Fa poc més de quatre mesos la pandèmia encara estava estancada a Osona i se situava com una de les comarques en una situació pitjor. Tothom es preguntava què passava a Osona. Les baixes temperatures, la boira, les condicions socioeconòmiques, el pes de la indústria agroalimentària que no s’havia aturat en cap moment de la pandèmia o un menor compliment de les mesures sanitàries. Cap d’aquestes respostes que van ocupar articles periodístics, tertúlies radiofòniques i reportatges televisius, amb opinions d’epidemiòlegs, responsables del Departament de Salut, polítics o analistes de dades van ser concloents. Ara, en plena cinquena onada, comarques que registraven una pitjor situació durant l’hivern i primavera passada són les que estan menys malament (el Ripollès, Osona i la Garrotxa estan entre les deu amb una incidència més baixa). Llavors com ara, no hi ha una única resposta clara.
Alba Oms, directora del sector Osona del Servei Català de la Salut, explica que “Osona va poder superar la primera onada, però la segona, a partir de setembre, es va convertir en el sector més complicat”. La tercera onada “va ser molt dura”, ja que “no ens havíem recuperat de la segona que ja vam entrar en la tercera”, comenta. En preguntar-li sobre quins factors poden haver condicionat l’evolució de la pandèmia, Oms esmenta que Salut “no té evidència de si factors socioeconòmics han tingut molt impacte” i que “la intensitat de la pandèmia ha fet que no poguéssim dedicar temps a investigar-ho”. “S’han pres decisions en funció de les dades epidemiològiques i fèiem intervencions quirúrgiques en aquells col·lectius o sectors que vèiem que la tendència era en augment”, diu.
A causa del gran nombre de contagis que hi va haver en la segona i tercera onada, existeix la teoria que els osonencs han assolit una certa immunitat de grup. Oms, en canvi, matisa que el Departament encara no en parla perquè “amb la variant delta i veient com pot afectar les persones que no tenen la pauta completa, la immunitat de grup s’aconsegueix en percentatges de vacunació més alts com el 90%”, mentre que actualment està al voltant del 56%. No obstant això, “és important destacar que la vacunació a Osona ha estat molt positiva” i “el repte que ens ve ara és la vacunació de la gent jove i els estudiants”. Segons Oms, una de les qüestions positives que ha aportat la pandèmia és que la crisi en el sistema de salut ha fet que “tots els recursos anéssim a l’una i treballéssim col·laborativament” i a través del Clúster de la C-17 (que es reuneix cada dia) s’han pogut derivar pacients a l’Hospital Clínic de Barcelona. Un dels col·lectius que vol destacar és el del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), “que són uns professionals excel·lents amb una implicació i responsabilitat importants”.
Núria Bes, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de la Regió Sanitària de Girona, destaca que el Ripollès “va tenir una onada molt forta al desembre” i en l’inici de juny “s’estava molt bé, però a finals de mes i inicis de juliol es va notar la cinquena onada”. En la mateixa línia que Oms, explica que “ens costa saber quins factors fan que a vegades en un territori es dispari i en d’altres no”. Té clar que la immunitat de grup arribarà quan hi hagi un percentatge de vacunació més elevat, tot i que “està sent un èxit i veiem que les persones menors de 40 anys estan responent molt bé”. “La vacunació és importantíssima i no té res a veure la situació que hi havia abans amb la que hi ha ara”, diu Bes. Els joves han estat els darrers a vacunar-se i “no ens esperàvem que la variant delta impactés tant en la gent que no està vacunada i té més interacció social”. Malgrat que se segueix en números vermells, “estem veient que s’està estabilitzant, però cal ser molt prudents i no abaixar gens la guàrdia”.
Josep Salavedra, expert en processament de dades de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), destaca que el Ripollès “ha anat fent onades més destacades i va tenir un impacte major a principis de desembre, quan a comarques del voltant com Osona i la Garrotxa no tenien pràcticament res”. A més, afegeix que “la quarta onada només la vam tenir a les comarques de l’interior i al litoral i prelitoral no hi va haver incidència”. Intueix que l’estabilitat de la cinquena onada es deu a l’època de l’any. En concret, explica que la Covid-19 té més influència al litoral i prelitoral quan fa més calor, mentre que les comarques de l’interior es veuen més afectades quan hi ha més baixes temperatures. Des del seu punt de vista, les administracions van reduir les restriccions abans d’hora i “van anar lentes a l’hora de prendre decisions” i “l’oci nocturn, en lloc d’obrir el 21 de juny, s’hauria d’haver esperat tres setmanes” perquè la vacunació ja hauria estat més avançada.
