Parts digitalitzats, des del ramat

Sovint el sector primari es queixa de la sobrecàrrega de treball que suposa la tramitació burocràtica. La paperassa, però, no és atribuïble només a l’administració. “Els pastors estem acostumats que ens carreguin cada vegada amb més dades i ens hem d’espavilar. La nostra filosofia, en canvi, no és la d’espavileu-vos, sinó que intentem facilitar la feina als socis.” D’aquesta manera el pastor, veterinari i secretari tècnic de l’Associació de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa (ANCRI), Ramon Bach, explica l’origen de l’aplicació que els pastors de l’associació han estrenat aquest any per agilitzar la feina d’informació de parts dels ramats recollida al Llibre genealògic de la raça. L’han pogut desenvolupar amb un ajut de 15.000 euros de la Diputació de Girona i suposa un estalvi de temps important. “Abans ho anotàvem al carnet de parts i quan arribàvem a casa ho havíem d’entrar a l’ordinador. Si ho fas cada dia, encara, però nosaltres ho fèiem un cop a l’any i es feia molt pesat. Ara és molt més senzill i fàcil”, diu David Masó, que juntament amb Raquel Esturi està al capdavant del ramat de 600 ovelles de Niubó, de Manlleu. Per prendre consciència de la dimensió d’aquests tràmits, en aquesta explotació poden atendre prop de 800 parts anuals, una part dels quals s’intensifiquen en els mesos de més demanda, com és “a finals d’agost i la tardor”. Per contra, entre juny i la primera quinzena d’agost “no xaien”, després d’haver apartat estratègicament durant poc més de dos mesos els marrans de les ovelles. Fora d’aquest període, “cada dia entrem a l’aplicació”. L’eina digital permet, a més, reduir els errors i guanyar en rigor: “Ara, amb l’app, si t’equivoques, de seguida t’avisa que la numeració d’aquella ovella no existeix o que l’altra ja va xaiar”, explica Masó. L’ANCRI es fa càrrec de la gestió del Llibre genealògic de la raça ripollesa, seguint els requeriments legals establerts per la normativa europea actual. “Estem dins el programa de races autòctones, rebem ajudes de la UE i hem de complir el programa de cria de l’ovella ripollesa. Això vol dir que tots els socis de l’ANCRI han d’omplir el Llibre genealògic”, tal com explica la també veterinària i tècnica de l’associació, Maria Farrés. “Amb la nova aplicació, des del ramat poden entrar els parts i nosaltres veiem al moment el que està passant. És un valor afegit perquè podem ajudar els pastors en qualsevol moment.” Farrés també explica que “les dades ens serveixen a l’associació per millorar genèticament la raça. De cada ovella, a mesura que van introduint la informació, pots saber quants parts ha fet, si ha tingut avortaments, el que sigui… I això es registra amb un sistema matemàtic i es poden fer càlculs per anar evolucionant”. Per fer aquesta tasca, explica la veterinària, es compta amb el suport d’un catedràtic en Genètica de la UAB. “Als pastors tota aquesta informació els ajuda molt”, diu Farrés, “perquè així tenen el control del seu ramat. Entrant el número d’ovella surt tota la informació i si, per exemple, veus que hi ha una ovella que fa un any que no ha parit, pots dedicar-t’hi i mirar què ha passat. O si no se sap qui és la mare d’un xai, l’aplicació ho recull”, explica Farrés, posant exemples pràctics del dia a dia dels ramats. Cada animal té una doble numeració, la de l’explotació, que compta amb el suport de l’associació que facilita els cròtals de plàstic, i l’oficial, que gestiona la Generalitat a partir d’un bol ruminal. El proper pas serà un lector de xips per identificar l’animal des d’aquest bol, evitant problemes de lectura si el cròtal s’embruta. L’ANCRI té una setantena de socis a tot Catalunya, amb prop de 17.000 caps de bestiar. A Osona i el Ripollès són una vintena de socis que menen gairebé 4.000 ovelles.

Parts digitalitzats, des del ramat

Búfales de premi

Un cas de grip aviària a la Garriga posa en alerta les granges d’aviram

“Menys influencers i més pagesos”: els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

Els 170 quilos de nitrogen per hectàrea són suficients per als dos cultius anuals de cereal

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic