anys–, la trajectòria política d’Òscar Ordeig s’ha forjat a les comarques de Lleida, després de traslladar-se a viure a la Seu d’Urgell, l’any 2000. L’agost passat va ser nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. De Vic o de Lleida?De Vic i de Lleida. I del Pirineu. Tinc tota la família a Vic, per tant, hi tinc un lligam molt especial i també de bones experiències. Sento un lligam emocional, afectiu, familiar i d’amistats en molts sentits cap a Vic i cap a Osona. La gent de fora que visita Osona diu que de seguida sent aquella olor tan característica. Vostè també?No, no, jo no la noto. És una assignatura pendent encara la gestió dels purins?S’ha fet molta feina. El sector s’ha modernitzat i professionalitzat molt però, evidentment, tenim recorregut de millora. A Catalunya i a Osona amb el sector alimentari i el de la carn hem d’aspirar a ser referents en sostenibilitat i professionalitat en tota la cadena de valor del porcí. I això vol dir aplicar les millors tecnologies, seguiment i gestió del purí que permeti el coneixement actual. Per tant, es tracta d’anar a l’una amb els centres de recerca, que ja ho fem, i sector privat, per fer realment una bona gestió. També amb la nova estratègia del biogàs per fer un canvi substancial en els nitrats del sòl i els aqüífers. Amb quin horitzó visualitza aquest canvi?Ja l’estem fent. Volem ser el lloc del món on es produeixi la carn d’una manera més sostenible amb la mínima petjada de carboni, hídrica i de contaminació. Ja estem aplicant mesures, també de control, però sobretot de definir un projecte de futur consensuat per tal de fer una gestió el més sostenible possible. La cabana porcina es qüestiona? Hi ha massa porcs a Catalunya?No és un problema de quantitat d’animals sinó que el que hem de fer és que la cadena de valor sigui més sostenible i més eficient. Hem de dir al conjunt de la societat que Catalunya és un dels territoris del món on hi ha una producció de carn de manera més sostenible i amb la menor petjada ecològica. Que hauria de ser menys? Sí, però si us plau, mirem què està passant al món. El món voldrà més carn els propers 25 anys i Catalunya està en una posició de coneixement de tecnologia òptima per poder dir com s’ha de fer. Estem exportant també aquesta tecnologia arreu del món. Per tant, siguem exigents amb nosaltres mateixos però posem-ho en valor. “El futur de la gestió dels purins passa per les plantes de biogàs” És partidari de la moratòria de dos anys a les plantes de les Masies i Alcarràs?El Departament tenia a punt un pla de gestió del purí de les dues plantes que havien de tancar. A partir d’aquí, qualsevol negociació política que pugui portar una ajuda o una moratòria, si és per ajudar el sector, la veiem bé. En tot cas, el futur passa per plantes de biogàs. És la gran solució, el biogàs?No hi ha solucions màgiques, hi ha d’haver un conjunt de solucions. En el context actual, el biogàs és la millor de les tecnologies disponibles que ens proposen Europa i els científics i la tenim a l’abast. El més important és saber com l’apliquem. Nosaltres defensem que els ramaders s’agrupin per fer una gestió conjunta dels purins. Aquest és el model. Ajustarem alguns elements de l’estratègia del biogàs per anar en aquesta línia. A Osona hi ha un problema per trobar ubicacions per les distàncies amb les granges.Deixem treballar els tècnics i el sector, perquè cada territori és una realitat diferent. No volem purins voltant per Catalunya, fan falta solucions locals. Això vol dir també assumir que pots tenir una planta al teu municipi, una planta de generació de biogàs a partir de la gestió dels purins, precisament per no haver de dispersar molt el purí. Estudiarem cas per cas i valorarem el tema de les distàncies i altres esculls, però intentarem adaptar l’estratègia a la realitat de cada territori. Ara mateix es topa amb l’oposició veïnal.Més que oposició veïnal, perquè els veïns són els vuit milions de catalans i no tothom pensa el mateix, diria que hi ha dubtes. Dubtes i oposició en alguns llocs i en altres que hi estan a favor. El primer que cal és pedagogia. No tenim res a amagar. Hem de trobar una gestió sostenible, raonable, la millor possible, que generi el mínim impacte negatiu sobre la biodiversitat, el territori i les persones. Com se’ls convenç?Per exemple, explicant que no només fem una gestió dels purins. També entronca amb l’estratègia del digestat per tenir un fertilitzant pels nostres camps que té un procés d’aplicació molt més eficient. Tenim algunes debilitats en producció d’horta, per exemple, però també de veure com reduïm el residu. “L’administració pública ha d’acompanyar i ajudar, no sospitar” Al consell de govern de l’11 de febrer van aprovar el paquet de 20 mesures per reduir la burocràcia al sector primari. Què suposarà a la pràctica?Ha de suposar que els agricultors i ramaders vegin reduïts notablement els temps que dediquen a fer papers que no són importants pel control o la fiscalització de la feina que fan. La Comissió Europea presentarà una bateria de mesures de simplificació la primavera d’aquest any. A la nova Política Agrària Comunitària (PAC) també hi haurà un procés de revisió i de simplificació. El Ministeri ha dit el mateix, sobretot per les petites explotacions. Per tant, el Departament d’Agricultura ja ha començat a treballar: tenim una taula de simplificació amb el sector, una altra amb els grups parlamentaris. Hem fet un primer paquet de 20 mesures administratives de simplificació. En vindran més. L’administració pública sobretot ha d’acompanyar i ajudar, no sospitar. I després, també hi ha un procés de control perquè les coses es facin ben fetes, però no al revés. Fa 15 dies a Vic, en el moment de recollir la Llonganissa d’Or, parlava de l’estratègia alimentària. Quina és?Primer de tot, s’aprovarà una llei de l’alimentació que ho regularà. Hi ha d’haver una gran aliança sector productor-societat i món rural-món urbà. Una aliança per la producció d’aliments de manera sostenible, saludable i segura. Això tan bàsic és el gran repte que tenen les societats al món en un moment que hi haurà menys aigua, no hi haurà més terra i que hi haurà més població. Hem de fer una crida als vuit milions de catalans perquè siguin consumidors conscients, que vol dir que ets lliure per escollir el que vulguis, però demana, informa’t, tingues la inquietud per saber la traçabilitat, l’origen, la qualitat, els nutrients, la gastronomia associada a aquell producte. Ja hi ha mecanismes tecnològics d’etiquetatge intel·ligent per saber d’on ve. Parlava també de formació a les escoles i més enllà.Hem d’enfortir la posició dels productors locals. I dins d’això, hi ha formació, pedagogia social en general i els mitjans de comunicació hi teniu una feina important a fer. També farem formació a les escoles. Començarem la primera prova pilot en 25 escoles a Catalunya a partir del setembre amb materials didàctics que estan molt bé, de formació alimentària. També s’ha de fer una revisió dels menús escolars per evitar algunes discrepàncies que no ajuden i, per tant, dieta mediterrània, cuina catalana, saludable, varietat… I compra pública amb el 50% de productes de proximitat. Abans parlava de la carn que es necessitarà, que demanarà el món, a mitjà i llarg termini. A Osona acaben de posar en marxa una granja de grills. Canviarà molt la manera d’alimentar-nos?Tot està canviant molt i ho farà més encara. Què és el que no ha de canviar? Que tot sigui basant-se en la dieta mediterrània. Tindrem diferents tipus de proteïna, de cultius, moltes tecnologies que ens ajudaran, però tinguem clar que, sobretot, aquesta dieta mediterrània és el que ens ha permès tenir un sistema únic al món, copiat pels Estats Units i envejat per tot el món, que ens porta ser punters. L’altre dia va sortir un índex de qualitat de vida al món i Catalunya estava en primera posició. Tenim qualitat de vida, entre altres coses, per l’alimentació. Molt variada, molt equilibrada, tenim territori de muntanya, de mar, d’interior… Per tant, tenim molta varietat de cultiu, però l’hem de cuidar i hem de posar-hi valor. La tecnologia nova ens donarà diferents possibilitats, però sobretot el fil conductor ha de ser la dieta mediterrània. És la clau de tot i també és de circuit curt. Llet o beguda vegetal?Una cosa és la llet, que l’hem de fomentar. La llet i els derivats. I una altra cosa són les begudes vegetals. És un altre mercat i tenim productors de beguda vegetal que ho estan fent bé. Ara bé, l’error és pensar que una cosa va en detriment de l’altra. Li va venir de nou la cartera d’Agricultura? Com a exjugador de bàsquet, li hauria agradat més Esports?Ja havia tingut la gran sort de treballar com a portaveu d’Agricultura aquí al Parlament i representant el món rural, però també havia sigut portaveu durant un temps de temes esportius. Ara bé, aquesta era una decisió del president de la Generalitat i quan m’ho va proposar em vaig sentir privilegiat de poder servir el país en l’àmbit que el president consideri. Aquest és un sector apassionant, on s’aprèn molt, que a vegades no s’ha sentit prou escoltat, representat i tingut en compte. També és un sector molt territorial. La setmana que ve seré a les tres comarques gironines que em falten i ja podré dir que he visitat totes les comarques catalanes. Tornant al bàsquet, aquest és un govern molt de bàsquet amb un exjugador professional al capdavant d’Esports. Quins valors pot aportar el bàsquet a un govern?Doncs miri, la política i la societat han d’aprendre molt dels valors de l’esport. Fair-play, col·laboració, cooperació, un estil de vida saludable, equilibrat, estratègia… Podríem fer un llibre sobre els valors que pot aportar a la societat l’esport i el bàsquet en particular, de respecte per l’oponent i de superació. "Els problemes amb la fauna salvatge han vingut per quedar-se" Com s’aborden els problemes amb la fauna salvatge?S’ha de fer una nova llei de caça i control cinegètic. Ja estem convocant reunions a totes les comarques amb totes les entitats, organitzacions i persones implicades. Tenim un marc regulador que permet fer moltes coses on hi ha emergència cinegètica i per tant, primer missatge: aquest és un problema que ha vingut per quedar-se i, per tant, necessitem fer mesures de control cinegètic de manera permanent a tots nivells. Tenim un grup d’experts per assessorar sobre les millors tècniques per fer aquest control. No és el mateix el conill, que el cabirol o el porc senglar. Tenim un problema important de conill a Lleida, però en tenim també un d’important de porc senglar en moltes zones del Pirineu i de la Catalunya interior, agreujat per una qüestió de salut pública per la transmissió de la tuberculosi. I tenim un problema amb danys provocats pel cabirol. Com es pretén tractar cada cas?Traurem una línia d’ajuts per a mesures d’autoprotecció. Una altra per a mesures de compensació pels danys. I estem fent reunions permanents de seguiment amb totes les organitzacions agràries. Cal una urgència per reduir l’accidentalitat a la xarxa viària. El 30% dels accidents estan relacionats amb fauna. Tenim molt clar que això ho ha provocat també l’abandonament de boscos. Multiplicarem per tres els cursos de formació per fer batudes nocturnes, etc. Amb el conill, el fòsfor de l’alumini és una solució?El compromís era encarregar un estudi tècnic, jurídic, que digui si està justificada l’aplicació del fòsfor. No farem res que no vagi d’acord amb la comunitat científica i els tècnics, i que realment el cost benefici de la seva actuació no generi un perjudici superior al que es vol resoldre. Tot passa per la caça?El bosc i la fauna cinegètica s’han de gestionar amb diferents mesures: millor gestió del bosc, veure on té aliment la fauna cinegètica perquè no hagi de baixar als cultius, mesures d’autoprotecció, trampes, depredadors naturals… Són moltes mesures de manera pluridisciplinària, compartida i adaptades a cada territori. I el llop? Els ramaders afectats es queixen, entre d’altres coses, del valor baix de les indemnitzacions.Primer de tot, un agraïment a la feina que estan fent totes les persones que es dediquen a la ramaderia extensiva. Hem perdut una part molt important del cens d’oví i cabrum, el 70%, en els últims 20 anys. I a partir d’aquí, una bateria de mesures de suport. Presentarem una proposta d’actualització dels barems de compensacions dels danys, de les indemnitzacions, en breu. I també, mesures de suport a la ramaderia extensiva. Estem fent una prova pilot amb collars GPS. Això anirà cap aquí. Augmentarem els recursos per les ajudes de pastures, per neteja de sotabosc de cara a la prevenció d’incendis, i també els recursos en els casos dels atacs: no només indemnitzacions, sinó tot l’acompanyament i les mesures d’autoprotecció. I també cal planificar bé les poblacions d’ossos i de llops de Catalunya i monitoritzar els seus moviments. Controlar-les? Que no puguin créixer?Que hi hagi una planificació del seu creixement. "Alguns escorxadors s'hauran de traslladar o modificar" Els ramaders necessiten tenir el sacrifici a prop. Quin ha de ser el rol dels petits escorxadors?El Departament té una línia d’ajudes anual al Pla Estratègic de l’Alimentació que aprovarem d’aquí poc, en el qual hi ha ajudes específiques per a escorxadors mòbils. També per a escorxadors de petita capacitat, obradors… Per nosaltres, totes les fórmules que ajudin a tenir un circuit curt en tota la cadena són vàlides, però han de ser solucions viables i consensuades al territori. Estem en comunicació constant amb el sector per trobar fórmules adaptades de petit o de gran format, de circuits curts, i intentar evitar desplaçaments innecessaris. Per tant, posarem diners en la línia de crear unes instal·lacions viables, sostenibles i que siguin una eina pel sector perquè en alguns llocs tenim problemes. El Ripollès està pendent d’una aportació de la Generalitat per posar al dia l’escorxador. Manlleu ha de treballar amb horaris limitats…És vital per al país mantenir la capacitat dels escorxadors, però s’ha d’analitzar cas per cas. Hi una normativa que s’ha de complir i si s’han de fer adaptacions, ajudarem a fer-les. Ara bé, s’haurà d’analitzar cas per cas. En alguns llocs hi haurà d’haver un trasllat o modificacions.

“Volem ser el lloc del món on es produeixi carn de la forma més sostenible”

Josep Salvans, ‘Cuca’: “La vida de pastor és difícil i molt poc reconeguda”

Jordi Juanola: “He volgut explicar el meu món, el que m’ha fet com soc”

“Que m’esculli un congrés on la majoria són homes de més de 50 anys diu molt de la nostra pagesia”

Wagyu Cat, de Tavertet, fa un any que comercialitza carn d’aquesta raça japonesa

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà