A 20 quilòmetres sobre la superfície de la Terra, les partícules que formen la denominada capa d’ozó protegeixen dels raigs ultraviolats que emet el sol.
Però quan la concentració d’ozó supera el seu llindar habitual a la troposfera, a només 10 quilòmetres de la superfície terrestre, les partícules actuen com a contaminant secundari.
L’ozó troposfèric es forma a partir de reaccions que provoca la llum solar entre contaminants primaris, normalment òxids de nitrogen.
El fenomen requereix una radiació solar intensa, motiu pel qual és més habitual que la presència d’ozó a la troposfera tingui lloc a partir de la primavera i al llarg de l’estiu.
L’emissió de gasos provinents del combustible dels vehicles i de l’activitat industrial és la causa principal de l’increment dels nivells contaminants d’ozó.
Generades en major grau a l’àrea metropolitana, aquestes emissions són les responsables que la Plana de Vic, per la seva situació geogràfica, sigui la zona més propensa a superar els llindars adequats d’ozó troposfèric.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat vetlla entre els mesos de maig i setembre perquè els llindars d’ozó no superin els permesos.
A partir de 120 µg/m³ (micrograms per metre cúbic) es considera que el nivell és superior a l’adequat per a la salut dels ciutadans. Les diverses estacions de vigilància tenen l’obligació d’informar els consells comarcals i altres òrgans competents en cas que el nivell sigui superior als 180 µg/m³.
Si se superessin els 240 µg/m³ s’hauria d’alertar la totalitat dels ciutadans.
En els últims anys la comarca d’Osona, a partir de les dades extretes de les estacions de vigilància de Vic, Manlleu i Tona, s’ha mantingut com a zona que més vegades ha superat el nivell d’informació.
Aquest any 2013, per exemple, Osona ja ha igualat el total d’ocasions en què es va superar el llindar dels 180 µg/m³ l’any passat.
Unes dades alarmants que representen més de la meitat del total de Catalunya.
Salvador Milà, diputat d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa al Parlament de Catalunya (ICV-EUiA), va traslladar la problemàtica a la mesa el 23 de juliol passat.
Es considera que el límit de vegades que es pot superar el llindar adequat per a la salut, de 120 µg/m³, és de 25 en tot un any.
La comarca d’Osona, a falta de les dades dels mesos d’agost i setembre ja en porta 102, xifra molt superior a l’objectiu de 0 que la Generalitat es va marcar pel 2020.
