Osona Biocircular, cap a un sector alimentari més competitiu i sostenible

El desembre de 2022 el Grup de Defensa del Ter convocava una roda de premsa per anunciar que sortia de la Taula per a la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona, aquell òrgan conegut com la Taula de purins, nascut l’any 2016, i que reunia en un mateix fòrum el sector agroalimentari, administracions i entitats ecologistes. L’anunci del GDT semblava un daltabaix perquè la pota ecologista perdia representació, però vist ara amb perspectiva es pot entendre com l’evidència que el fòrum no tenia més recorregut. Aquella mateixa setmana, l’aleshores president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, anunciava també canvis a la Taula de purins. El Centre Tecnològic BETA de la UVic queia de la coordinació i Rodríguez anunciava més implicació del Consell i la Generalitat. Res més lluny de la realitat. La taula no hi és ni se l’espera, però sí que deixava una feina feta i uns reptes a abordar. El Centre BETA, un actor imprescindible en la recerca de nous sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per reduir-ne l’impacte sobre el sòl i valoritzar-les, ha buscat nous aliats per continuar treballant per fer del sector agroalimentari més sostenible i competitiu. Aquests nous aliats són l’Ajuntament de Vic i Creacció, a més d’agents privats com el Consell Empresarial d’Osona. I el resultat d’aquest treball és Osona Biocircular, un projecte que fa mesos que es cuina a foc lent però que no és fins ara, quan s’ha nomenat coordinadora Mariona Pratdesaba, enginyera agrícola procedent del clúster Innovac, que podrà començar a abordar els seus objectius. “Fins ara s’ha fet feina engegant molts projectes per captar fons europeus”, explica Ricard Carreras, del Centre BETA i excoordinador de la Taula de purins, i un d’aquests primers fruits d’Osona Biocircular va ser la creació del Congrés BIT, ara fa quatre anys, entre Vic i Lleida. “La seva estratègia va molt alineada amb Osona Biocircular”, deia Bet Piella, presidenta de Creacció, durant la presentació del Mercat del Ram. “Una empresa perquè sigui competitiva ha de tenir en compte el component social, la sostenibilitat ambiental i l’econòmica. Les tres potes són fonamentals per avançar. No ens podem quedar enrere. Hem de posar també de la nostra part, des d’Osona, en la millora del planeta”, sentencia Pratdesaba. Això, en l’àmbit de la gestió de les dejeccions ramaderes, passa per “plantes de gestió centralitzades”, segons Carreras, que afegeix que “més que de biogàs, hem de començar a parlar del concepte de biorefineria. Han de permetre obtenir biogàs i biometà, a més de fertilitzants de qualitat o bioestimulants. Fins i tot, es pot plantejar recuperar el CO2 resultant del procés de passar de biogàs a biometà i donar-li aplicacions a la mateixa indústria”. I en això un altre aliat estratègic ha de ser el Departament d’Agricultura, que veu les plantes de biogàs com una sortida als excedents de purins. Però també hi ha barreres: la normativa de distàncies, on ha d’intervenir l’administració, i la contestació social, a la qual cal respondre amb divulgació i coneixement. Osona Biocircular té, de fet, una mirada més àmplia de tot el sector. La gestió de les dejeccions és només un dels objectius que aborda, però n’hi ha més. “Participem de forma activa al Congrés BIT, s’ha fet una feina des de Creacció d’assessorament als petits agroproductors per dotar-los d’eines i assegurar la seva competitivitat”, explica Carreras, que destaca altres iniciatives com Fet a Osona, Aliments Excel·lents o Mengem d’aquí, per dotar els menjadors escolars d’aliments de productors locals, que formen part també d’aquest paraigua. “Fins ara el sector hi ha jugat un rol passiu. Li estem explicant el projecte i l’objectiu és que aquesta iniciativa compti amb finançament públic i privat per anar duent a terme els projectes”, explica Pratdesaba.

Osona Biocircular, cap a un sector alimentari més competitiu i sostenible

El Consell d’Osona aprova un pressupost de 50,1 milions reivindicant més finançament

Estudiaran les formigues de les Guilleries com a bioindicadors

Sant Boi presenta un projecte per millorar sis quilòmetres de camins rurals

Llanars retirarà les illes de sediments del riu Ter per evitar riscos al mur del carrer a cal Cal Gordo

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll