Osona Biocircular, cap a un sector alimentari més competitiu i sostenible

El desembre de 2022 el Grup de Defensa del Ter convocava una roda de premsa per anunciar que sortia de la Taula per a la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona, aquell òrgan conegut com la Taula de purins, nascut l’any 2016, i que reunia en un mateix fòrum el sector agroalimentari, administracions i entitats ecologistes. L’anunci del GDT semblava un daltabaix perquè la pota ecologista perdia representació, però vist ara amb perspectiva es pot entendre com l’evidència que el fòrum no tenia més recorregut. Aquella mateixa setmana, l’aleshores president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, anunciava també canvis a la Taula de purins. El Centre Tecnològic BETA de la UVic queia de la coordinació i Rodríguez anunciava més implicació del Consell i la Generalitat. Res més lluny de la realitat. La taula no hi és ni se l’espera, però sí que deixava una feina feta i uns reptes a abordar. El Centre BETA, un actor imprescindible en la recerca de nous sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per reduir-ne l’impacte sobre el sòl i valoritzar-les, ha buscat nous aliats per continuar treballant per fer del sector agroalimentari més sostenible i competitiu. Aquests nous aliats són l’Ajuntament de Vic i Creacció, a més d’agents privats com el Consell Empresarial d’Osona. I el resultat d’aquest treball és Osona Biocircular, un projecte que fa mesos que es cuina a foc lent però que no és fins ara, quan s’ha nomenat coordinadora Mariona Pratdesaba, enginyera agrícola procedent del clúster Innovac, que podrà començar a abordar els seus objectius. “Fins ara s’ha fet feina engegant molts projectes per captar fons europeus”, explica Ricard Carreras, del Centre BETA i excoordinador de la Taula de purins, i un d’aquests primers fruits d’Osona Biocircular va ser la creació del Congrés BIT, ara fa quatre anys, entre Vic i Lleida. “La seva estratègia va molt alineada amb Osona Biocircular”, deia Bet Piella, presidenta de Creacció, durant la presentació del Mercat del Ram. “Una empresa perquè sigui competitiva ha de tenir en compte el component social, la sostenibilitat ambiental i l’econòmica. Les tres potes són fonamentals per avançar. No ens podem quedar enrere. Hem de posar també de la nostra part, des d’Osona, en la millora del planeta”, sentencia Pratdesaba. Això, en l’àmbit de la gestió de les dejeccions ramaderes, passa per “plantes de gestió centralitzades”, segons Carreras, que afegeix que “més que de biogàs, hem de començar a parlar del concepte de biorefineria. Han de permetre obtenir biogàs i biometà, a més de fertilitzants de qualitat o bioestimulants. Fins i tot, es pot plantejar recuperar el CO2 resultant del procés de passar de biogàs a biometà i donar-li aplicacions a la mateixa indústria”. I en això un altre aliat estratègic ha de ser el Departament d’Agricultura, que veu les plantes de biogàs com una sortida als excedents de purins. Però també hi ha barreres: la normativa de distàncies, on ha d’intervenir l’administració, i la contestació social, a la qual cal respondre amb divulgació i coneixement. Osona Biocircular té, de fet, una mirada més àmplia de tot el sector. La gestió de les dejeccions és només un dels objectius que aborda, però n’hi ha més. “Participem de forma activa al Congrés BIT, s’ha fet una feina des de Creacció d’assessorament als petits agroproductors per dotar-los d’eines i assegurar la seva competitivitat”, explica Carreras, que destaca altres iniciatives com Fet a Osona, Aliments Excel·lents o Mengem d’aquí, per dotar els menjadors escolars d’aliments de productors locals, que formen part també d’aquest paraigua. “Fins ara el sector hi ha jugat un rol passiu. Li estem explicant el projecte i l’objectiu és que aquesta iniciativa compti amb finançament públic i privat per anar duent a terme els projectes”, explica Pratdesaba.

Osona Biocircular, cap a un sector alimentari més competitiu i sostenible

Comencen la recuperació de la riera Major sense saber què la va contaminar

Comencen la recuperació de la riera Major de Viladrau alliberant 15.000 alevins de truita

Instal·len noves caixes niu, ara a Manlleu, per ampliar la població de gaig blau a Osona

Tavertet podria sortir de la zona vulnerable per nitrats

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

"És el premi més gros que hem donat mai"

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic