Osona, una de les set úniques comarques que ha superat el sotrac econòmic de la covid

La menor dependència de sectors com el comerç, l’hostaleria o el turisme –els més castigats l’any 2020 per la pandèmia– i una estructura industrial potent són dues de les raons que expliquen que l’economia d’Osona sigui una de les poques de tot Catalunya que ja ha superat l’impacte de la pandèmia. Ho explica Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA. Les altres sis comarques que han superat el sotrac de la pandèmia són el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Baix Llobregat, el Baix Ebre i el Montsià. L’any de l’esclat de la pandèmia l’economia osonenca (calculada a través del valor agregat brut) es va contraure un -9,5%, la del Moianès ho va fer un -11,3 i la del Ripollès, un -12,8. Hi va haver poques comarques com Osona que l’impacte de la covid no suposés un decreixement superior al -10% (en el cas del conjunt de Catalunya va ser de -12%). La recuperació econòmica dels dos anys següents, el 2021 (6,9%) i el 2022 (3,5%), ha permès de superar lleument “els estralls de la pandèmia”. El Ripollès, amb un creixement del 12,6% aquests dos darrers exercicis, es queda a les portes de la recuperació, mentre que el Moianès, que aquest 2022 ha sigut negatiu (-2,9), encara en queda lluny. En el cas d’Osona, el sector serveis amb un creixement del 8% durant el 2022 va ser qui va tenir uns resultats més positius. Sense desmerèixer la construcció, que tot i que l’obra civil ha baixat (-5,8%) el conjunt del sector –destacant la branca de la instal·lació, la demolició i la promoció immobiliària– ha crescut un 4,9%. Això s’ha traduït amb més contractació en la construcció. El sector industrial osonenc, malgrat la crisi provocada per l’inici de la guerra a Ucraïna el mes de febrer passat i el consegüent augment dels costos energètics i de matèries primeres, ha aguantat i només es va retraure un -0,2%. Els pitjors resultats són les branques energètiques (-8,7%) i, en canvi, les manufactureres van presentar un lleuger ascens del VAB (0,3). Les indústries alimentàries (0,1%) van gairebé estabilitzar el VAB, compensant les caigudes de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, però també els productes informàtics i electrònics. El sector primari va ser el més castigat. Va ser a nivell general a tot Catalunya. Però en el cas d’Osona l’agricultura va reduir un 27,2%, mentre que la ramaderia va caure un 22,2%. Segons l’autor de l’estudi, les causes són molt clares. D’una banda, la sequera, que ha provocat caigudes de producció molt rellevants. Però també l’augment de costos de producció per la pujada del preu de l’energia, el pinso o els fertilitzants. En el cas del Ripollès, el creixement de l’economia en un 6% reflecteix el fort creixement dels serveis (11,7%), el principal sector de la comarca amb prop d’un 58% del VAB. En canvi, va caure la construcció (-0,4%), la indústria (-2%) i el sector primari tenia una caiguda més lleu que a Osona (-1,3%). Aquesta millora de l’economia ripollesa, segons l’autor de l’estudi, està relacionada amb la millora turística: les pernoctacions al Ripollès es van incrementar un 94,5%. Això les situa en un 6,5% per sobre de les de 2019. L’activitat industrial del Moianès, amb una forta davallada durant el 2022 (-5,9%), explica els resultats negatius de l’economia. Cal tenir en compte que el sector industrial aporta el 38,5% del VAB. Els serveis van tenir uns avenços modestos (0,9%), la construcció creixia prou (4%), però el primari, tal com també va passar a Osona, presentava davallades importants, d’un 18,9%. Hi ha massa dependència del sector agroalimentari? És un mantra cada cop que es parla de l’economia d’Osona. Per Josep Oliver, director de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, la fortalesa del sector agroalimentari osonenc és un element positiu. Va aguantar durant la covid i ha crescut en els anys posteriors. Es tracta d’una estructura diversificada, que va més enllà de la indústria agroalimentària. Té també un pes important del sector primari però també de serveis a aquestes empreses i professionals, que durant la pandèmia van poder resistir. Més que pensar a reduir aquest sector, Oliver és partidari “d’augmentar el seu valor afegit”. En aquest sentit, diu, “encara hi ha molt camí a fer”. Si en aquesta comarca hi ha el coneixement, l’expertesa i la mà d’obra, el que cal és transformar el sector per consolidar-lo i actualitzar-lo.

Osona, una de les set úniques comarques que ha superat el sotrac econòmic de la covid

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

L’alcalde Satanàs

Una nòmina amb premi: CaixaBank ofereix un mòbil Samsung o un televisor per domiciliar la nòmina

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents