“El pacte de govern a l’Ajuntament de Tona no s’ha fet a favor del poble”

Josep Salom és el portaveu del partit Tona Avança. Amb sis regidors, són a l'oposició de l'Ajuntament de Tona, governat per Aixequem Tona, ERC i Junts. Aquesta setmana va ser entrevistat al programa Angle obert d’EL 9 TV. La setmana passada s’aprovava el pressupost de 2024, que ascendeix fins als 9,9 milions d’euros. Què hi van veure per votar-hi en contra? Per nosaltres és molt poc ambiciós: només el 2% del pressupost és per a inversions. De fet, no hi ha projectes previstos ni redactats, no hi ha idees per al futur del poble. Segons l’equip de govern és un pressupost continuista, molt semblant a l’anterior. De fet, durant aquests anys, el govern actual ha estat vivint de renda, perquè tots els grans projectes que s’han dut a terme nosaltres ja els vam deixar redactats, aprovats i finançats, com l’espai Muriel Casals, l’ampliació del Camp de les Lloses, el Bon Preu, la reforma de la plaça Major o l’ampliació del CAP i de la biblioteca. És l’únic que s’ha fet en aquests anys. També apuntaven a les alertes dels informes d’Intervenció. L’alcalde, Lluís Ges, va puntualitzar que, més enllà del formalisme administratiu, des d’Intervenció no es veu desgavellat. El pressupost està basat en ingressos inflats perquè quadrin amb les despeses i l'informe adverteix que moltes de les partides d'ingressos difícilment es duran a terme. Llavors, si no s’obtenen els ingressos previstos tampoc es podran fer les despeses. Considerem que el pressupost és inconsistent i perillós perquè està inflat i és fictici. Si jo treballo i guanyo cada mes 1.000 euros però tinc unes despeses fixes i en gasto 1.300, tinc un problema. I això és el que està passant a l'Ajuntament. Com creuen que s’haurien de reduir les despeses? S'ha de fer un pla econòmic i financer. El 2008 el vam fer quan ens vam trobar en una situació pitjor, amb la crisi immobiliària. Va ser un drama, però vam ser valents, vam fer un pla, el vam aplicar i ens en vam sortir. Si no es fa, només queda apujar impostos per augmentar ingressos, a més de reduir despesa. O has de prioritzar les més importants i reduir les que no ho són tant. Se’ns va criticar que teníem un gerent, però ara han agafat també un coordinador a mitja jornada amb una despesa de 40.000 euros anuals. A més, tenen un regidor amb dedicació a mitja jornada, quan nosaltres no en teníem cap. I podria anar seguint. Un pressupost com aquest, d'anar fent, no busca el que Tona necessita. Per exemple, les partides de manteniment, neteja i jardineria han baixat. Si ara a Tona tot està brut i deixat, com ho estarà si gastem menys diners en aquests serveis? Hi ha una licitació adjudicada per a aquests serveis per un import inferior al de l’any passat. I això ens garanteix que el poble estarà millor? Si es destinen menys diners, és molt difícil que sigui així. Un altre exemple: al pressupost es preveu ingressar per la taxa de clavegueram 120.000 euros, que és una dada real, però es preveu invertir-ne només mil a la xarxa, que està obsoleta i necessita molta inversió. Per cobrir-ho, des de la pandèmia es podien destinar diners de romanent per gastar en despesa ordinària, però ara no. Amb els números que van ensenyar al ple, el romanent no disminuïa, augmentava. Sí, però als números tu els pots fer dir el que vulguis, perquè te'ls pots mirar per aquí o per allà. La realitat és que, seguint l'informe d'Intervenció, aquest pressupost està tensionat perquè ara aquest romanent no el pots fer servir per pagar despeses com els sous, la festa major... Han estat molt crítics amb el pacte de govern. Diuen que no s’ha fet a favor dels interessos generals dels tonencs, sinó en contra de Tona Avança, sobretot del seu cap de llista, vostè. Tripartits com el de Tona no funcionen perquè tres llistes perdedores mai no poden fer un bon govern. S’han ajuntat per impedir que governi qui ha guanyat. A més, quin projecte s’aplicarà, si és que algun en té? El d’Aixequem, el d’ERC, el de Junts? El programa electoral de Junts era un calc del nostre, i molta gent de Tona Avança som militants de Junts –jo ho soc, des de fa molts més anys que la [regidora de Junts] Berta González–. Per tant, semblaria lògic que abans hi hagués una afinitat ideològica i de manera d’entendre les prioritats del poble entre Junts i nosaltres. Tot això ens porta a pensar que no és un pacte que s’hagi fet pensant en el poble. Des de Junts deien que tenien la clau del govern i realment no la tenien, perquè a la investidura ja van donar el seu vot a Aixequem. La clau ja està posada en una porta i ja no la pots tornar a fer servir, i ara encara menys, perquè forma part del tripartit. Què els ha fallat a l’hora de negociar amb Junts? No ha fallat res en la negociació perquè no n’hi va haver. Això ja venia d’abans. Aquí hauríem de parlar de personalismes, egos, enveges, malentesos... per això dèiem que el pacte no respon a prioritzar les necessitats del poble, sinó que és fruit de la rancúnia. I des de la rancúnia no es construeix mai res. Que vostès no governin no és fruit del sistema electoral? No ho fa qui guanya les eleccions sinó qui construeix majories. Sí, és evident, però això no treu que la majoria de la població de Tona va optar per una altra opció que la que governa. Els únics que ens vam comprometre abans de les eleccions a no governar si no guanyàvem vam ser nosaltres. Una cosa és que la llei permeti fer aquests pactes, l’altra que siguin correctes, ètics i beneficiosos pel municipi. I no ho són. Jo no seré mai alcalde si no guanyo unes eleccions. Fins a dia d’avui, he guanyat totes les eleccions a les que m’he presentat, però aquesta vegada ens van faltar un petit grapat de vots per a la majoria absoluta. Els últims anys, Tona s’ha posicionat de la mà de l’Agència Local de l’Energia d’Osona com una referència en sostenibilitat i eficiència energètica? L’aposta per la sostenibilitat i pel medi ambient a Tona ve de lluny i és una aposta molt ferma. La marca de ciutat Tona Amunt es bastia amb quatre eixos, un dels quals el de la sostenibilitat. Es va començar ja fa molts anys amb la recollida selectiva, on vam ser pioners, i després amb la recollida porta a porta. Ara s’han introduït les fotovoltaiques. Tot el que es faci en aquesta línia és positiu i sempre hi donarem suport. Els pressupostos i el Programa d’Actuació Municipal recullen la creació d’un centre d’educació ambiental a l’antic balneari Ullastres, un cop reformat. Veuen bé aquest projecte per generar un pol d’atracció vinculat a l’educació ambiental a Tona? En campanya nosaltres ja ens vam posicionar en contra d'aquest projecte, no perquè ens sembli malament que hi hagi un centre d'educació ambiental a Tona, sinó per l'oportunitat i el cost. Aquest projecte està valorat en un milió d’euros, però per fer què, exactament? Tenim el poble deixat i brut i no hi ha diners ni per enviar la policia a estudiar a l’acadèmia. Abans de fer segons quins projectes, potser ens hem de replantejar com prioritzem i racionalitzem les despeses. No ens sembla bé gastar un milió d’euros en un projecte que a hores d’ara és fum. Quina hauria de ser la prioritat? La prioritat a Tona ha de ser l’habitatge, sobretot pensant en el jovent. Ja n’hi ha prou que a Tona tinguem uns preus de lloguer i de compra que no es poden assumir i que els nostres joves hagin de marxar de Tona si es volen emancipar. Es parla de l’ampliació del cementiri i la creació d’una sala multiconfessional i un nou tanatori. Una població com Tona, de més de 8.000 habitants, ho necessita de manera urgent? De tanatori n'hi ha, a Tona. Tornem al mateix: com prioritzem els pocs recursos que tenim i com llegim i interpretem el que la ciutadania de Tona necessita. Si ara es fa una enquesta al carrer, dubto molt que hi hagi un 1% que digui que la gran necessitat que té Tona és una sala multiconfessional. I ens gastarem dos milions d’euros per fer-la. No anem bé per aquí i no és el que necessitem. Al poble fa falta neteja, seguretat, benestar i accés a l’habitatge. Sales multiconfessionals o macroprojectes d’educació ambiental no són la prioritat. Va ser alcalde de Tona durant 12 anys. Costa tenir ara aquest rol de fiscalitzar, d’estar a l’oposició? Costa, perquè la nostra mentalitat no és d’oposició, sinó de construcció, fins i tot estant fora del govern, i sempre ha estat així. Jo he volgut recalcar molt des del primer dia després de les eleccions que nosaltres no estem a govern, però tampoc som l’oposició. No som el partit de l’oposició, som el primer partit, el majoritari. No governem perquè han fet un tripartit, però això no vol dir estar a l’oposició, perquè nosaltres no ens oposem a tot. Serà aquest el tarannà? En punts concrets hi ha hagut entesa en aquest inici de mandat. Sempre ho serà. Tot allò que creiem que és bo per Tona i que va en la línia del que nosaltres considerem prioritari comptarà amb el nostre suport. Vostè també és conseller comarcal. Quina feina hi pot fer? Som dos consellers de 33 al Consell Comarcal d’Osona, per tant el pes que tenim és molt petit. A partir d’aquí, procurem ajudar que surtin coses importants o necessàries per a la comarca amb un punt de vista constructiu i positiu. En aquest sentit, però, ens preocupa molt el servei d’abastament d’aigua. Precisament, l’equip de govern de Tona vol que el municipi entri a formar part d’Onaigua, l’empresa pública de gestió d’aigua del Consell Comarcal d’Osona. Sí, a Tona hi ha un problema, i és que el contracte que té l’Ajuntament amb Sorea està caducat des de finals del 2018. Han passat gairebé sis anys i com que està caducat l’empresa no ha fet les inversions que hauria fet amb un contracte en vigor i aquí el poble hi surt perdent. Però ara la dèria del tripartit és aquesta. No creiem que entrar a Onaigua sigui la millor solució per al nostre servei d’aigua perquè és una empresa sense la capacitat inversora que necessita el municipi, que no té encara el coneixement suficient per portar-ho a terme. Si una cosa funciona, com el servei d’aigua, no la toquis, perquè tens molts números que vagi pitjor. Algú pot considerar que potser és massa cara. Però pel servei en si, no hi ha queixes. El nom de Josep Salom ha marcat la política osonenca els últims anys sent una persona important de l'antiga Convergència. Què en queda d’aquell partit ara mateix? Com a partit no en queda res, però jo crec que els que internament ens sentim encara gent convergent tenim una manera d'entendre la política al servei de la ciutadania, d'entendre el país i la cultura, de fer política d’una determinada manera. Jo crec que en queda això. Junts no és ben bé Convergència, però d’alguna manera beu d’aquesta font. És a dir, Convergència, la idea era convergir, agrupar-se, aplegar-se al voltant d’una idea de país. I aquí era benvingut tothom que tingués Catalunya i els interessos del país com a centre. I Junts va ser una cosa semblant, oberta a diferents sensibilitats que tenen com a prioritat treballar pel país, pels municipis, pels pobles, per la gent de Catalunya. Crec que això és el que més en queda. A Tona no hi ha hagut entesa amb Junts. Amb la cúpula comarcal i nacional del partit, encara s’hi sent proper? Totalment. El meu compromís amb Junts és conegut i el sap tothom, més enllà de la situació actual a Tona.

“El pacte de govern a l’Ajuntament de Tona no s’ha fet a favor del poble”

Pas endavant per aprovar el contracte de servei de les llars d’infants de Torelló

Manlleu crearà una taula local per la llengua

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

“Ha estat un plaer, però no aniré a cap candidatura, me’n torno a casa”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029