“En l’àmbit de la natalitat, les alarmes fa dècades que estan enceses”. Aquesta és la sentència del demògraf de Sant Vicenç de Torelló Sergi Trias Llimós després d’analitzar l’estadística de naixements del 2020, que mostra una clara tendència negativa acumulada en el temps. Fent retrospectiva s’observa que el 2020 la natalitat a Osona va caure un 32,8% respecte al 2009, i al Ripollès la davallada se situava en el 31,2%.
En aquesta dècada marcada per la baixada als inferns de la crisi econòmica i un inici de remuntada s’acumulen més variacions anuals negatives que positives en les dues comarques. De fet, a Osona es perden naixements en nou dels darrers deu anys. Posant la lupa en el 2020, hi ha dades demolidores: a Osona es registra la xifra més baixa de naixements dels últims vint anys. En concret es van comptabilitzar 1.290 naixements, un nombre mai vist en el que portem de segle XXI, ja que fins ara el terra pel que fa a l’arribada de nadons se situava en els 1.301 que hi va haver precisament l’any 2000. Al Ripollès, els 156 naixements del 2020 suposen la segona xifra més baixa del segle, ja que el 2016 n’hi va haver 142. Pel que fa a la variació anual, la disminució en percentatge també mereix una menció especial: a Osona la caiguda del 7,5% respecte al 2019 representa la tercera baixada més important dels últims 25 anys. Al Ripollès, es perden un 8,2% de naixements. En totes dues comarques la variació anual se situa per sobre de la mitjana catalana, que és del 5,9%. Per municipis, Vic (-10%), Manlleu (-9%) i Ripoll (-17%) també registren variacions anuals negatives. El nombre de fills de mare estrangera baixa per primer cop des del 2016. A Vic (50%) i a Manlleu (51,6%) es manté per sobre del 50%.
Els números parlen per si sols, però les explicacions dels especialistes en la matèria permeten entendre millor l’escenari en què ens trobem. Per Trias Llimós, les estadístiques de natalitat de l’any 2020 “són esperables, i van en la línia del que passa a Europa, Espanya i Catalunya”. En aquest sentit apunta a diversos factors clau per explicar-ho: d’una banda, l’estructura poblacional, amb una societat cada vegada més envellida “i on el nombre de dones en edat fèrtil és cada vegada més baix”. De l’altra, la manca d’una onada migratòria que faci arribar població estrangera “amb patrons de fertilitat diferents” i que tendeixen “a tenir més fills”. De fet, aquestes dues casuístiques expliquen el pic de naixements que es va produir el 2008, quan just abans de l’esclat de la crisi econòmica es van registrar 2.057 naixements a Osona i 232 al Ripollès: “Hi havia un gruix de població elevat entre 25 i 40 anys, i veníem d’una important onada migratòria”, recorda Trias Llimós.
En el 2020 a més s’ha detectat un impuls en la trajectòria cap avall que seguia l’estadística de la natalitat. Es tracta de l’arribada de la pandèmia provocada pel coronavirus. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, que recull les dades mes a mes, al desembre –coincidint amb l’arribada dels nadons concebuts en l’inici de la pandèmia– hi va haver una caiguda dels naixements del 20% respecte al mateix període del 2019.
Per Trias Llimós, les dades de natalitat negatives que es van acumulant al llarg dels anys presagien “un problema important a mitjà i llarg termini”, si no s’hi actua. L’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB comenta que caldria intensificar les polítiques públiques per afavorir que la gent tingui més fills. I això, tal com també recordava el passat dimecres la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, a Catalunya Ràdio, no passa per crear xecs bebè o donar petites ajudes econòmiques. Trias Llimós apunta a tres pilars fonamentals que en societats com la catalana costen d’assolir: d’una banda, “la capacitat d’emancipar-se a una edat suficientment jove”; de l’altra, que hi hagi “una independència econòmica i una estabilitat laboral”, i per últim, que l’entorn emocional –per exemple trobar la persona amb qui tenir fills– sigui el desitjat. Aquests factors “en la nostra societat es donen una mica massa tard”, i això condiciona tant la decisió de tenir el primer fill com d’ampliar posteriorment la família. En la seva intervenció a El matí de Catalunya Ràdio, Cervera va remarcar la voluntat d’aplicar “mesures estructurals durant aquest mandat” dirigides a la millora de les condicions socials, laborals i econòmiques per ajudar a fer créixer la natalitat a curt termini.
Al Moianès, la menor caiguda des de l’any 2016
El Moianès va encadenar el 2020 el quart any amb variació anual negativa pel que fa a naixements. En concret se’n van registrar 86, una xifra que representa un 3,3% menys respecte al 2019, quan en van ser 89. Tot i la caiguda, el percentatge és el més baix dels darrers quatre anys. Pel que fa als naixements per municipis, a Moià se’n van registrar 42, el que representa un 49% del total de la comarca. El 2019 hi va haver 40 naixements a la capital.
