Encara hi ha a qui el sorprèn que tot d’una es parli de bretxa salarial entre homes i dones. Està tan normalitzat que si hi ha la bretxa és perquè les dones, ja se sap, “si tenen fills i se’n cuiden, o pares i se’n cuiden, no poden fer les mateixes hores o no poden tenir la mateixa responsabilitat que els homes”. A partir d’aquesta premissa, EL 9 NOU ha parlat amb Lurdes Baulenas, responsable de l’empresa familiar Construccions Ferrer, amb dos fills ja adults i presidenta del Consell Empresarial d’Osona; Montse Braut, fundadora i responsable de l’empresa Eix Ambiental, sense fills i presidenta de la delegació a Osona de la Cambra de Comerç; Clàudia Bayés, empresària, mare de tres fills i gerent de Consultori Bayés, i Mari Moyano, secretària general d’UGT a Osona, sense fills i extreballadora del sector tèxtil. Totes consideren que hi ha un moment clau que trenca la carrera professional d’una dona: la maternitat.
Competitivitat
“Hi ha un moment a partir de la universitat, fins al doctorat, on hi ha més dones que homes. I a partir del doctorat, la xifra de dones que arriben a càrrecs importants a dins la universitat va baixant. I això també passa a les empreses. Em sembla que, a l’hora d’accedir a un lloc de treball, no hi ha diferència entre homes i dones, però que després, quan es tracta d’arribar a càrrecs importants, de decisió, la dona va quedant enrere en aquesta competició que hi ha”, diu Baulenas. Per Bayés, això també té a veure amb el grau de competitivitat per gènere: “Els homes són més competitius, les dones trien sovint abans els fills o la família”. Aquest punt de vista, però, no el signa Mari Moyano, que creu que “això és com dir que als nens els agrada el blau i a les nenes, el rosa. La competitivitat no té a veure amb el gènere. El que hi té a veure és que els homes no han de demostrar res i les dones, constantment”.
Maternitat
Montse Braut considera que “a escala europea ja no es demana a una dona, a l’hora de contractar-la, si té o vol tenir fills. Tot i això, “Espanya està a la cua en aquest aspecte”. Tant ella com Bayés, aquesta última amb moltes treballadores a l’empresa, pensen que un embaràs “no és un problema, perquè a més saps quan comença i quan acaba. En canvi que un home es trenqui la cama no avisa”. Totes s’adonen, però, que socialment el pes de la càrrega familiar encara és de la dona i “no només pel que fa als fills”, diu Moyano, “també a l’hora de cuidar els familiars quan estan malalts, entrevistes escolars… Moltes coses que els homes no assumeixen”.
I llavors la pregunta clau passa per si és la societat, a través de l’administració, qui ha de pal·liar aquesta bretxa donant les mateixes oportunitats a tothom i, alhora, si la dona [com l’home, si volgués] té el dret de no perdre pistonada si atura la carrera professional per cuidar una temporada els fills. Equiparar el temps de paternitat al de maternitat “permetria que no calgués portar-los a l’escola bressol tan petits i no cauria tot el pes en la mare”, diu Moyano. Segons Baulenas, “la regulació per maternitat no beneficia les dones. Quan una demana reducció de jornada per tenir cura dels fills, això l’acaba perjudicant. Si s’igualés amb els homes, seria diferent”. Braut recorda que “això ja es pot fer, però que els homes no ho demanen”. També creu que “de totes maneres, el que busquen les empreses són resultats. Per tant, si una dona és bona i fa bé la feina, si ha de ser mare, que ho sigui i ja tornarà”. Un argument que Bayés conclou amb “i més feliç, i més bé”, perquè ella, acostumada a un sector, el sanitari, amb moltes dones, entén que la maternitat forma part del dia a dia i no suposa un problema.
Tot plegat torna a portar al punt de partida. “La maternitat ens frena”, diu Braut, “jo no soc mare, potser perquè he preferit la vida professional, però sí que frena”. Ser-ho treu capacitats a la dona? “No”, diuen. Però Baulenas matisa: “Hi ha la percepció que si no dediques un percentatge molt alt de les hores de la teva vida a la feina allò no funciona. I penso que poder fer feines des de casa ha d’anar a favor. Però no sé si això beneficia a l’hora d’arribar a càrrecs directius”. Braut discrepa: “Moltes hores a la feina perquè funcioni no és correcte. El que compta és l’efectivitat”. Sobretot si, com està passant, cada vegada l’home s’incorpora a les tasques de la llar, que són les que fan que la dona tingui més organitzacions en què pensar a banda de la feina.
En l’àmbit més personal, Bayés explica que “tinc tres fills i no vaig fer baixa maternal, perquè m’ho podia anar combinant. Però ells sempre han estat la prioritat. L’època que els fills eren més petits hi era més jo, potser ara hi està més la meva parella. Hem canviat el rol”. Una opinió que comparteix Baulenas, sobretot quan es tracta de parlar de les generacions més joves. Moyano, però, no ho veu igual, tot i que reconeix que “és cert que cada vegada més, encara que sigui tímidament, la dona reclama el seu espai. Cal recordar que les dones també som individus que tenim dret a ser nosaltres mateixes a banda de mares, esposes, germanes o filles d’algú”.
Bretxa salarial
La responsable d’UGT també pensa que “la bretxa salarial persisteix perquè es continua infravalorant el treball de la dona. A treball igual, el sou continua sent inferior. Si bé la base és la mateixa, en el cas dels homes acaba sent superior perquè està inflat per complements salarials. Les dones continuen ocupant categories inferiors”, explica, tot i que per les altres participants “a mateixa feina, mateix sou”. Segons el darrer informe elaborat pels tècnics d’Hisenda, GESTHA, la diferència salarial entre homes i dones a Catalunya és d’un 30%. No és perquè per la mateixa feina cobrin menys d’entrada les dones, però sí perquè a elles els toca –a vegades volent i a vegades no– fer mitges jornades o mantenir-se en les feines menys qualificades. L’estudi explica que només una de cada cinc dones treballadores té un sou de 140.000 euros (que tenen els alts directius) i el nombre de dones que cobren entre 50.000 i 80.000 euros bruts l’any és la meitat que els homes. Per Moyano, queda encara camí per recórrer per part de l’administració, bàsicament en forma de millores en l’educació i la cura de les persones perquè no siguin les feines que sempre acaben assumint les dones.
Formació i llar
Més enllà de la maternitat, totes quatre creuen que les noves tecnologies són positives per millorar l’empoderament de la dona i que les noves generacions d’homes ja comparteixen més feines de la casa, tot i que, diu Braut, la diferència no desapareixerà fins que no s’acabi el ‘t’ajudo?’ o ‘què faig per sopar?’ que acostumen a demanar. La nevera hi és igual per a tothom”.
La formació és un dels temes més importants. Tant Bayés com Baulenas consideren que a la universitat les dones destaquen més perquè també tenen un “altre ritme de maduració. Van més de cara a barraca”, i asseguren que les dones que pugen són molt potents “i que el talent no el podem deixar escapar, independentment del gènere”. “Quan les dones”, com apunta Baulenas, “es marquen un objectiu mentalment, penso que són més fortes i que estan més preparades que els homes, tot i que ells tenen altres habilitats”, explica Braut. Baulenas hi afegeix que “si no ho estan, ho han d’estar, perquè ho han de demostrar”. En aquest sentit i més enllà de les carreres universitàries, Moyano posa d’exemple que encara existeixen formacions masculines i femenines i diu que “encara hi ha empreses que quan fan cursets per a toreros només hi deixen apuntar homes. Què passa? Que les dones no saben conduir?”.
Assetjament
És important per a les quatre participants que s’hagin destapat casos importants d’assetjament sexual o d’altres tipus. “Que surti a la llum i es castiguin d’alguna manera és el que toca”, diu Braut, tot i que pensa que cada vegada “passa menys, perquè les dones se saben defensar més, saben dir prou. I per tant, la conclusió és que anem ben encarrilats”. La causa, per Bayés, és també “que la posició d’igualtat dona avantatge a parar les coses” i “la de superioritat que ha tingut l’home hi és cada cop menys”, afegeix Baulenas. Totes recorden, però, com en les primeres feines que van tenir hi havia comentaris masclistes o “et senties florero” o la paraula nena. Moyano explica que, quan treballava a la fàbrica, va patir rebuig dels seus companys per ser dona quan li van afegir un plus de polivalència. “Sort que l’encarregat d’aleshores va valorar la meva tasca”, diu. I pel que fa al tema de l’assetjament, Moyano sí que pensa que encara cal “reeducar la dona i fer-li veure que moltes de les conductes que hi ha normalitzades són conductes d’assetjament”. I un cop passada una hora –tal com vam quedar amb les entrevistades– s’acaba la conversa. Tot i que són optimistes, també pensen que de feina encara en queda. Per part de tots i totes.
{{ comment.text }}