A l’avinguda Diputació de Manlleu hi ha una casa ben peculiar que atrau les mirades dels que hi passegen. Fa cantonada, i amb el número 88 al llindar de la porta, crida l’atenció a primer cop d’ull pel revestiment de les façanes, plenes de còdols. A la lateral, però, s’hi dibuixen línies que semblen rius i carreteres i pedres desordenades que s’acaben convertint en ermites. Al capdamunt, ja a la teulada, un Charlot completa una filera de mitja dotzena de campanars. “Volia fer-me una casa única, que expliqués coses”, afirma orgullós el seu autor, el manlleuenc Pere Vila, tot sabent que ha aconseguit la fita desitjada.
La destresa amb les mans i la construcció li venen de ben jove, quan va començar a treballar de manobre i paleta, una dedicació que ni tan sols va deixar quan va entrar a treballar a Can Serra. Aleshores, però, bona part del temps que passava fora de la fàbrica el dedicava a construir-se la casa. La seva i la del costat, també de la família. Mantenia bona part de les seves aficions, la de l’hort, heretada de la seva infància i joventut a Santa Cecília de Voltregà, i la de la pesca. “Quan anava a pescar, sempre em fixava en els rocs que hi havia al riu”, recorda Vila. Per a les seves obres, va arreplegar còdols de gairebé tot el recorregut del riu Ter.
De fet, l’entorn és un dels temes que més ha representat a les seves creacions, juntament amb la religió i la família. La façana lateral és un gran mapa d’Osona, amb noms de municipis i edificis religiosos i a la façana del darrere, vigilant el pati i l’hort, hi té els escuts dels municipis de la comarca. De fet, a l’hort, hi té algunes de les peces més emblemàtiques, unes rèpliques de l’església de Manlleu, les catedrals de Vic i Barcelona, plenes de detalls, o una versió rústica de la Sagrada Família de Gaudí i de la torre Eiffel de París. “Bona part de les rèpliques i els murals que he fet són a ull, només amb el record que tinc del lloc”, afirma el manlleuenc.
L’obra de Vila no només es troba a casa seva. Manlleu i els seus voltants en són una bona mostra: tenen la petjada i l’estil característic del manlleuenc els murals que decoren l’accés al santuari de Puig-Agut i la figura del Serpent de Manlleu i del vailet, a tocar del Museu del Ter, així com alguns indicadors presents a l’entorn de l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà o la creu de la fita que delimita els termes de Manlleu, Torelló i l’Esquirol. També va participar en la reconstrucció de l’ermita de Santa Perpètua, a Gurb, i de la capella de Sant Salvador de Bellver, a Orís.
Abans de la pandèmia, per qüestions de salut, va frenar la seva activitat artística i ara ja només es dedica a l’hort. Un cop feta la figura del Serpent al Museu del Ter, només li va quedar pendent materialitzar una rèplica de la torre bíblica de Babel: “Només l’he vist pintada en quadres i crec que ningú ha arribat a representar-la mai”. Malgrat aquesta absència, amb tot el llegat que té a casa seva, de ben segur que molts curiosos que s’hi apropen se seguiran quedant de pedra.
