De l’ovella a les madeixes

Carla Pérez Elena Solier va començar a treballar la llana com a hobby, reprenent el teixit fins que s’hi va enganxar. Endinsada ja en el món de la producció de la llana, es va adonar que era una matèria primera que a Catalunya no s’aprofitava, com sí que es feia a França, i va voler donar-li valor. Des del 2020, és la propietària de Xolla, una empresa artesanal que contribueix a la preservació del patrimoni llaner català. Per assolir aquest objectiu, el punt de partida s’enfocava a trobar ramats amb llana de qualitat, un requisit fonamental per al procés de producció. La pandèmia de la covid-19 va alentir els primers passos, però això no va impedir que Solier establís contacte amb ramaders de la zona, a Manlleu. De fet, des de Xolla es reivindica el producte de proximitat, però també es busca potenciar la figura del ramader. “Sense les ramaderes i els ramaders catalans no hi hauria ramats i tampoc llana de qualitat”, assegura Solier. En un panorama actual on tot és manufacturat, pretén anar en contra del consum excessiu i ràpid per fer costat al sector local. D’aquesta manera, anant a buscar la llana el mateix dia que es fa l’esquila a Osona cobreix el cost pel col·lectiu ramader i, a més a més, permet al seu equip conèixer el procés des de zero, una pràctica que els diferencia del sector i que categoritza de “molt enriquidora”. En aquest sentit, la producció també es duu a terme de la manera més natural possible. Una altra de les finalitats de Xolla és revaloritzar el procediment artesanal i, així, donar vida a la indústria tèxtil catalana, que, segons reivindica Solier, “és la que té el paper més important a l’Estat dins del sector”. Així, es treballa des de la mateixa esquila fins als rentadors i les filatures catalanes, que preserven les qualitats característiques de les ovelles autòctones del territori. Només és al final del procés que opta per donar un toc de color a la llana, encara que amb tints àcids de baix impacte. Mitjançant tot aquest procediment, ha passat de transformar quatre quilograms de llana el 2020 a tractar-ne fins a 4.000, una evolució “certament destacable”. Un cop la llana ha estat treballada i convertida en fil, Solier la ven en madeixes, en dimensions locals i internacionals, ja que, segons apunta, “no té tota la sortida que voldria aquí i a fora hi ha comerços que tenen interès en el producte”. A més, també dissenya patrons i ensenya a teixir peces de roba en un canal de YouTube per facilitar les vendes. Per ara, li agradaria poder abastar altres races d’ovelles, més enllà de la ripollesa, amb la qual treballa i que ha estat catalogada de Raça Autòctona en Perill d’Extinció. Algunes de les que esmenta són l’aranesa o la xisqueta, que tenen la mateixa titularitat que l’anterior, la valenciana o la de les zones del sud de França.

De l’ovella a les madeixes

Càterings per a empreses

El Voltregà planta cara però cau contra el Pons Lleida

En marxa la segona i maratoniana etapa del Dakar

Homenatge pòstum a l’ornitòleg David Bigas, fill de Torelló

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb