Elena Santamariña, de Sant Hipòlit i resident a Vic, emprèn aquest dilluns el seu tercer viatge des de l’inici de la pandèmia al Senegal. Ella, estadística de professió, especialitzada en salut pública i epidemiologia, és una de les cooperants de l’ONG Kakolum, que té una delegació a Vic i amb la qual fa estades de diversos mesos a l’any. L’entitat, que ha rebut una de les subvencions de projectes de cooperació al desenvolupament de l’Ajuntament de Vic, té en marxa projectes vinculats a la seguretat alimentària i als drets de les dones de la regió de Ziguinchor, al sud del país.
En aquest viatge Santamariña portarà a terme una tasca molt relacionada amb la seva feina, que consistirà a avaluar els tallers i activitats que han portat a terme darrerament. Tot plegat ho farà en el marc d’un nou programa que busca reduir els embarassos en nenes i noies, millorar les condicions de les maternitats i conscienciar sobre els virus de transmissió sexual com el VIH.
Santamariña explicava aquest divendres al programa … i bona lletra!, d’EL 9 TV, que al Senegal “les dones són el col·lectiu més vulnerable” i que treballen en una zona rural on són el nucli familiar, ja que moltes vegades “l’home treballa fora o té altres famílies”. Algunes treballen a l’hort, venen els productes per tenir independència econòmica dels marits i mantenir la família. La cooperant deia que va implicar-se amb Kakolum, que va néixer el 2017, per la manera de treballar de l’ens, una “cooperació responsable” en què treballen conjuntament amb les persones del territori per “identificar necessitats” i afrontar-les. I d’aquesta manera va ser com van posar a la taula la problemàtica que els suposen, entre altres qüestions, els embarassos precoços. Aquest fet, segons Santamariña, comporta un abandonament de l’escola i la “pèrdua d’oportunitats de trobar feina o de superació personal” a les dones de la zona, perquè “estan molt estigmatitzades” i els comporta un “rebuig familiar i social”. La cooperant parlava del “sentiment de culpa” que tenen moltes de les dones perquè “se senten com una càrrega familiar”, ja que la seva família, en molts casos les mares, s’han de fer càrrec del manteniment.
L’origen de tot plegat és una mancança d’informació sobre un “tema tabú”, diu Santamariña, i per això el projecte té com a objectiu principal garantir els drets sexuals i reproductius de les noies joves i les dones del municipi de Kafountine. Això ho fan a través de grups de discussió que és habitual que es reuneixin sota l’ombra de l’arbre més gran de la població, on fan tallers amb professionals, alumnes i familiars. Se centren en “com fer que els joves tinguin accés a la informació”, i per això també van a les escoles, ja que en ocasions els falta informació tan bàsica com saber què és la menstruació o les repercussions que comporta tenir relacions sexuals sense usar anticonceptius, en un país on la taxa del VIH és molt alta.
Malgrat que la Covid-19 ha fet canviar una mica la manera de treballar, diu la cooperant, l’ONG ha pogut continuar la seva tasca per sobretot garantir els drets de les dones.
{{ comment.text }}