La comarca d’Osona és la segona de Catalunya amb més centres de culte. Segons el mapa comarcal de llocs de culte que ha publicat el Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat, n’hi consten 567 i està just per sota del Barcelonès, on n’hi ha 1.166, d’un total de 7.958 a tot el territori català. La xifra a Osona inclou sis tradicions religioses diferents, encara que la majoritària és la catòlica amb 531 centres, que compten amb una petita disminució respecte del 2010, quan es va publicar el darrer estudi –llavors n’eren 537–. Com a la resta de Catalunya es detecta un lleuger augment de les esglésies evangèliques i n’hi ha dues més. També hi consta per primer cop una església ortodoxa.
Agustí Iglésias, tècnic del departament d’Afers Religiosos, explica que hi ha una “concentració important de centres de culte de minories a Vic”, mentre que “els catòlics estan més dispersos”. Comenta que els 36 que no són catòlics “hi ha dos pols”, vint se situen a Vic i la resta sobretot a Manlleu i algun en altres municipis com Balenyà, Espinelves, Tona o Torelló.
Pel que fa al Ripollès, l’estudi hi contempla 165 centres de culte i és la vintena comarca catalana. En aquest cas, 159 són catòlics i la resta de religions minoritàries que es concentren a la capital, tret d’un centre que és a Camprodon.
Pel que fa als centres catòlics, el vicari general del bisbat de Vic, David Compte, explica que les dades “exclouen els centres privats” i que s’hi contemplen els espais en què hi ha activitat, encara que “a vegades és puntual” com a llocs on es fa “un aplec l’any”. Explica que són llocs “d’ús públic i hi pot accedir tothom, des de la comunitat que s’hi troba” fins a “gent per gaudir en l’aspecte artístic. Compte assegura que “hi ha una tasca important per mantenir-los” i que en molts casos hi té un paper important “la col·laboració de la gent” a banda que econòmicament “cal fer molts esforços per tirar endavant el manteniment i no es pot fer tot el que s’hauria de fer”.
A banda del manteniment, s’ha de tenir en compte la normativa que preveu la Llei de Culte que es va aprovar el 2009 que regula la seguretat i higiene dels espais. Preveu aspectes com la seguretat, la propagació d’incendis o l’accessibilitat, un aspecte que alguns col·lectius com els musulmans han pogut adaptar. Des de l’Església catòlica, però, segons Compte, es va fer una demanda perquè “fins a partir d’una determinada data” es pogués fer una excepció per evitar afectar l’estructura d’edificis històrics, la majoria dels qual són centenaris.
