De ser una droga considerada elitista i reservada a un perfil molt concret de persones amb un alt poder adquisitiu a popularitzar-se cada vegada més en tots els estrats de la societat. Així ha evolucionat el consum de cocaïna en els últims anys. I així ho demostren les xifres que anualment recull Osona Salut Mental, on el centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de Vic juga un paper decisiu en el suport i acompanyament als pacients que volen posar fi a la seva addicció. En concret, s’ha passat dels 54 casos que el 2015 demanaven una primera visita per problemes vinculats a la cocaïna als 108 que es van registrar el 2019. A banda de les xifres absolutes que mostren que els pacients tractats per trastorns relacionats amb la cocaïna s’han doblat en cinc anys, hi ha una altra dada que és igual de preocupant: tot i que l’alcoholisme encara continua sent la droga que genera més sol·licituds de tractament a Catalunya i Osona, el percentatge de primeres visites per addicció a la cocaïna ha anat creixent fins a igualar-se amb l’alcoholisme amb un 37,5%. Aquest fet permet concloure que amb l’alcohol “tenim un nombre d’addictes estables però amb lleugera tendència a la baixa”, però en canvi en l’afectació per cocaïna “la corba és creixent”, avisa Jordi Verdaguer, psicòleg clínic d’Osona Salut Mental. En aquest sentit, també remarca que l’alcohol i la cocaïna “són dues substàncies que es potencien entre elles”, en el sentit que és habitual la combinació i abús de les dues drogues alhora “i que en molts casos el consum d’una desperta el desig de prendre l’altra”. Al Ripollès, segons l’informe sobre drogodependències de Catalunya, el 2019 hi va haver 9 persones que van iniciar tractament per addicció a la cocaïna, una menys que el 2018. De les 36 peticions d’inici de tractament que es van demanar al Ripollès l’any passat, la meitat (18) van ser per alcoholisme.
Segons Verdaguer, l’explicació de la major incidència de la cocaïna en la societat ve donada perquè en determinats entorns i ambients “no diré que s’ha normalitzat però és molt més freqüent”. Això provoca que moltes persones, en el moment que els apareix l’oportunitat en la seva vida d’experimentar amb drogues, “els sigui relativament fàcil accedir a la cocaïna”. Aquesta primera vegada juga un paper decisiu, segons Verdaguer, ja que si es produeix una primera experiència positiva es pot passar al consum esporàdic, i a mesura d’anar consumint “és molt possible que acabi tenint problemes d’abús i dependència”.
En aquest sentit, Verdaguer alerta que caldria “un major nivell de consciència dels riscos que suposa la cocaïna”, entre els quals s’inclouen trastorns psicològics, malalties com l’hepatitis i un reguitzell d’afectacions en l’àmbit social i de l’entorn de l’addicte. Precisament, una de les característiques del consumidor de cocaïna és que la mateixa substància “dificulta que un mateix tingui consciència dels danys que li provoca”. L’espiral de l’addicció provoca que entre que s’inicia el consum fins que s’accepten totes les conseqüències negatives que li està comportant pugui passar força temps. Per aquest motiu, Verdaguer remarca que “prendre la decisió de demanar ajuda al més aviat possible és clau ”.
Des d’Osona Salut Mental així com també des d’Osonament s’ofereixen recursos per tractar diverses addiccions, entre elles la cocaïna. Verdaguer remarca que la dependència a una substància “és una malaltia”, però si la persona afectada assoleix “determinada consciència del problema, té voluntat i demana ajuda professional”, acaba deixant enrere el món de les drogues.
L’engany del ‘jo controlo’
Any nou. Carnaval. El dissabte a la nit. El cap de setmana. El dilluns per anar a treballar. Cada dia i, finalment, a totes hores. Aquesta és l’evolució del consum que va portar en Pep –nom fictici per preservar l’anonimat del testimoni– a perdre’s en l’espiral de l’addicció a la cocaïna. “Jo també deia la frase del ‘jo controlo’, i aquest és el primer dels enganys. No és veritat. Ningú controla”, recorda.
El seu primer contacte amb la cocaïna es va produir “per curiositat” en un entorn d’oci i diversió, i en aquesta primera experiència la sensació va ser positiva: “Veus que amb això el teu cos aguanta més i tolera millor l’alcohol”. La droga, però, va anar fent forat en la rutina d’en Pep, “fins al punt que en consumia cada dia per anar a treballar”. Tot i tenir una situació laboral i personal estable, l’obtenció i consum de cocaïna va passar a ser la seva absoluta prioritat “arribant a gastar uns 3.000 euros al mes”. En aquest punt “t’aïlles”, a la feina “s’adonen que passa alguna cosa” i en la relació de parella “et converteixes en un mentider compulsiu”, i tot per un únic objectiu: “comprar la següent dosi”. El consum diari i els problemes personals que se’n derivaven van fer encendre les alarmes d’en Pep, “però t’autoenganyes dient que demà ho deixo, i aquest demà no arriba mai”. En aquest sentit, remarca que entre que t’adones que tens un problema fins que hi poses solució “pot passar molt temps”.
“La cocaïna em va prendre la feina, molts diners i uns anys molt bonics de la meva vida. Mica en mica he anat recuperant l’estima en mi mateix i, amb el temps, també espero recuperar la confiança de totes les persones que m’apreciaven”
En el pas endavant a demanar ajuda “la família i els amics són molt importants i fer-ho acompanyat és més fàcil, però la clau és un mateix”. Recursos com el centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) d’Osona Salut Mental “hi són i t’ajuden molt, però sobretot cal una forta força de voluntat per superar-ho”. La cocaïna va prendre a en Pep coses com “la feina, molts diners o uns anys molt bonics de la meva vida”. L’acompanyament mèdic i professional, canviar els hàbits i sobretot “fer treball d’un mateix” li va permetre superar l’addicció. Ara, la prioritat és recuperar “l’estima en mi mateix i, amb el temps, la confiança perduda de totes les persones que m’apreciaven”. Des de la seva experiència i amb unes xifres de consum de cocaïna en creixement alerta que hi ha molta gent que és addicta i no ho sap: “No saber anar a una festa sense la paperina de cocaïna vol dir estar enganxat”.
