El juliol passat, quan va assumir l’alcaldia del Brull i la presidència de la Mancomunitat La Plana després de la mort de Ferran Teixidó, va dir que són papers que no voldria haver de fer ningú. Ha anat paint les circumstàncies?
De mica en mica els sentiments es van posant a lloc. A l’Ajuntament del Brull la maquinària no s’ha aturat i anem desplegant projectes com un rellotge suís. La Mancomunitat m’ha exigit un aterratge, ni tan sols formava part de l’assemblea, però l’estem intentant pilotar fins al maig.
Són dos càrrecs pels quals es va postular o se’ls va trobar a sobre?
No va haver-hi cops de colze, que es diu. A l’Ajuntament en vam parlar amb els companys i es va decidir que la persona més indicada per assumir l’alcaldia era jo, per trajectòria i disponibilitat, ja que a la feina estic d’excedència. A la Mancomunitat, parlant amb diferents alcaldes, també va semblar la millor sortida per continuar amb el llegat d’en Ferran.
I com ho porta? “Presentar-se per” o assumir una responsabilitat de manera inesperada no és el mateix.
El més còmode hauria sigut quedar-me com a vicepresident del Consell Comarcal, però penso que teníem el deute moral de tirar endavant la feina d’en Ferran.
Com a actual president de la Mancomunitat, però també amb l’experiència del Consell Comarcal, què veu de semblant i diferent entre tots dos ens?
La Mancomunitat, per començar, és voluntària. Això ja ens posiciona d’una determinada manera. Celebro que en 40 anys no n’hagi volgut marxar cap dels 13 pobles. És una dada d’èxit. A dins hi passen moltes coses, tenim 140 treballadors i cada dia hi ha decisions per prendre. Al Consell també s’hi fa molta feina, però hi veig una gestió més institucional.
Es miren de reüll?
En un inici hi havia hagut tensió, però crec que avui es treballa de forma coordinada i intentant que no coincideixin serveis. Ens complementem més que competim.
Però de serveis duplicats n’hi ha. La gestió dels residus, per exemple.
És evident, però també perquè parlem de diferents temps d’implantació. En l’engegada del porta a porta, la Mancomunitat La Plana va ser pionera. Ara estem a punt de posar en marxa una nova planta que ens permetrà tractar in situ 1.500 tones de fracció orgànica. Els tècnics no paren de treballar i mirar com innovar.
Abans destacava que cap poble ha volgut sortir de la Mancomunitat. I entrar-hi?
Sempre ens han vingut a visitar municipis de la comarca, i sí que n’hi ha que s’han interessat per aquesta possibilitat. Estem modificant estatuts i es preveu com realitzar incorporacions.
A banda dels residus, una àrea en què van forts és Serveis Socials. Tenen els recursos que toca o amb més encara en faltarien?
Com que som àrea bàsica, tenim contracte programa propi amb la Generalitat i la dotació econòmica d’aquest 2022 s’ha incrementat. La Mancomunitat no deixa de ser un braç dels ajuntaments. Si creuen que fan falta més recursos en un àmbit o en un altre tenim flexibilitat per adaptar-nos al que convingui.
Aglutinen la majoria de municipis d’Osona sud, entre els que més creixen en població. Els preocupa?
No, és una realitat, la base sobre la qual actuar. És veritat que guanyen habitants els de més a prop de la C-17 o amb estació de tren. També tenim detectat que el perfil de gent que hi arriba sol requerir més recursos de Serveis Socials.
Una altra de les peculiaritats de la Mancomunitat és el servei funerari. A Tona li falta un tanatori amb cara i ulls?
Sí, hi treballem. Més enllà de variables constructives i urbanístiques, pensem en un model similar al de Taradell, que el puguin fer servir tots els pobles.
I en quines àrees diria que punxen?
La de desenvolupament local, ocupació i comerç la tenim poc dimensionada, però el 2023 hi haurà més personal. També estem satisfets de la bona coordinació amb Creacció.
Fa deu anys, la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, la famosa LRSAL, va posar la Mancomunitat contra les cordes. És història aquest escenari?
Penso que sí. Per sort es tracta d’un ens sanejat. Cada any tanquem els números en positiu i comptar amb romanent de tresoreria ens aporta tranquil·litat. Mentre els serveis que oferim siguin viables econòmicament no tindrem cap problema.
Gaudeix més quan porta aquest barret o el d’alcalde del Brull?
A tots dos llocs, i puc assegurar que dono el 100% de mi, però la política municipal i de proximitat és la que m’omple més.
Un dels canvis destacats d’aquest mandat al Brull ha estat el traspàs de la gestió de l’aigua en baixa a l’empresa del Consell Comarcal. Ja és una realitat o encara va a mig gas?
Està funcionant bé, n’estem contents. Hi ha hagut incidències, però entre tots les hem resolt i entenem que es tracta d’una empresa jove. Si sorgeixen avaries, ara no depenem de recursos propis, hi ha un telèfon actiu les 24 hores, personal que puja a fer analítiques un cop al dia, que resol al moment la falta de clor…
Pel que fa a l’aigua en alta, tiben d’Osona sud, però també disposen de l’antic pantà de Leiro. Va ser un regal enverinat?
Hem de pensar que té una capacitat de 300.000 metres cúbics d’aigua. El pantà anava vinculat a una estació depuradora que Salut Pública ens va tancar l’endemà de la cessió. Això va generar molts problemes, però en col·laboració amb l’Ajuntament de Seva vam poder continuar donant servei als abonats. Ara hi hem fet unes obres importants. La presa no tenia desguàs, però l’ACA hi ha abocat recursos i el nou sobreeixidor és una garantia. Amb el Glòria vam patir de valent. Cada hora anàvem a mesurar el nivell de l’aigua. Els estudis diuen que si petés la presa, a Aiguafreda hi arribaria una onada d’un metre.
El bombament el tenen a punt?
Ara licitarem tota l’estació de bombeig per fer pujar l’aigua cap a la planta potabilitzadora de dalt al Brull. No ens desconnectarem d’Osona sud, però en dependrem menys.
Quins altres projectes s’han marcat com a prioritaris abans d’acabar el mandat?
Estem treballant amb el Bisbat de Vic per fer alguna acció a la rectoria del Brull. Està en un estat delicat. Li convindria una segona vida.
Habitatge de lloguer?
Podria anar per aquí. Hem de trobar una solució que encaixi tant a la propietat com al municipi.
La urbanització de l’Estanyol quedarà endreçada aquest mandat?
Espero i desitjo que abans de final d’any celebrem un ple extraordinari, monogràfic, per fer-ne la recepció. Els plànols de finalització d’obra, els certificats de material… Els temes tècnics els tenim superats. Ens queden serrells jurídics per polir.
Per la massificació del Parc Natural del Montseny hi ha solució? O com a molt es pot aspirar a mantenir la convivència i gestionar els episodis de tensió?
Fins ara hem anat fent cosetes, però calen mesures més contundents. Al final, Collformic té una capacitat de càrrega, com qualsevol espai. Tècnicament està més que estudiat quanta gent hi pot passar sense malmetre l’entorn. El més immediat és que la Diputació de Barcelona hi comenci a regular l’aparcament. Quan estigui ple, es podrà passar per la carretera, però els cotxes s’hauran de deixar al Brull, Seva o Sant Miquel i pujar amb autobús.
Aquesta solució fins ara no ha funcionat. Molts dies van buits.
No s’omplen per una simple raó: sense regular l’aparcament a Collformic, la gent no veu la necessitat de deixar el cotxe. El 12 d’octubre ja vam fer una prova pilot i hi va haver moments de més de 100 persones esperant l’autobús. Sagalés, de fet, en va haver d’enviar un altre. Si gestionem bé els aparcaments, dotarem de sentit la mesura del transport públic.
En aquest mateix entorn hi ha un problema real de curses il·legals de cotxes?
Al vessant osonenc hi tenim alguna incidència, no en la mateixa freqüència que al vallesà, però s’han de prendre mesures. No pot ser que estiguem en una Reserva de la Biosfera i un Parc Natural i els caps de setmana hi hagi vehicles que generen molta contaminació acústica, a part de posar en risc ciclistes, cotxes i vianants.
Es refereix a més Mossos d’Esquadra?
La competència de carreteres és seva. També s’ha plantejat a la Diputació de Barcelona incrementar els recursos tècnics i desplegar un sistema de mesura del soroll que permeti posar multes per excés. Quan entrem a Barcelona amb el cotxe i ens passem de 50 km/h bé que ens sancionen.
Ferran Teixidó era molt crític amb la Diputació. Vostè com hi ha connectat?
Es tracta d’un ens molt gran i, com a tot arreu, t’hi trobes persones amb capacitat de gestió i d’altres que són inamovibles malgrat no treballar de la mateixa manera. El quid de la qüestió és estar al servei dels municipis. Això en Ferran ho feia molt bé: se’ls ha de recordar que cada dia es lleven a Barcelona, però pensant en nosaltres. Tenen personal i recursos. No pot ser que un guarda es posi a treballar a les 11 del matí, que truquis i ningú t’agafi el telèfon, que demanis per un tema que afecta un veí i estigui enquistat tres anys… Hi ha coses que cal anar polint. Tot i això, amb el canvi de director del Parc Natural ja hem percebut diferències.
Pere Medina també és el coordinador dels Independents d’Osona. Com estan treballant les eleccions?
Nosaltres sempre ens hem mogut de forma passiva, no anem a impulsar llistes. Quan algú s’interessa pel nostre model, els donem tota la informació, fem xerrades, ens desplacem… però el punt número u és tenir ganes de treballar pel poble i articular candidatures a escala local.
Hi ha un interès creixent pels Independents?
Sí, ja fa temps que la gent està molt desencisada de les sigles polítiques. Jo, personalment, trobo terrible les marques blanques. Em sembla molt trist pretendre amagar una ideologia o uns valors i després mantenir aquesta fórmula per aconseguir més representació al Consell Comarcal o la Diputació.
A vostè no l’ha temptat mai sumar-se a un partit?
Festejar el que faci falta, casar-se és més complicat.
Quins alcaldes o alcaldesses ja tenen clar que repetiran?
Núria Roca, de Sant Martí de Centelles; Toni Vallbona, de l’EMD de Sant Miquel de Balenyà… I fins aquí. Em fa por contestar alguna cosa que no hagi de dir.
A Tona, l’assemblea d’Aixequem sembla que vulgui amagar el candidat.
Màxima sobirania municipal.
A Roda hi ha un conflicte obert amb l’exalcalde Albert Serra. Com s’ha d’arreglar? Creu que hauria de renunciar a l’acta de regidor?
Els companys d’IPR ja van manifestar que no volien que continués sota les seves sigles. Ara bé, l’acta de regidor és personal. Dependrà de la seva coherència i voluntat.
Sumar adeptes als independents és mèrit seu o demèrit dels partits i les picabaralles internes que sovint acaben en escissions?
Nosaltres sempre hem fet una feina constructiva. Al Consell Comarcal, que al final és on ens aglutinem per obtenir representació, hi defensem aquesta visió municipalista per sobre de decisions d’àmbit més general.
A l’equip de govern es treballa de veritat amb ERC i Junts? O hi ha blocs?
Al consell de direcció, aquest mandat hem treballat amb unitat, però fins que s’acostaven les eleccions. Llavors sí que es van començar a visualitzar situacions de precampanya.
En el cas del Brull, vostè serà el candidat a l’alcaldia?
N’hem parlat amb els companys i hi ha aspectes a perfilar, però en principi sí.
