Deixar d’encapçalar un rànquing no sempre ha de ser sinònim d’una mala notícia. La mostra més clara es troba en les estadístiques de residus municipals del 2019 que ha publicat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Després de cinc anys consecutius encapçalant la llista, el Berguedà ha desbancat Osona i se situa com la comarca que millor recicla de tot Catalunya. Aquest fet, però, s’ha de matisar i posar en context: Osona no ha fet les coses malament en els darrers 365 dies. De fet, el percentatge de recollida selectiva –fracció que agrupa tots aquells materials que es poden reciclar– ha augmentat. Del 61% del 2018 s’ha passat al 65%, un percentatge que supera de tros la mitjana catalana –és del 44%– i que també situa el territori osonenc entre les comarques que ja compleixen els objectius europeus d’assolir el 50% en l’índex de reciclatge aquest 2020 i el 65% el 2035.
Així doncs, com és que ja no s’encapçala el rànquing de comarques que millor reciclen de Catalunya? Doncs perquè el creixement del Berguedà en matèria de recollida selectiva ha sigut espectacular, passant del 43,56% el 2018 al 68,82% el 2019. La clau d’aquesta evolució ha sigut l’aposta en ferm pel sistema de porta a porta, “una tipologia de recollida en què la Mancomunitat La Plana va ser pionera fa vint anys i va permetre a Osona fer un salt endavant en reciclatge”, analitza el conseller comarcal del cicle de residus, Albert Castells. Al Berguedà s’aplica a 12 dels 31 municipis de la comarca, i especialment rellevant és la presència de la capital, Berga, que acull un 40% de la població de tota la comarca. El 2019 va ser el primer any sencer en què el porta a porta es va aplicar a la ciutat més gran del Berguedà.
“Queda clar que el porta a porta és un model d’èxit garantit”, remarca Castells, i apunta que el proper pas endavant en matèria de reciclatge a Osona “crec que es podrà fer en els propers tres anys”, ja que municipis importants com Torelló o Manlleu estan analitzant com poden implantar la recollida per domicilis. A Osona, a dia d’avui 19 municipis fan el porta a porta i en set casos més la seva voluntat és acabar-lo aplicant. Un d’ells és Sant Quirze de Besora, que de moment ha aturat la transició a l’espera que s’aclareixi com queda l’empresa de recollida de deixalles del Consell Comarcal d’Osona, que finalitza la concessió del servei l’abril del 2021. A Malla, també volien plantejar el canvi de model “però fer la recollida d’orgànica tres dies a la setmana ens suposa una despesa del 10% del pressupost municipal”, explica l’alcalde, Eudald Senmartí. És per això que de cara a la tardor convocaran els veïns a una reunió per explicar i proposar l’alternativa del compostatge: “A les masies és fàcil encabir aquesta instal·lació, i s’hi pot donar sortida als conreus i horts”, apunta l’alcalde. Si un gruix important dels veïns del municipi ho apliqués, “podríem assumir econòmicament la recollida porta a porta del multiproducte”, tot i que apunta que mai abans del 2021.
A Osona, Tavèrnoles repeteix com el municipi que millor recicla, i a través de les àrees d’aportació del municipi i la bona feina de la població supera el 90% de reciclatge. Per darrere hi trobem tot de poblacions que apliquen el porta a porta, i entre elles destaca l’Esquirol, ja que en un any ha passat d’ocupar el trentè lloc de la llista –amb un 57%– al novè, amb un 79% de material reciclat. “És el resultat d’aplicar durant un any sencer el porta a porta”, explica l’alcalde, Àlex Montanyà, que reconeix que la despesa del servei “ha crescut i a l’inici es va haver de fer molta pedagogia”, però creu que “a la llarga, tots en sortirem beneficiats”. Roda de Ter també millora de manera destacable la posició en la llista, amb més reciclatge i menys material que acaba a l’abocador.
Al Ripollès la millora en el reciclatge és destacat, i se supera la mitjana catalana. Tot i això, en gestió de residus encara hi ha molt marge de millora ja que només dues poblacions compleixen amb l’objectiu del 60% de material reciclat. Si posem el focus en els models de recollida de deixalles de la comarca, només Sant Joan de les Abadesses va apostar pel porta a porta, i en els últims anys ha mantingut amb molt marge respecte al segon la primera posició en la recuperació de productes. Els ajuntaments centren els esforços en campanyes de sensibilització cap a la població però no sembla que s’hagi de produir un canvi de model generalitzat.
