Osona, una de les set úniques comarques que ha superat el sotrac econòmic de la covid

La menor dependència de sectors com el comerç, l’hostaleria o el turisme –els més castigats l’any 2020 per la pandèmia– i una estructura industrial potent són dues de les raons que expliquen que l’economia d’Osona sigui una de les poques de tot Catalunya que ja ha superat l’impacte de la pandèmia. Ho explica Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA. Les altres sis comarques que han superat el sotrac de la pandèmia són el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Baix Llobregat, el Baix Ebre i el Montsià. L’any de l’esclat de la pandèmia l’economia osonenca (calculada a través del valor agregat brut) es va contraure un -9,5%, la del Moianès ho va fer un -11,3 i la del Ripollès, un -12,8. Hi va haver poques comarques com Osona que l’impacte de la covid no suposés un decreixement superior al -10% (en el cas del conjunt de Catalunya va ser de -12%). La recuperació econòmica dels dos anys següents, el 2021 (6,9%) i el 2022 (3,5%), ha permès de superar lleument “els estralls de la pandèmia”. El Ripollès, amb un creixement del 12,6% aquests dos darrers exercicis, es queda a les portes de la recuperació, mentre que el Moianès, que aquest 2022 ha sigut negatiu (-2,9), encara en queda lluny. En el cas d’Osona, el sector serveis amb un creixement del 8% durant el 2022 va ser qui va tenir uns resultats més positius. Sense desmerèixer la construcció, que tot i que l’obra civil ha baixat (-5,8%) el conjunt del sector –destacant la branca de la instal·lació, la demolició i la promoció immobiliària– ha crescut un 4,9%. Això s’ha traduït amb més contractació en la construcció. El sector industrial osonenc, malgrat la crisi provocada per l’inici de la guerra a Ucraïna el mes de febrer passat i el consegüent augment dels costos energètics i de matèries primeres, ha aguantat i només es va retraure un -0,2%. Els pitjors resultats són les branques energètiques (-8,7%) i, en canvi, les manufactureres van presentar un lleuger ascens del VAB (0,3). Les indústries alimentàries (0,1%) van gairebé estabilitzar el VAB, compensant les caigudes de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, però també els productes informàtics i electrònics. El sector primari va ser el més castigat. Va ser a nivell general a tot Catalunya. Però en el cas d’Osona l’agricultura va reduir un 27,2%, mentre que la ramaderia va caure un 22,2%. Segons l’autor de l’estudi, les causes són molt clares. D’una banda, la sequera, que ha provocat caigudes de producció molt rellevants. Però també l’augment de costos de producció per la pujada del preu de l’energia, el pinso o els fertilitzants. En el cas del Ripollès, el creixement de l’economia en un 6% reflecteix el fort creixement dels serveis (11,7%), el principal sector de la comarca amb prop d’un 58% del VAB. En canvi, va caure la construcció (-0,4%), la indústria (-2%) i el sector primari tenia una caiguda més lleu que a Osona (-1,3%). Aquesta millora de l’economia ripollesa, segons l’autor de l’estudi, està relacionada amb la millora turística: les pernoctacions al Ripollès es van incrementar un 94,5%. Això les situa en un 6,5% per sobre de les de 2019. L’activitat industrial del Moianès, amb una forta davallada durant el 2022 (-5,9%), explica els resultats negatius de l’economia. Cal tenir en compte que el sector industrial aporta el 38,5% del VAB. Els serveis van tenir uns avenços modestos (0,9%), la construcció creixia prou (4%), però el primari, tal com també va passar a Osona, presentava davallades importants, d’un 18,9%. Hi ha massa dependència del sector agroalimentari? És un mantra cada cop que es parla de l’economia d’Osona. Per Josep Oliver, director de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, la fortalesa del sector agroalimentari osonenc és un element positiu. Va aguantar durant la covid i ha crescut en els anys posteriors. Es tracta d’una estructura diversificada, que va més enllà de la indústria agroalimentària. Té també un pes important del sector primari però també de serveis a aquestes empreses i professionals, que durant la pandèmia van poder resistir. Més que pensar a reduir aquest sector, Oliver és partidari “d’augmentar el seu valor afegit”. En aquest sentit, diu, “encara hi ha molt camí a fer”. Si en aquesta comarca hi ha el coneixement, l’expertesa i la mà d’obra, el que cal és transformar el sector per consolidar-lo i actualitzar-lo.

Osona, una de les set úniques comarques que ha superat el sotrac econòmic de la covid

Roben una caixa forta de 300 quilos a l’hotel de la Vall de Núria però l’abandonen estimbada en un marge d’accés difícil

Dos podis per al Gimnàstic Osona al campionat de Sant Jaume d’Enveja

“Arribo aquí, tinc ambició i ganes, soc un nervi, em moc”

El Gimnàstic Vic continua sumant podis a la Copa Catalana a la competició del Delta de l’Ebre

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau