El creixement demogràfic i l’atomització de les famílies, en part pel canvi en l’estructura d’edats de la població, provocarà que en els propers anys augmenti la xifra de llars a Catalunya i, en conseqüència, aquestes siguin més petites en nombre de persones. Un estudi dut a terme per l’Institut d’Estadística de Catalunya preveu que el 2048 hi hagi un total de 3,72 milions de llars en el conjunt del país, unes 694.000 més que el 2018, any en què se n’han extret les dades per fer la projecció.
A mig camí d’aquest horitzó, és a dir, sobre un escenari del 2033, l’estudi fila més prim en els seus càlculs i arriba a conclusions més concretes. Entre elles, que hi hauria un seguit de comarques on es concentrarien els increments relatius més elevats. Són les comarques metropolitanes a excepció del Barcelonès (el Baix Llobregat, el Maresme i els dos Vallès), l’Alt i el Baix Penedès, el Gironès i el Pla de l’Estany i també Osona i el Moianès. En total, 10 comarques on es preveuen augments superiors al 15% del nombre de llars com a conseqüència del seu dinamisme demogràfic. Són territoris on hi ha més moviment de població i on es preveuen uns majors increments d’habitants, que van del 9% (seria el cas del Moianès en una projecció a 15 anys) al 14%. Osona es quedaria amb un increment de població de l’11%.
Les comarques del Pirineu estan entre les que registraran pèrdues o menors creixements de llars. Tot i això, el Ripollès s’ubica en el grup d’11 comarques amb increments del 5% al 10%, n’hi ha set que registren un creixement inferior i fins i tot a la Terra Alta es planteja una caiguda del 5,2%. En el cas del Ripollès, el nombre de llars pujaria fins a un 9% el 2033, lluny del 20% del Moianès o del 22% d’Osona, però en qualsevol dels escenaris previstos consolida la xifra dels 25.000 habitants, que sempre es marca com a referència a la comarca.
Això sí, les 2,13 persones de mitjana que viuran a cada llar ripollesa el 2033 la converteixen en una de les comarques amb un percentatge més petit, un fenomen que es dona a tot el Pirineu, ja que empata amb la Cerdanya, i queda per sobre del 2,04 del Pallars Sobirà, el 2,10 del Pallars Jussà i l’Alt Urgell i el 2,11 de l’Aran. A Osona es preveu que la mitjana de persones a cada llar sigui de 2,34 i del 2,30 al Moianès, amb caigudes, com passa al Ripollès, d’un parell de dècimes sobre la xifra actual, però més en consonància amb la mitjana catalana.
Pel que fa al nombre de persones per llar, es preveu que continuïn augmentant les que actualment són més nombroses, les de dos components, que passaran del 30% al 34% a Osona, del 34% al 36% al Ripollès i del 30% al 35% al Moianès. També creixeran les unipersonals, que seran un terç de les del Ripollès, el 28% de les d’Osona i un punt més al Moianès, a causa sobretot de la major presència d’octogenaris que viuen sols, el 78% dels quals seran dones. La xifra de tres persones convivint sota un mateix sostre creixerà el 7% a Osona, just la meitat al Moianès i caurà un 6% al Ripollès. On més baixaran les llars de quatre persones és al Moianès
(-20%, gairebé al triple que a Osona) i les formades per cinc persones o més decau al 21% al Ripollès, on només representarà el 3% del total.
