Pere Vila, un manlleuenc amb un llegat fet de pedres

A l’avinguda Diputació de Manlleu hi ha una casa ben peculiar que atrau les mirades dels que hi passegen. Fa cantonada, i amb el número 88 al llindar de la porta, crida l’atenció a primer cop d’ull pel revestiment de les façanes, plenes de còdols. A la lateral, però, s’hi dibuixen línies que semblen rius i carreteres i pedres desordenades que s’acaben convertint en ermites. Al capdamunt, ja a la teulada, un Charlot completa una filera de mitja dotzena de campanars. “Volia fer-me una casa única, que expliqués coses”, afirma orgullós el seu autor, el manlleuenc Pere Vila, tot sabent que ha aconseguit la fita desitjada. La destresa amb les mans i la construcció li venen de ben jove, quan va començar a treballar de manobre i paleta, una dedicació que ni tan sols va deixar quan va entrar a treballar a Can Serra. Aleshores, però, bona part del temps que passava fora de la fàbrica el dedicava a construir-se la casa. La seva i la del costat, també de la família. Mantenia bona part de les seves aficions, la de l’hort, heretada de la seva infància i joventut a Santa Cecília de Voltregà, i la de la pesca. “Quan anava a pescar, sempre em fixava en els rocs que hi havia al riu”, recorda Vila. Per a les seves obres, va arreplegar còdols de gairebé tot el recorregut del riu Ter. De fet, l’entorn és un dels temes que més ha representat a les seves creacions, juntament amb la religió i la família. La façana lateral és un gran mapa d’Osona, amb noms de municipis i edificis religiosos i a la façana del darrere, vigilant el pati i l’hort, hi té els escuts dels municipis de la comarca. De fet, a l’hort, hi té algunes de les peces més emblemàtiques, unes rèpliques de l’església de Manlleu, les catedrals de Vic i Barcelona, plenes de detalls, o una versió rústica de la Sagrada Família de Gaudí i de la torre Eiffel de París. “Bona part de les rèpliques i els murals que he fet són a ull, només amb el record que tinc del lloc”, afirma el manlleuenc. L’obra de Vila no només es troba a casa seva. Manlleu i els seus voltants en són una bona mostra: tenen la petjada i l’estil característic del manlleuenc els murals que decoren l’accés al santuari de Puig-Agut i la figura del Serpent de Manlleu i del vailet, a tocar del Museu del Ter, així com alguns indicadors presents a l’entorn de l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà o la creu de la fita que delimita els termes de Manlleu, Torelló i l’Esquirol. També va participar en la reconstrucció de l’ermita de Santa Perpètua, a Gurb, i de la capella de Sant Salvador de Bellver, a Orís. Abans de la pandèmia, per qüestions de salut, va frenar la seva activitat artística i ara ja només es dedica a l’hort. Un cop feta la figura del Serpent al Museu del Ter, només li va quedar pendent materialitzar una rèplica de la torre bíblica de Babel: “Només l’he vist pintada en quadres i crec que ningú ha arribat a representar-la mai”. Malgrat aquesta absència, amb tot el llegat que té a casa seva, de ben segur que molts curiosos que s’hi apropen se seguiran quedant de pedra.

Pere Vila, un manlleuenc amb un llegat fet de pedres

“La utilitat d’estar associats és que junts som més forts”

Tanca l’última botiga del carrer Verge del Sòl del Pont de Roda

Recuperen la història de l’accident i els morts en la reconstrucció del pont Nou de Roda, als anys 40

50 anys d’esforç i dedicació

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Un detingut a Sant Hipòlit per apunyalar la seva parella

Un detingut per intentar atracar una joieria de Tona

Mor un jove de 27 anys en un accident laboral a Moià

Mor una veïna de Prats de 22 anys en un accident a l'Eix del Lluçanès

Crema completament un cotxe a Manlleu

Un cotxe bolca a Vic després de xocar contra un altre

Cinc detinguts per haver robat a tres establiments d'Osona en una nit

Una ferida en un accident a l'N-260 a Campdevànol

Mor la conductora d'un cotxe a l'Eix del Lluçanès

Mor l'exdirector del Mercat de Música Viva Marc Lloret