Osona té 167.310 habitants. És la comarca de la demarcació de Barcelona amb més conreus de secà. En té 40.994. Tot i així en necessitaria més, fins a 53.168, per proveir la seva població amb aliments com cereals i llegums. En aquest aspecte el seu índex d’autosuficiència és del 77%. Ara bé, no pot per si sola alimentar la seva població en hortalisses i fruita dolça, que és la superfície de conreus en regadiu, ja que li caldria disposar de 2.842 hectàrees i en té 622. Sumant els dos tipus de cultius, el grau d’autosuficiència d’Osona seria del 74,37%, el que li permetria alimentar 121.755 persones. Amb l’Anoia, l’Alt Penedès i el Bages, se situen entre les que poden abastir més del 50% de la seva població.
El Moianès té 13.926 habitants, però amb els conreus que té en podria alimentar fins a 27.093. Té un 194,55% d’autosuficiència, ara bé és gràcies al cultiu de secà ja que amb conreus d’hortalisses i fruita dolça és la que té menys hectàrees de la demarcació (80), després del Barcelonès (39). El Moianès se situa, juntament amb el Berguedà, com les úniques del total de 12 de la demarcació amb una autosuficiència per sobre del 100%. El Berguedà, tot i que amb menys hectàrees en secà que Osona (34.768), aconsegueix una autosuficiència en aquest tipus de cultiu del 268%, perquè té una població quatre vegades inferior. En total, sumant-hi el regadiu, la seva autosuficiència és del 255%. Un dels seus pobles, Sant Jaume de Frontanyà, és amb una autosuficiència de 6.749,3% el que més en té de tota la demarcació.
Pel que fa a la resta de comarques, el Barcelonès només és autosuficient en un 0,01% i també tenen un percentatge molt baix, per sota del 10%, el Vallès Occidental (2,18%), el Baix Llobregat (2,24%), el Maresme (3,18%), el Garraf (4,51%) i el Vallès Oriental (8,7%). De fet el Barcelonès només disposa de 55 hectàrees de secà i 39 de regadiu; el Vallès Occidental en té 6.011 de secà i 977 de regadiu, i el Baix Llobregat, 2.918 de secà i 3.474 de regadiu. Aquesta comarca és la que té més superfície de conreus en regadiu de la demarcació. Tot i així, per la població que té n’hi caldrien 14.489 més i per tant el seu grau d’autosuficiència en regadiu es queda en un 24%. Amb percentatge, en regadiu, li passen al davant el Vallès Oriental –amb 3.242 hectàrees i un 45% d’autosuficiència– i el Maresme –amb 3.074 hectàrees i un 39% d’autosuficiència–. Això es deu a la diferència de població entre unes i altres.
Així s’explica en l’estudi que ha fet BCN Smart Rural, organisme dependent de la Diputació de Barcelona, que enllaça d’alguna manera amb les dades sobre la quantitat de camps de cultius perduts en aquesta àrea en els darrers 60 anys (vegeu EL 9 NOU de l’1 d’abril passat). Des de l’entitat expliquen que cada vegada hi ha més preocupació per saber si hi ha prou aliments per a la població procurant que aquests siguin de proximitat com promociona la Unió Europea. Hi ha països, expliquen, com Suïssa, que “ha establert una dotació de sòl per habitant. És a dir, ha fet una reserva de sòl agrícola que garanteix la producció d’aliments a escala nacional”.
El resultat final de l’estudi destaca que hi ha 121 municipis a la demarcació amb prou terres de conreu per abastir els seus veïns. Sumen 113.660 habitants però podrien alimentar una població quatre vegades superior. En aquest grup i entre els pobles de més de 500 habitants que són autosuficients se situen els osonencs Oristà, Sant Bartomeu del Grau, Muntanyola i Sant Boi de Lluçanès i al Moianès, Castellcir.
En relació amb la resta de Catalunya, la demarcació de Barcelona, que concentra el 74% de la població catalana, és la que té menys superfície en regadiu (14.652 hectàrees) mentre que Lleida en té 163.024; Tarragona, 83.473, i Girona, 37.005. En conreus de secà, en canvi, se situa per darrere de Lleida amb 189.127 hectàrees, una superfície “que es podria incrementar en prop de 120.000 hectàrees més si es recuperessin terrenys que actualment són forestals”. Catalunya pot proveir la seva població en productes de proximitat en un 44%. L’índex d’autosuficiència de conreus en regadiu és sis vegades superior al de conreus en secà.
A cada persona li calen 3.402 metres quadrats de terra per alimentar-se
Segons les dades de consum a Catalunya cada persona necessita 174 metres quadrats en regadiu per obtenir fruites i hortalisses i 3.228 metres quadrats per produir la resta d’aliments com carn, cereals i derivats, llegums, fruits secs, llet, ous, oli o vi. L’estudi ha obtingut també les dades de població a través de l’Idescat i les dades de superfície de conreus disponible i el tipus a través del SIGPAC (Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles). Comparant-les i amb mitjanes arrodonides s’ha pogut fer una “aproximació a l’autosuficiència alimentària”.
Vint pobles de 57 no tindrien prou conreus per als seus habitants
Del total de pobles analitzats d’Osona i el Moianès, 57, només 20 no són autosuficients en conreus per a la població que tenen. Són els que obtenen un percentatge menor al 100% en aquest càlcul fet per l’estudi de BCN Smart Rural. Tot i que pertanyen a Osona, a l’estudi no hi ha Vidrà, Espinelves i Viladrau, que pertanyen a la demarcació de Girona. Així, entre els 47 llistats d’Osona, els que tenen una autosuficiència menor són Sant Hipòlit de Voltregà i Roda de Ter, tots dos municipis amb gens de marge de creixement ja que queden envoltats respectivament per les Masies de Voltregà i les Masies de Roda. Al Moianès, Monistrol de Calders es queda per sota del 100% però res a veure amb les menors xifres de pobles d’Osona.
{{ comment.text }}