Guillem Arxé té un glaucoma congènit que li provoca que la seva capacitat visual sigui “d’un 2%”. Tot i aquest condicionant, Arxé –que ara té 40 anys– va arribar a cursar estudis universitaris de Traducció i Interpretació. Més enllà del seu esforç, el manlleuenc va comptar sempre amb el suport de l’ONCE per tirar endavant els seus estudis a través d’eines “com les ajudes òptiques”, així com l’assessorament de diverses persones de l’entitat que li van oferir consell “per dubtes que jo tenia”, així com també al professorat, “ja que moltes vegades no sabien com tractar-me per desconeixement”. Arxé destaca que un dels grans avantatges del col·lectiu de discapacitats visuals és que estan integrats a les escoles, “i els companys entenen i saben el que necessita aquella persona d’una forma natural, perquè creixen junts”. Al carrer, aquest venedor de cupons de la plaça Santa Teresa de Vic reconeix que encara troba molta gent “a qui falta comprensió”, per exemple cedint-li el pas quan es creuen pel carrer.
Arxé va començar a vendre cupons de l’ONCE als 18 anys, “i durant els estius quan no estudiava”. Ara fa una dècada, va decidir passar a fer jornada completa a la cabina situada a prop de l’Aliança de Vic. Repartint sort, Arxé reconeix que el que més l’omple “és la interacció social i estar en contacte amb la gent”. De fet, apunta que hi ha dos tipus de clients: “els passavolants” i els que venen regularment “i ja els hi coneixes les preferències i sempre hi tens una mica de conversa”. Mentre mantenim la conversa, Arxé ven unes quantes butlletes. “I com reconeixes les monedes?”, li demano. “Per la dimensió, per la rugositat de les vores i les cares, i fins i tot per com sonen al picar amb el taulell.” Capacitats i recursos fruit de la necessitat.
