Osona i el Ripollès arribarien l’any 2033 als 176.391 i als 25.548 habitants, respectivament. Aquestes són les xifres que es desprenen de les projeccions de població municipals que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), basant-se en els habitants del 2018. Tenen com a objectiu proporcionar informació, a curt i mitjà termini, sobre quines podrien ser les xifres futures de població als municipis de Catalunya i la seva distribució per sexe i edat. D’aquesta manera, Osona seria la novena comarca que més creixeria de tot Catalunya, mentre que el Ripollès ocuparia la 31a posició.
Si ens centrem en les xifres de l’àmbit municipal, a Osona, en nombres relatius, Sobremunt és el poble que més creixeria. L’any 2033 arribaria als 94 habitants, que suposaria una variació del 20,51% respecte al 2021, en què se’n van registrar 78. En nombres absoluts, però, Vic és la ciutat que lideraria el podi i arribaria als 54.820 habitants el 2033, 7.501 més que els que es van registrar l’1 de gener de 2021. Però no només estaria al capdavant en l’àmbit comarcal. De les 25 ciutats més poblades de Catalunya, segons l’Idescat, Vic seria la que més creixeria en nombres relatius. Al darrere hi hauria Castelldefels i Terrassa, amb una variació del 12,91% i 11,89%, respectivament. El municipi d’Osona que perdria més població en nombres relatius seria Alpens. Passaria dels 269 l’any 2021 als 209 el 2033, una variació de -22,30%. En nombres absoluts parlaríem de les Masies de Voltregà, que perdria 253 habitants respecte dels 3.178 que tenia el 2021.
Al Ripollès, Campelles és el municipi que registra un creixement més elevant en nombres relatius. El 2033 arribaria als 186 habitants, amb una variació del 24,83% respecte al 2021. Si ens centrem en nombres absoluts, la capital del Ripollès també és la que més creixeria. Ripoll arribaria el 2033 als 11.039 habitants, amb una variació del 2,97%. Per contra, Vallfogona de Ter seria el municipi que patiria un major decreixement, amb una variació del -10,80%. En absoluts seria Campdevànol, que arribaria al 2033 amb 202 habitants menys (al padró de l’1 de gener de 2021 n’hi havia 3.225). Tal com apunta el sociòleg Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la Universitat de Vic (UVic-UCC), en aquesta mena de projeccions de població no es té en compte la imprevisibilitat. Això es fa palès amb la pandèmia de la covid-19, que, per exemple, va provocar que la tendència de la població en el món rural anés a l’alça. “Hi ha variables com la pandèmia i el canvi climàtic que determinen la tendència. Qui et diu que el 2024 a Barcelona no apareguin 40 nits tropicals de cop i volta i que la gent es comenci a preguntar si vivim en el món correcte?”, afegeix.
“Hi ha variables com la pandèmia i el canvi climàtic que determinen la tendència”
No obstant això, les xifres sí que haurien de permetre a les administracions públiques com els ajuntaments i els consells comarcals orientar les polítiques que estan relacionades amb l’educació, el transport i la sanitat, entre d’altres. Segons Collet, que la previsió per alguns municipis sigui negativa i, per tant, perdin població ve determinat per un seguit de qüestions que desemboquen a la manca de serveis: “Si no n’hi ha, la gent marxa.” Però també podríem parlar de l’atenció sanitària en referència als centres d’atenció primària (CAP), l’eliminació dels caixers automàtics o bé la manca d’una sòlida xarxa de transport intercomarcal. “Tot això impossibilita el dia a dia de la gent. Per treballar el despoblament calen aproximacions holístiques. És qüestió de vuit temes bàsics. Si en falla un, ho complica tot”, apunta Collet. Com més habitants hi hagi, més s’hauran de blindar els serveis públics. Però no només això, sinó que el nombre de representants públics també pot anar en augment. L’Ajuntament de Vic compta amb 21 regidors, que venen determinats pels 47.319 habitants.
Les Masies de Voltregà i Campdevànol són els que perdrien més habitants
Segons la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral, si el 2033 arribés als 54.820 habitants, tal com s’apunta a les projeccions de l’Idescat, el consistori el podrien arribar a formar més de 25 regidors.
