De l’ovella a les madeixes

Carla Pérez Elena Solier va començar a treballar la llana com a hobby, reprenent el teixit fins que s’hi va enganxar. Endinsada ja en el món de la producció de la llana, es va adonar que era una matèria primera que a Catalunya no s’aprofitava, com sí que es feia a França, i va voler donar-li valor. Des del 2020, és la propietària de Xolla, una empresa artesanal que contribueix a la preservació del patrimoni llaner català. Per assolir aquest objectiu, el punt de partida s’enfocava a trobar ramats amb llana de qualitat, un requisit fonamental per al procés de producció. La pandèmia de la covid-19 va alentir els primers passos, però això no va impedir que Solier establís contacte amb ramaders de la zona, a Manlleu. De fet, des de Xolla es reivindica el producte de proximitat, però també es busca potenciar la figura del ramader. “Sense les ramaderes i els ramaders catalans no hi hauria ramats i tampoc llana de qualitat”, assegura Solier. En un panorama actual on tot és manufacturat, pretén anar en contra del consum excessiu i ràpid per fer costat al sector local. D’aquesta manera, anant a buscar la llana el mateix dia que es fa l’esquila a Osona cobreix el cost pel col·lectiu ramader i, a més a més, permet al seu equip conèixer el procés des de zero, una pràctica que els diferencia del sector i que categoritza de “molt enriquidora”. En aquest sentit, la producció també es duu a terme de la manera més natural possible. Una altra de les finalitats de Xolla és revaloritzar el procediment artesanal i, així, donar vida a la indústria tèxtil catalana, que, segons reivindica Solier, “és la que té el paper més important a l’Estat dins del sector”. Així, es treballa des de la mateixa esquila fins als rentadors i les filatures catalanes, que preserven les qualitats característiques de les ovelles autòctones del territori. Només és al final del procés que opta per donar un toc de color a la llana, encara que amb tints àcids de baix impacte. Mitjançant tot aquest procediment, ha passat de transformar quatre quilograms de llana el 2020 a tractar-ne fins a 4.000, una evolució “certament destacable”. Un cop la llana ha estat treballada i convertida en fil, Solier la ven en madeixes, en dimensions locals i internacionals, ja que, segons apunta, “no té tota la sortida que voldria aquí i a fora hi ha comerços que tenen interès en el producte”. A més, també dissenya patrons i ensenya a teixir peces de roba en un canal de YouTube per facilitar les vendes. Per ara, li agradaria poder abastar altres races d’ovelles, més enllà de la ripollesa, amb la qual treballa i que ha estat catalogada de Raça Autòctona en Perill d’Extinció. Algunes de les que esmenta són l’aranesa o la xisqueta, que tenen la mateixa titularitat que l’anterior, la valenciana o la de les zones del sud de França.

De l’ovella a les madeixes

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Càterings per a empreses

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Més de la meitat dels alcaldes encara no tenen decidit si es tornen a presentar

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells

Vic tancarà l’alberg social del Remei a finals de maig