Els Mossos d’Esquadra han desmantellat el principal entramat que introduïa haixix a Catalunya per via marítima. En una operació que ha durat nou mesos i que ha comptat amb la col·laboració del Servei de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària, els agents han detingut 40 persones, 37 homes i 3 dones.
El passat 11 de juny es va portar a terme l’explotació del cas, on els Mossos van desplegar un ampli dispositiu amb més de 200 efectius policials, que van efectuar 14 entrades i escorcolls a diferents localitats de Catalunya, com Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló, Roses, Puiggròs i Tàrrega, i també estatals, a Màlaga i Saragossa.
L’operatiu es va saldar amb 40 detinguts i 80 kg d’haixix intervinguts. Aquests detinguts van passar a disposició judicial el 13 de juny i el jutge va ordenar l’ingrés a presó per a 22 d’ells.
En aquest mateix període, els agents han detectat 19 desembarcaments i han intervingut més de 18 tones i mitja d’haixix. L’entramat estava format per dues organitzacions, una de les quals assentada a Màlaga, que s’hauria coordinat amb un grup arrelat a Catalunya per a dur a terme amb èxit els desembarcaments. Els Mossos han advertit de l’auge d’operacions d’aquest tipus a Catalunya, que atribueixen a la pressió policial al sud de l’Estat.
A presó una vintena dels detinguts a la macrooperació contra el tràfic d’haixix a Manlleu
L’operatiu va començar el 17 de setembre de 2023 a Begur (Baix Empordà), quan els agents van localitzar una furgoneta encallada a la sorra que contenia gairebé tres tones d’haixix, valorades al mercat il·lícit en 5,3 milions d’euros.
Els autors havien abandonat la droga per evitar la detenció, però el cos va poder identificar diferents persones que presumptament haurien participat en el desembarcament. En aquest moment, els Mossos van conformar un equip conjunt d’investigació amb el Servei de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària de Girona.
A través d’aquest treball, segons ha explicat el subinspector Carles Martínez, cap d’investigació criminal dels Mossos a Girona, els agents van detectar que el desembarcament de Begur no era el primer del grup, sinó que les organitzacions havien actuat els dies 13,14 i 15 del mateix mes. A partir d’aquí, els Mossos van constatar l’existència un grup de persones dedicades a donar seguretat a la trama, i van detenir dues persones, a qui se’ls va trobar armes de guerra.
Quatre mesos més tard, els Mossos van intervenir un desembarcament a Cadaqués (Alt Empordà), que es va saldar amb la intercepció de 100 fardells d’haixix. Tanmateix, Martínez ha apuntat que uns dies abans d’aquesta operació ja van notar la presència de l’organització criminal de Màlaga al territori, que van començar a monitorar.
Posteriorment al desembarcament a Cadaqués, els agents van intervenir en tres municipis més, el 9 de febrer a Moià, el 19 de maig a Maçanet de la Selva i el 7 de juny a Arenys de Mar. En tots ells van interceptar haixix i cabdells de marihuana.
Organització assentada a Màlaga que actuava a Catalunya
El grup assentat a Màlaga estava format per 8 persones, de les quals 5 van ser detingudes a la ciutat andalusa, dues a Saragossa i una darrera ubicada a Melilla que va resultar investigada. L’organització es desplaçava a Catalunya per encarregar-se de la recepció de la droga a les cales catalanes i de la seva distribució al mercat il·lícit europeu i va comptar amb l’ajut i la infraestructura del grup assentat a Manlleu, que estava conformat per més de 24 persones.
Des de Manlleu, els investigats cercaven i controlaven els punts de la costa on dur a terme els desembarcaments i avisaven la vessant andalusa dels punts exactes on s’havia de desembarcar la droga. També preparaven la logística necessària per assegurar l’èxit dels enviaments, canviaven de lloc la droga per evitar l’acció policial, llogaven vehicles per al seu transport i ajudaven el grup de Màlaga en part de la distribució. Tot i aquesta col·laboració, els dos grups tenien els seus propis centres d’emmagatzement i distribució de la droga,
Desembarcaments a l’alça a Catalunya
Aquest operatiu, segons el cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal, l’inspector Antoni Salleras, demostra que el transport i la introducció de grans quantitats d’haixix “torna a Catalunya” després de l’auge d’entrades de droga de principis del 2000. “Aquest escenari es torna a produir i despunta més, l’activitat d’aquestes dues organitzacions no l’havíem vist mai”, ha constatat.
De fet, Salleras ha remarcat que el 2021 van comissar 5 tones d’haixix ; el 2022, 7’5 tones; el 2023, 17,5; i només amb aquesta sola actuació se n’han decomissat 18,5 tones. “És una tendència a l’alça, també en desembarcaments”, ha insistit. Ara bé, el cap ha afegit que el que més els preocupa és “la violència associada” a aquest tipus d’accions, ja que també ha incrementat el nombre d’incidents amb armes de foc.
Més actuacions de grups assentats fora de Catalunya
D’altra banda, Salleras ha apuntat que Catalunya “s’ha convertit en una zona molt atractiva” per introduir haixix. Una tendència que, segons ha subratllat, atribueixen a la pressió que exerceix l’Estat al sud d’Espanya, que “motiva que les organitzacions busquin altres llocs per desembarcar”.
“L’assentament d’aquestes organitzacions ens preocupa molt i ens abocarà a haver de destinar més recursos per a fer front a aquesta realitat”, ha insitit el cap.
El 70% d’haixix que s’intervé a Catalunya entra per mar
Així, els Mossos han advertit que un 70% de l’haixix que s’intervé a Catalunya entra per vies marítimes. Durant el 2023, es van registrar un total de 13 desembarcaments a les costes catalanes, quatre més que l’any anterior. Una xifra que ha augmentat també aquest any, ja que només amb el darrer grup investigat el cos ha intervingut en almenys 19 desembarcaments al litoral català.
Aquest increment, segons els Mossos, respon a la implantació d’infraestructures com drassanes i naus de pupil·latge de narcollanxes, que els grups criminals utilitzen per a portar a terme les entrades de droga.
La policia catalana destaca que hi ha tres rutes principals pel transport d’haixix. La més curta, de només 15 kilòmetres, que comença al Nord d’Àfrica i desembarca a Andalusia; la que surt del Nord d’Àfrica i té com a destí final diferents punts del Mediterrani, com la costa de França; i la Ruta del Sahel, que ha començat a ser més habitual per la pressió exercida al sud de l’Estat pel govern espanyol.
En aquest cas, la droga s’embarca al Nord d’Àfrica i té com a destí final països com Sierra Leone, Guinea Bissau o Senegal. Des d’allà s’inicia el transport terrestre fins a Líbia, on es torna a embarcar fins a arribar a Europa, via Grècia o Albània.
En tot cas, els Mossos remarquen que el negoci il·lícit de l’haixix va comportar la detenció de 1.339 persones el 2023, la qual cosa suposa un augment del 24% respecte a l’any anterior. I només durant els sis primers mesos de 2024 ja s’han detingut 468 persones, un 8% més que les del mateix període l’any anterior. Respecte a les xarxes desmantellades, el 2023 es van detectar 22 grups introductors d’haixix a Catalunya, 12 més que el 2022. El destí principal de la droga, segons subratlla el cos, és el mercat internacional, tot i que també hi ha constància de drogues destinades al consum nacional.
{{ comment.text }}