“Ja fa uns mesos vaig deixar l’executiva comarcal; fa unes setmanes, la militància. Els socialistes catalans quedem orfes de partit”. Aquest és el tuit amb què el fins ara regidor del PSC a l’Ajuntament de Torelló Pere Galobardes anunciava que ha deixat de militar al partit.
El número 2 del socialistes torellonencs a les passades eleccions municipals feia explícita, d’aquesta manera, la disconformitat amb la línia política que tant l’executiva nacional com la comarcal del PSC han seguit els últims mesos, especialment amb relació al procés pel dret a decidir.
L’últim episodi ha estat la negativa del partit a integrar-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i, finalment, la coneguda com a Declaració de Granada, en què el PSC reforçava la seva proposta de model federal per a Espanya i, per evitar enfrontaments amb el PSOE, deixava de banda el dret a decidir per a Catalunya.
Pere Galobardes treia transcendència a la seva decisió de deixar de militar al PSC. Segons ell, la seva opció no ha tingut “cap efecte dins del grup municipal”, que està “més unit que mai en allò que realment ens importa, que és treballar per Torelló”.
Galobardes, que descarta que la baixa del PSC l’aproximi a cap altra formació política, diu que malgrat tot “estic a disposició del grup i del partit” per si cal prendre cap decisió respecte al seu futur com a regidor. Tampoc confirma, però, que aquest hagi de ser el seu últim mandat com a membre del consistori.
Pere Galobardes, número 2 de la candidatura que va encapçalar Marc Fontserè a les eleccions del 2011, ha estat regidor de l’Ajuntament de Torelló en dues etapes. En la segona, ja com a militant del PSC, va ser regidor d’Hisenda en el govern que va encapçalar Miquel Franch. “Ens sentim orgullosos de la feina que vam fer aquells anys”, diu. Trencada la coalició de govern amb CiU que hi ha haver en l’anterior mandat, els actuals quatre regidors socialistes –Marc Fontserè, Pere Galordes, David Forcada i Irene Hernández– són ara a l’oposició. De fet, el grup municipal ha votat més d’un cop amb criteri propi en qüestions sobiranistes, com va ser el vot a favor de l’estelada o d’exercir la sobirania fiscal.
